No sé si a algú se li ha acut mai fer un cens de tots els edificis modernistes que hi ha a Barcelona. O potser només al districte de l’Eixample. Deuen ser milers, alguns molt famosos, d’altres discrets. Alguns entrarien a la categoria de modernistes, sols per una dotzena de rajoles col·locades amb un xic d’enginy.

Avui descobrirem quin va ser l’últim edifici modernista que es va construir. Abans de dir-vos-ho, us aviso. És difícil dir, quin va ser l’últim edifici modernista. Però de tots els possibles candidats, aquest, a més de ser un dels últims, és que va ser construït amb la idea de ser l’últim.

Era l’any 1924, i el modernisme ja no imperava entre els arquitectes barcelonins. D’alguna manera, el seu arquitecte va decidir acabar d’una vegada per totes amb 40 anys de modernisme, que tant havien embellit la ciutat, i al qual s’havia dedicat tota la vida (i de quina manera). Encara com a estudiant, un professor l’havia contractat per treballar amb ell. No és ni més ni menys que Josep Maria Jujol, important col·laborador d’Antoni Gaudí.

La raó per la qual es considera l’edifici d’Evel·lí Planells (carrer Sicília cantonada Av.Diagonal) com l’últim exemplar d’aquest estil és senzilla. Una part de l’edifici, que dóna a l’Avinguda Diagonal, és ondulada i per tant plenament modernista. Però una petita franja de la façana del carrer Sicília és absolutament rectilínia.

07. Evel·lí Planells

Aquesta franja s’ha considerat com a part d’un altre estil: l’estil racionalista, que als anys vint començava a estar en boga a la ciutat, i que podem veure dissimulat en molts edificis de la ciutat. Dissimulat, per que sovint els edificis racionalistes semblen molt més nous del que són en realitat. Quan Jujol introdueix una franja rectilínia dins un edifici amb tantes curves, és com si vulgués despedir-se del modernisme, però de forma discreta: només en una petita part de la casa.

Per acabar, dos detalls més:

1.) La forma en que soluciona el problema de la cantonada: per evitar que es vegi l’angle, molt accentuat, dels dos carrers que es troben hi instal·la un balcó ondulat.

2.) Jujol introdueix un nou estil dins un edifici modernista. Per lògica, l’estil posterior al Modernisme és el Noucentisme. Aquest corrent artístic, però, va ser un acèrrim opositor del Modernisme. Potser per això, Jujol va preferir saltar-se aquest estil i anar al següent: el Racionalisme, que a més tenia clares influències nord-americanes i nord-europees. Així, a més de l’últim edifici modernista, és una de les primeres mostres racionalistes de la ciutat.

Potser va ser una brometa de Jujol cap al Noucentisme. O una genialitat, un salt endavant. O les dues coses a la vegada.

– Un xic més d’informació en una pàgina interessant sobre patrimoni de pobles i ciutats de Catalunya.

– I la localització de l’edifici.

Fins aviat, barcelonautes!