El desconegut i remot origen de Sarrià

No sabem quan es va fundar Sarrià, ni quants anys té, ni com era fa mil anys. Molt pocs historiadors han investigat la seva historia remota, ni la de Sarrià ni la dels altres pobles del pla de Barcelona.

El que si tenim és el seu nom, i això no es poca cosa. Sarrià prové d’un antroponímic, d’un nom de persona, Sarius o Serius, que era l’amo d’aquelles terres. Passa una cosa semblant amb Cornellà (Cornelius). Com amb Barcino, a Sarius/Serius, se li va afegir el sufix “-anu”. El llatí és una llengua amb casos que canvien el final de les paraules segons la funció que faci la paraula. Per dir “vaig a les terres de Sarius/Serius” o “vaig a Barcino” es feia servir l’acusatiu: Sarianus i Barcinonam. D’aquí van sorgir Barcinona – Barsiluna, Barcelona. L’indret de Sarrià va passar a dir-se “Sirriano”.

Al segle V les ciutats romanes patien una greu crisi. Molts dels seus habitants es van traslladar a les villae que es repartien equitativament per tot el pla de Barcelona. Es coneix l’existència de viles a Pedralbes –just on hi ara el monestir-, Horta i, fa poc, també a la Sagrera, on fins i tot es va descobrir un mosaic. Si no se’n coneixen més és per que senzillament, no s’ha excavat més.

Per cert, no sé si ho sabeu, però molts dels carrers de Barcelona tenen un origen molt antic. No ja romà sinó iber. Alguns carrers, petits i grans tenen com a mínim entre 2500 i 300 anys d’història. Algun dia us en parlaré.

Com veieu, al final de l’imperi romà d’occident, el pla de Barcelona ja era una zona plenament estructurada amb camins, vies, viles. Fins i tot els topònims actuals ja existien.

(La casa més antiga de Sarrià que conserva el seu aspecte original. A la llinda de la finestra dreta del primer pis hi posa la data: 1669. Es troba al carrer Major de Sarrià, 109)

Probablement, és llavors, al segle V, que sorgeix Sarrià. Al costat de l’antiga vil·la romana es construeix una capella cristiana i s’hi estableixen uns quants artesans i pagesos.

De tot això, però, no en tenim ni la més mínima prova. Tots els documents de l’arxiu del bisbat de Barcelona van desaparèixer quan el cabdill Al-Mansur va cremar l’antiga i primera catedral de Barcelona, el juliol de l’any 985.

Així, la primera vegada que apareix el nom “villa Sirriano” és en un document de venda de terres al bisbat, l’any 989. Si us hi fixeu, entre 1988 i 1992 molts pobles de Catalunya van celebrar el seu mil·lenari, per la senzilla raó que el primer document en que apareix el seu nom és entre els anys 989 i 992. De documents més que parlessin d’aquests llocs, ja en feia anys que n’hi havia, però es van cremar tots el 985. Aquells mil·lenaris, per tant, són aniversaris inventats.

Tornem a Sarrià. Al voltant de la primera capella de Sant Vicenç s’hi establí una sagrera: un agrupament de cases, aprofitant la protecció de l’església i el fet que els feligresos de les masies del voltant passaven per allà els diumenges, i per tant, s’els hi podia vendre alguna cosa. D’aquella sagrera encara queden algunes cases del segle XVII-XVIII, just a sota de l’actual església de Sant Vicenç.

Per la part de dalt, també hi havia una part de la sagrera, que va desaparèixer quan es va obrir el carrer Reina Elisenda, a principis del segle XX, l’antiga carretera a Cornellà.

Però, i de l’església antiga què se n’ha fet? L’església es va convertir en parròquia al segle XII. Al segle XIV es va construir una nova església gòtica, el poble contava ja amb 120 focs, contant 5 o 6 persones per foc. Entre 1780 i 1800 es va tornar a construir una nova església, que és la que tenim avui en dia. En aquell temps, Sarrià tenia poc més de 3000 habitants.

I la vil·la romana? On és? On podria ser?

Com totes les coses antigues, com tots els centres de poder, per petits que fossin, solen trobar-se on encara són ara. Al costat de l’església, aprofitant un petit promontori. Jo crec que el seus murs, aquella primera casa d’un pagès romà anomenat Sarius o Serius, es troben just a sota d’aquest edifici:

Qui ho vol investigar? Potser ja seria hora desenterrar el passat remot d’aquesta vila, no?