Anglesola. Un carrer postmodern.

Ens trobem al barri de les Corts Noves (avui en dia, simplement, Les Corts). A l’esquena, la Illa i el carrer Numància. A l’esquerra, probablement, un descampat, a la dreta, un altre descampat, una farmàcia i, més enllà, l’avinguda Diagonal. Si totes aquestes coordinades us coincideixen, us trobeu al carrer d’Anglesola, l’antic carrer Major de la vila de les Corts.

Quan l’Ajuntament de Barcelona va decidir annexionar Les Corts (o Corts de Sarrià) el 1898, la vila portava ja més de 50 anys sent un municipi independent. Abans d’això, formava part d’un altre municipi: el de Sant Vicenç de Sarrià. El 1836, les Corts decidien independitzar-se de Sarrià, per desavinences polítiques: a Sarrià governava un ajuntament conservador i la vila de les Corts, formada sobretot per menestrals, volia una política més progressista. Després de l’annexió a Barcelona, Les Corts, van seguir sent un poble físicament independent de la ciutat fins a la dècada de 1950. Fins fa poc, entre Barcelona i Les Corts hi havia camps i horts.

El tema que avui ens preocupa és urbanístic. És un tema de debat que enfronta arquitectes, ciutadans, polítics, veïns i veïnes.

I per entendre això, haurem de sortir del país i viatjar al nord: a Dresden, capital de Saxònia, un land de l’est d’Alemanya.

Durant segles, Dresden va ser la capital d’un gran regne: el regne de Saxònia-Polònia. Els seus monarques van decidir bastir la ciutat més bella del nord d’Europa, fins al punt que era anomenada la Florència de l’Elba (l’Elba és el riu que travessa la ciutat). Entre el 13 i el 15 de febrer de 1945 però, Dresden va patir un dels pitjors bombardejos de la història. D’aquella Florència septentrional només en van quedar alguns pocs edificis.

Fa una quinzena d’anys, però, societat civil i ajuntament van començar un projecte per reconstruir el centre històric de la ciutat (fins llavors majoritàriament ocupat per descampats i algun edifici públic modern). Hi ha persones que opinen que reconstruir la plaça del Nova del Mercat (Neumarkt) i la catedral (Frauenkirche) és falsejar la història, crear un parc d’atraccions. D’altres creuen que la ciutat necessitava tornar a tenir un centre històric, un centre, al cap i a la fi.
El cert que és que va ser la segona opció la que va guanyar el referèndum fet a la ciutat. El projecte s’ha estès a d’altres ciutats alemanyes i poloneses: Frankfurt am Main, Berlin, Elbing (Polònia)… A Varsòvia, la reconstrucció del casc antic just després de la guerra, va ser tant minuciosa que la UNESCO la va declarar patrimoni de la humanitat.

El debat està obert. Aquí, una imatge de Dresden: el Neumarkt (plaça del mercat mou)amb la Frauenkirche al centre.

Ara, tornem a Les Corts. A una escala molt més petita. Al carrer Anglesola i els seus voltants s’estan construint edificis moderns, però que imiten l’estil d’aquelles típiques cases de cos construïdes durant el segle XIX i que encara es conserven en els barris més antics de la ciutat. Certament, la seva coherència en els volums, les mides, les finestres, els colors, li donen un cert interès.

El problema però apareix quan per construir aquestes cases, l’Ajuntament va decidir enderrocar una gran part dels edificis originals que encara poblaven el carrer.

Unes imatges del resultat:
   

(En aquesta foto, a mà esquerra, un edifici nou i a mà dreta, un d’antic)

Imitar i reconstruir edificis antics és una pràctica que s’ha fet durant molt de temps i que, ha anat en augment des dels anys 80 amb l’aparició del corrent de la Postmodernitat. Aquest corrent artístic no té cap problema amb ser incoherent, copiar, combinar i ser relativista. Entre d’altres, propugna el relativisme cultural.

En això, Dresden seria un bon exemple. Per que després de cercar el consens a la ciutat s’ha decidit reconstruir part del patrimoni que s’havia perdut. Però té lògica enderrocar edificis que es mantenen en força bon estat per construir-ne de nous que imiten als que s’han substituït? Poden haver-hi altres intencions al darrere? Realment és cert que els habitatges enderrocats estaven en ruïna?

Quan substitueixes un edifici per un altre també substitueixes els seus habitants, desfàs les antigues estructures socials que hi havia. Fas pujar el preu del sòl i crees habitatges de luxe. Us convido a que ho debatiu!

Per acabar, unes quantes imatges antigues.

Una comparativa: el carrer Anglesola, a principis del segle XX i als anys 1990, just abans de l’inici de la reforma.

Per últim un enllaç amb un estudi de la Revista de Geografia i Ciències Socials de la Universitat de Barcelona que critica aquest projecte, i un altre amb la localització del carrer.