El vell encant dels Encants Vells

A mitjans de juny, s’enderroca l’actual seu de la Fira del Bellcaire de Barcelona, els Encants Vells. És per això que li dedico l’entrada d’avui. Fotos i, de passada, una petita reflexió sobre l’urbanisme de la ciutat.

Els Encants Vells són probablement la fira de brocanters més antiga d’Europa, fundada cap el segle XIV. Des de la seva primera ubicació, al portal de Sant Antoni, es va traslladar, l’any 1928 a on és ara, a la banda nord de la plaça de Glòries. La Fira, però, no desapareixerà. Es trasllada a una nova seu, flamant i vistosa, a l’altra banda de la plaça. No s’han de confondre amb els Encants Nous, un centre comercial construït un xic més amunt, i només tres anys més tard, el 1931, entre els carrers València, Mallorca, Independència i Dos de Maig (probablement el centre comercial més antic de Barcelona). Els Encants Nous no s’enderroquen.

Potser el pitjor problema dels Encants Vells és el seu nom. En diuen els “Vells” i no els “antics”. “Vell” sempre ha tingut en els objectes que descriu una certa connotació despectiva. L’encert de llocs com Camden a Londres ha estat convertir una fira caòtica i informal, vella, popular, en un atractiu turístic. Si tot ha de ser turístic, no es podria fer el mateix amb els Encants Vells?

L’any 1966 l’antropòloga Mary Douglas escrivia Purity and Danger, An Analysis of Concepts of Pollution and Taboo (Puresa i perill, una anàlisi dels conceptes de pol·lució i tabú). Douglas explica que el concepte de brutícia és un fet cultural. És brut allò que es considera fora de lloc segons unes normes establertes o adquirides per una societat. Aquestes normes varien, no només segons la cultura d’una societat, sinó segons l’època històrica. Una cosa és bruta quan un grup crea unes normes que diuen està fora de lloc.

Per tant, considerar quelcom com a brut, és arbitrari. I és per això que us convido
a reflexionar què ha volgut enderrocar, modernitzar i reformar l’urbanisme de Barcelona dels últims 30 anys. Amb els jocs olímpics, l’ajuntament va crear una nova imatge de Barcelona. Una imatge moderna, cosmopolita, europea, neta.
Eren moltes les zones que no hi enqueixaven; que, de cop, estaven fora de lloc:
el Raval, Icària. Després Vallcarca, el Bon Pastor, la zona del Mercat de Santa Caterina. I els Encants Vells.

Com us podeu imaginar, a mi aquests indrets m’agraden molt. Aquells llocs informals, antics, destartalats. Sovint habitats per les classes populars. Crec que són llocs com aquest els fan que sovint Barcelona sigui tan especial.

Pressento que el voler-ho modernitzar tot és una manera subtil de no acceptar la ciutat tal i com és, d’amagar-la darrere d’una modernitat que no és la seva, per a que s’assembli a qualsevol altre ciutat occidental, a un model artificial de ciutat occidental. Senzillament, un procés de gentrificació. Primer ens hauríem de parar a mirar la ciutat tal i com és. Enderrocar sols és fugir. Acceptant-la, ja la farem molt millor. Potser llavors serem únics, i la podrem reformar de manera molt més orgànica.

No sé què en penseu de tot això. En tots cas, la meva opinió és sols una opinió més. Però, com diu Douglas, brut i net són arbitraris. I per tant conceptes que poden canviar en un determinat moment. I, sobretot, conceptes que no es poden fixar des d’un despatx d’arquitectes i polítics, sinó des de tota la ciutadania.

Per acabar dos enllaços. El mapa per localitzar els Encants Vells i el lloc web de la Fira del Bellcaire.