Nadal a Can Miralletes

Ja ha arribat el solstici. A partir d’ara (per fi) els dies es faran més llargs. És Nadal, increïble superposició de tradicions hebrees, paganes, romanes, àrabs. Pobresa, pobresa social, abús policial i polític, companyies elèctriques depredadores, fred (dins i fora de les cases).

A vegades, escriure sobre la història de Barcelona sembla una petita frivolitat, si penso en la muntanya de problemes que pateix la gent d’aquesta ciutat. Espero que almenys sigui interessant i serveixi per reivindicar Barcelona. Tant de bo pugueu passar uns dies feliços, tant de bo pugueu pagar-vos un bon dinar, una bona calefacció. El blog se’n va de vacances. Però abans us portaré a Can Miralletes.

Estem al barri del Camp de l’Arpa, al punt més alt del districte de Sant Martí, molt a prop de l’antic Hospital de Sant Pau. Si creuéssim el carrer Sant Antoni Maria Claret de la banda de mar a la de muntanya ja estaríem al districte d’Horta-Guinardó. Antigament, el municipi de Sant Martí Provençals encara arribava més amunt i abraçava tota la Muntanya Pelada i gran part del Guinardó.

He triat anar a Can Miralletes per que és un bon resum del blog. Hi passa una antiga via romana, hi ha una masia i si aquesta masia encara és dempeus avui en dia és gràcies a la pressió veïnal.

La Via Augusta, en la seva variant pel litoral (Via Subteriora, Francesca o Francigena) travessava tot el pla de Barcelona. La Travessera de Collblanc, de Les Corts i de Gràcia ressegueixen exactament el seu traçat. El recinte de l’Hospital de Sant Pau interromp aquest traçat. Més enllà del carrer Sant Quintí, però, el traçat coincideix amb el del carrer Sant Antoni Maria Claret.

No us estranyarà, per tant, que just creuat el carrer Sant Quintí, hi ha un petit parc amb una masia al centre. Els que seguiu el blog ja ho sabeu: les masies es situaven sovint a redós dels antic camins. Només cal resseguir camins antics o antigues vies romanes, i trobareu edificis estranyament antics, masies i quelcom de sorprenent.

Can Miralletes és l’única masia situada dins la trama de l’Eixample. La trama de l’Eixample s’acaba just a l’altra banda del carrer Sant Antoni Maria Claret. Aquí comença la trama del Guinardó. Però Can Miralletes està situat encara dins d’una illa de l’Eixample. Que encara existeixi Can Miralletes és un petit miracle; un miracle laic, fruit de les protestes veïnals.

Can Miralletes és una masia senzilla, petita. El sostre a dues aigües, planta quadrangular, mur de pedra sense arrebossar i pocs ornaments. A la llinda de la porta hi ha la data de construcció de l’edifici: 1736. A més de masia Can Miralletes fou també fonda i lloc de parada i descans pels viatgers que travessaven el pla de Barcelona. Avui en dia és un restaurant.

Va estar a punt de desaparèixer a la dècada de 1970, però les protestes veïnals van evitar que s’enderroqués per construir-hi blocs d’habitatges. La illa avui és ocupada per una escola de secundària i el jardí de Can Miralletes, un parc públic amb regust rural. Can Miralletes és un petit miracle laic i veïnal (sempre he cregut que els miracles, si és que existeixen, són laics i veïnals, humans i quotidians).

Can Miralletes als anys 1970.

I aquí tanquem l’any 2013. Us volia tornar a agrair el vostre interès. És un plaer poder compartir el meu interès per Barcelona amb vosaltres. Aquests mesos he après molt sobre aquesta ciutat, i com més aprenc més reconec que, en realitat, en sé molt poc sobre Barcelona.

Aquest nadal, si teniu temps, us convido a recórrer els carrers i camins de Barcelona per que us feu vostra aquesta ciutat. Ens tornarem a veure al gener, per descobrir barris nous, carrers antics, indrets sorprenents.

Us desitjo molta Barcelona!