DSCN0068

Plus Ultra. Més enllà. Aquesta màxima fou elegida per Carles I (1500-1558) per al seu imperi i encara ara segueix sent el lema de l’estat espanyol. El lema es va triar per a esperonar als navegants a travessar l’oceà Atlàntic i conquerir noves terres. Encara avui apareix a les dues columnes que flanquegen l’escut espanyol. Tanmateix, el barri de Plus Ultra, a la Marina, no és un homenatge al lema de Carles I, ni a l’escut ni a l’estat espanyol.

El gener de 1922 Ramón Franco, Julio Ruiz de Alda, Juan Manuel Durán i Pablo Rada es van embarcar en el primer vol entre Espanya i Argentina. Van sortir de Palos de la Frontera el 22 de gener i van recórrer tota la distància en 59 hores. Tot i això, van parar alguns dies a Pernambuco, ja que se’ls havia espatllat una hèlice. Van arribar a Buenos Aires el 10 de febrer, rebuts per una multitud d’admiradors.

El seu avió es deia, precisament, Plus Ultra. La gesta va tenir molt de ressò al país. Tant és així que, encara ara, a Barcelona, hi ha quatre carrers dedicats a aquesta gesta. Un es troba a Sarrià, el carrer Avió Plus Ultra.

Avió Plus Ultra, 12-18
Carrer de l’Avió Plus Ultra, a Sarrià

Elscarrers Aviador Durán, Aviador Ruiz de Alda i Aviador Franco es troben precisament, al barri de Plus Ultra, a la Marina. Només el mecànic, Pablo Rada, es va quedar sense carrer, tot i que va haver de reparar l’hèlice posterior en ple vol, entre Fernando de Norohna i Pernambuco.

És l’època de les meravelles de l’enginyeria, de l’aeronàutica, de la ciència, de la fascinació pels avions i les gestes dels aviadors. Carlos Gardel escriurà un tango en un honor al vol de l’avió Plus Ultra.

El barri fou construït entre 1925 i 1930, i és ple de casetes de regust modernista. Els tres carrers formen un triangle, dos d’ells es troben per formar una placeta sense nom. El barri està ple d’edificis baixos, de planta baixa o com a màxim planta i dos pisos.

DSCN0065

És un barri petit, compacte, amb algunes cases ben restaurades i d’altres en estat precari. Entrar-hi des de qualsevol dels carrers del voltant (Foneria, Alts Forns, Passeig de la Zona Franca) ens crea un fort contrast. Passem de veure blocs de pisos alts, construïts als anys 1960, 1970 i 1990 a estar envoltats de casetes dels anys 1920.

DSCN0073
L’únic edifici del barri amb dos pisos.

Aquest és un dels típics barris antics de la Marina. Tenen tres carrers, una cinquantena de cases, un centenar llarg de veïns. Un món en si mateix, per petit que sigui.

DSCN0061

D’edificis com aquests n’hi ha per tota la ciutat. Tanmateix, trobar-te tot un barri envoltat de blocs de pisos alts mai deixa de ser sorprenent. No pararé d’insistir-hi: les grans obres arquitectòniques no embelleixen la ciutat tant com ho fa l’arquitectura popular. Llocs viscuts, vida al carrer. No és tant per Gaudí (pel Gaudí explotat per la indústria del turisme), per Toyo Ito, per Jean Nouvel; és sobretot per indrets com aquest que Barcelona és una ciutat extraordinària.

Cases del barri Plus Ultra. (O.Granados)

Segons explica Josep Maria Huertas Clavería, al parlar d’aquest barri, un viatjant va arribar a l’estació de Sants als anys 1960. Buscava l’avinguda de Franco, és a dir, l’avinguda Diagonal, que en aquella època tenia el dubtós honor de portar, oficialment, el nom del sanguinari dictador.

DSCN0069

Un veí de Sants el va adreçar cap a la Marina, al barri de Plus Ultra, al carrer de Franco, de l’aviador Franco.  I és que l’aviador Ramón Franco era el germà petit. Ramón Franco era republicà i mostrava evidents simpaties per la causa catalana. Tanmateix, amb la sublevació de 1936 es va passar al bàndol insurrecte.

Molts creuen que fou la seva família qui el va pressionar. Un fet, però, el podria haver convençut: aquell estiu els franquistes assassinaven al seu company de vol, Ruiz de Alda, que també era republicà. Sigui com sigui, Ramon Franco va morir l’any 1938, quan el seu avió va caure en barrina al mar. Tot i això, les estranyes circumstàncies de l’accident fan pensar que el seu germà gran hagués sabotejat l’avió.

Plus Ultra pot semblar fer honor a un lema patriòtic, en nom del qual es va tiranitzar un continent sencer, i tenir un carrer dedicat a un franquista. Però Plus Ultra fa honor a una gran gesta aeronàutica i hi ha un carrer dedicat a un gran aviador. La història sempre ens ensenya a mirar, precisament, més enllà.

DSCN0070
Placeta sense nom, en el lloc on es troben els carrers Aviador Franco i Aviador Ruiz de Alda. Podria portar el nom de l’únic tripulant que no té carrer, el mecànic Pablo Rada.