Otto Zutz

Otto Zutz és una de les discoteques més conegudes de Barcelona, al barri de Galvany, a Sant Gervasi de Cassoles. Fou inaugurada el juny de 1985 en un dels pocs edificis industrials de finals del segle XIX que hi ha a Sant Gervasi de Cassoles. La discoteca té un ambient típic de la perifèria de Londres i segueix sent un lloc molt popular, gairebé trenta anys després de la seva inauguració.

Discoteca Otto Zutz, al carrer Lincoln.

Però, per què es diu així aquesta discoteca? Per saber-ho haurem d’anar al carrer Plató, 13, gairebé a la cantonada amb el carrer Muntaner. Allà hi havia la discoteca Zig-zag. Fou una de les millors sales de Barcelona. Inaugurada l’any 1977, va guanyar el premi FAD d’interiorisme de l’any 1980. Es va convertir en un lloc de culte a la dècada dels 1980, juntament amb llocs com el Magic del Born i l’Universal del carrer Marià Cubí, també al barri de Galvany.

Entrada de la sala Zig-zag, avui en dia.

El Zig-zag va ser el primer establiment que va tenir el que després seria la cadena Otto Zutz Group, que avui té quatre establiments; tres a Barcelona i un a Tarragona. El Zig-zag va tancar l’any 2000 com a sala de festes estable i ara només s’obre per a festes privades.

Però qui és Otto Zutz? D’entrada sabem que és un nom alemany. Otto és la forma alemanya d’Ot. Certament és un nom curiós i que ha fet fortuna.

Tanmateix, Otto Zutz no va ser mai propietari del Zig-zag, ni de la discoteca que porta el seu nom. Tampoc va ser un músic famós, ni un empresari d’oci nocturn. No tenia cap relació amb la sala Zig-zag. De fet, Otto Zutz no va arribar a saber mai de l’existència de la discoteca que porta el seu nom.

La raó per la qual la discoteca Otto Zutz es diu així és, senzillament, per que treballava just al costat del Zig-zag, al carrer Plató, 11, just a la cantonada amb el carrer Muntaner. Va morir a principis de la dècada dels 1980, sense descendència. Quan els propietaris del Zig-zag van comprar l’edifici del carrer Lincoln van decidir utilitzar el nom d’Otto Zutz.

Indret on era l’òptica d’Otto Zutz, a la planta de baixa de la cantonada del carrer Plató amb Muntaner, just al costat de la sala Zig-zag.

Anunci de l’òptica Otto Zutz. Font: La Vanguardia. 1963

Aquí teniu la història d’Otto Zutz; tot el que n’he pogut saber.

Zutz formava part de la colònia alemanya de Sant Gervasi de Cassoles. El barri acollia el Col·legi Alemany (avui, a Esplugues de Llobregat) i les dues parròquies alemanyes: la luterana, encara avui al carrer Brusi i la catòlica, al carrer Avenir, expropiada pel bisbat de Colònia i enderrocada l’any 2005 per construir-hi blocs de pisos. Com és lògic, molts alemanys triaven aquesta zona per establir-s’hi. I també Otto Zutz.

Fragment de la notícia de l’obertura de la discoteca Otto Zutz. Font: La Vanguardia, 1985.

Els que van conèixer Otto Zutz diuen que era un home extraordinàriament afable. Vivia per la seva feina i era molt bon professional. No tenia dona ni fills.

A principis de la dècada de 1950, va conèixer Carmen Reder, una dona que havia visitat l’òptica de Zutz. Uns anys més tard, Carmen es casà amb Otto Zutz i l’any 1955 naixia la seva única filla, Marianne. Com molts dels fills dels descendents alemanys, Marianne anà al  Col·legi Alemany, que havia estat fundat l’any 1894 i que en aquella època es trobava a l’Avinguda Tibidabo.

Detall de l’antiga consulta d’Otto Zutz. Fins fa poc va acollir una agència immobiliària que ha tancat. Ara el lloc està en venta.

Cap a l’any 1973 van diagnosticar-li un sarcoma a Marianne. El pronòstic era molt greu. Se li havia d’amputar una cama i, tot i això, les probabilitats de curar-se eren molt reduïdes. Amb aquest pronòstic, Marianne va decidir no operar-se. Era molt aficionada a les sardanes i no volia renunciar a ballar tot el temps que pogués.

En una de les visites que Marianne va fer al metge, la seva mare va decidir també passar per la consulta, ja que patia símptomes semblants als de la filla. També a ella li van diagnosticar un càncer.

Els qui van conèixer a Carmen i Marianne Zutz, expliquen que eren persones molt alegres, i que, malgrat tot, sempre van mostrar molta força i ganes de viure la vida fins al final. Fins i tot feien broma de la seva malaltia.

Mare i filla van morir en poc més d’un any de diferència. Carmen, l’any 1974 i Marianne, el 1975.

Esquela de Carme Reder. Font: La Vanguardia.

Pocs anys més tard, Otto Zutz moria sol, mentre treballava a l’òptica.

—————

He tingut alguns dubtes en fer pública aquesta trista història. No sabia com explicar-la, i quin to triar per al relat. Certament, és més fàcil parlar d’edificis que de persones.

Sigui com sigui, he cregut que era millor escriure aquesta història. És necessari que el passat es conegui, i encara més si dóna una vessant humana a un nom tant conegut.

En el fons, no he tingut més remei que compartir-la; necessitava explicar que Otto Zutz no es mereix acabar sent només el nom d’una discoteca. Un nom sense passat, com si mai hagués viscut. Otto Zutz i la seva família van ser persones reals.

A la memòria de Carme Reder i d’Otto i Marianne Zutz.