Arbres vidus

És prou sabut que els arbres viuen més que les persones. I, sovint, també viuen més temps que els jardins on van ser plantats. Avui parlarem d’arbres que un dia van formar part de tres masies centenàries de Gràcia. Aquestes han estat enderrocades però alguns dels arbres del seu jardí desaparegut encara viuen, ara, envoltats d’edificis i carrers. Transmutats a un lloc totalment diferent.

Les palmeres de Ca l’Alegre de Baix

Cap dels milers de turistes que passen per la plaça Lesseps de camí al Park Güell sospita que fa tan sols seixanta anys, les tres altíssimes palmeres formaven part del jardí de Ca l’Alegre de Baix.

La masia es va construir l’any 1688, poc després de la fundació del monestir dels carmelites, del qual avui en queda l’església dels Josepets. Va formar part del primer nucli habitat de Gràcia, juntament amb el monestir. Fins els anys 1950 va mantenir horts, un jardí i una bassa mentre que els voltants s’anaven urbanitzant. S’enderrocà l’any 1958.

Les palmeres es van plantar l’any 1913 i han sobreviscut l’enderroc de la masia i tres grans reformes de la plaça. La primera va eliminar la separació que hi havia entre l’antiga plaça Lesseps, al final del carrer Gran de Gràcia i la plaça de la Creu, entre el Torrent de l’Olla i l’antiga Travessera de Dalt. Potser hi va ajudar el fet que les palmeres ocupen increïblement poc espai i són molt resistents.

Els xiprers de Cal Comte

Al barri de Gràcia Nova entre els carrers Legalitat i Encarnació, Escorial i Ca l’Alegre de Dalt hi havia hagut la masia de Cal Comte, construïda l’any 1695. La seva finca era immensa i durant dècades va impedir que Gràcia s’urbanitzés més cap al nord. Cal Comte havia estat una de les tres finques més importants de Gràcia.

Plaça Joanic. El límit nord de la plaça el marcava el llarg mur del jardí de Cal Comte.

A més del jardí, la masia tenia molts horts i un llarg passeig de palmeres que conduïen a l’entrada de la casa. La finca es va anar urbanitzant per trossos. A la foto hi veiem el jardí de Cal Comte, la filera de palmeres i, just al darrere de la finca (just al darrere de la filera de palmeres), dos edificis.

Carrer Legalitat. Hi veiem els dos edificis que ja apareixen a la foto de dalt. Són alguns dels primers edificis construïts en urbanitzar-se la part més alta de la finca de Cal Comte.

Els carrers Providència i Legalitat, i Ca n’Alegre de Dalt i Escorial formen un rectangle amb edificis relativament antics, construïts al voltant de la dècada de 1920. Al centre hi ha una illa de blocs de pisos dels anys 1960. Just aquí hi havia Cal Comte, finalment reduït a aquest espai. La masia va ser enderrocada l’any 1957.

Al mig dels blocs de pisos hi trobareu una petita filera d’alzines encapçalades per dos xiprers ben alts. Segons Josep Maria Huertas Clavería, els dos xiprers (i segurament també les alzines) són l’últim que queda de l’enorme jardí de Cal Comte.

L’alzina torçada de Can Toda.

L’última masia d’avui es trobava al barri de La Salut, just on ara hi ha el Complex esportiu municipal de Can Toda. Aquí, potser, no ens costarà tant imaginar-hi una masia, ja que la zona no està tant densament urbanitzada com la plaça Lesseps o el carrer Escorial.

El cert és que no he trobat cap evidència documental que demostri que l’alzina torçada formés part de Can Toda. Però crec que no fa falta. Què hi fa una alzina torçada, que almenys té trenta o quaranta anys de vida al peu d’un carrer? Sospito que no només l’alzina sinó molts dels altres arbres que envolten el complex esportiu van formar part del jardí de Can Toda: un plàtan gegant, una olivera i diversos pins.

Can Toda era una masia del segle XVIII. Durant els seus últims anys va conviure amb la piscina que ara forma part del complex esportiu. L’any 1981 però l’Ajuntament va decidiri enderrocar per l’edifici per ampliar les instal·lacions.

Can Toda, als anys 1970, poc abans de ser enderrocada. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.

Transmutats a un altre món, aquests arbres guarden silenciosos la memòria de Can Toda, Can Comte i Ca l’Alegre de Baix.