La Riera de Sant Gervasi

La Riera de Sant Gervasi era una riera típica del pla de Barcelona. Començava a la part més alta de la ciutat, acabava formant de la Riera d’en Malla, que recollia les aigües de totes les rieres del centre del pla, i desembocava a la platja del Bogatell, al Poblenou.

Al seu pas per Sant Gervasi de Cassoles, la Riera de Sant Gervasi rebia molts noms. Per sobre de la plaça Kennedy, passava al costat de l’Avinguda Tibidabo i s’anomenava Riera del Frare Blanc.

El Frare Blanc, avui en dia, construït a sobre de les ruïnes del monestir franciscà que donà nom a l’indret i a la riera.

Per sota de la plaça Kennedy, entre el turó del Putxet i el nucli antic de Sant Gervasi de Cassoles, rebia el nom de Torrent de l’Infern. Una mica per sobre del mercat de Sant Gervasi de Cassoles hi desembocava el torrent de Can Castenyer.

Torrent de l’Infern, 1910, l’actual carrer Balmes.

Ja per sota de l’actual Avinguda General Mitre la riera de Sant Gervasi discorria més o menys paral·lela al carrer Balmes, fins a arribar a la plaça de la Gal·la Placídia, on es trobava amb la Riera de Cassoles, que venia de Vallcarca. Ambdós formaven la Riera d’en Malla, que recorria tota l’Eixample fins al carrer Consell de Cent, on girava cap al nord en direcció al Poblenou.

La profusió de noms que reben aquestes rieres segons el seu tram pot ser una mica confusa. El fet és que una mateixa riera podia rebre sovint noms diferents o canviar de traçat si algun edifici obstruïa el seu pas. Aquest va ser el cas de la Riera d’en Malla, que va ser l’origen de la Rambla, fins que es va desviar fins al Poblenou, a mitjans del segle XIX.

Mapa dels magatzems El Siglo, 1910. Hi veiem la Riera de Sant Gervasi, remarcada en vermell, i la de Cassoles, en groc. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Com podreu veure en el mapa del 1910, la Riera de Sant Gervasi tenia encara una presència física molt important. Però si la veïna Riera de Cassoles va acabar formant un carrer, l’actual avinguda Príncep d’Astúries, la de Sant Gervasi va anar desapareixent a mesura que s’urbanitzava el tram més alt del carrer Balmes. El cop de gràcia li va venir amb la construcció de la línia de metro de la Línia 7 fins a Avinguda Tibidabo, a la dècada de 1950.

Obres de construcció de la línia 7, a l’altura de l’atual estació de Putxet, any 1940. Font: ICC.

A més de la urbanització del carrer Balmes, a aquesta riera li va faltar una cosa ben important que sí que tenia la Riera de Cassoles: un camí. De fet, la Riera de Cassoles té el seu origen en l’antiquíssim camí romà de Barcelona a Sant Cugat. Segons explica Magí Travesset, abans de ser una riera fou un camí, ja que el seu traçat és massa sinuós per a un curs natural d’aigua. El fet que fos un camí de terra va atreure les aigües que baixaven des de la muntanya als dies de pluja i el va acabar convertint en una riera.

En el cas de la Riera de Sant Gervasi, també hi havia un camí que passava ben a prop; l’antic camí de Sant Gervasi, format pels actuals carrers d’Alfons XII, Atenes i Sant Gervasi de Cassoles. Tanmateix, el camí no passava per la Riera sinó uns cent metres cap al sud, per un vessant del turó de Monterols. Probablement, això va fer que la Riera no tingués cap ús concret, no s’urbanitzés com un carrer i acabés arraconat entre edificis.

Carrer de Sant Gervasi de Cassoles.

Mapa del Servei Topogràfic de la Generalitat de Catalunya, 1931. Font: ICC.

Al mapa de 1931 veiem que la Riera de Sant Gervasi segueix essent ben present. Si agafem un mapa de l’any 1962, però, veurem que pràcticament ha desaparegut per complet. Ni tant sols hi ha un carrer que porti el seu nom. Només veurem la paraula Riera escrita dins de la illa de casa delimitada entre el carrer Richard Wagner i l’Avinguda Mitre, i els carrers Balmes, Putxet i Ríos Rosas.

Mapa de 1962. Font: ICC.

I avui, què en queda d’un dels torrents més importants del pla de Barcelona, que formava, juntament amb la Riera de Cassoles, la Riera d’en Malla i la Rambla, el carrer més estimat de la ciutat?

Queda un minúscul tram, sense nom, que travessa l’interior de dues illes de cases: Avinguda Mitre-Balmes-Putxet i Balmes-Putxet-Ríos Rosas-Pàdua. El primer tram sembla només un garatge, amb un gran arc d’entrada. Però si ens girem en direcció al mar, veurem un carreró sense asfaltar, amb alguns cotxes aparcats, algun garatge o taller i un jardí posterior.

L’arc coincideix exactament amb el traçat del carreró.

Segons alguns autors, la Riera de Sant Gervasi també s’anomenaria Riera de Collserola, o d’en Malla, que dóna origen a la Rambla. La Riera de Cassoles, en seria un afluent. Aquesta opinió queda reflectida, per exemple, a la pàgina web dels Amics de la Rambla. Segons ells, juntament amb la Riera Blanca i la Riera d’Horta, és la riera més important del pla. Segons una altra font, la Riera d’en Malla és la Riera de Cassoles i la de Sant Gervasi n’és un afluent. Segons l’Enciclopèdia Catalana, la Riera d’en Malla sorgeix de l’afluència d’ambdués rieres, igual d’importants.

Sigui com sigui, es tracta d’una riera que fou molt important però que a diferència de les altres, ja sigui la Riera Blanca, d’Horta i de Cassoles, ha desaparegut completament dels nostres carrers i de l’imaginari col·lectiu. I, de fet, la Rambla i aquest petit carreró sense nom són un mateix carrer, una mateixa riera.