Us ho confesso. La meva descripció de Can Robacols no serà massa bona. No hi vaig poder anar mai, no hi vaig ser a temps. Només puc descriure el barri per que n’he llegit i he vist les mateixes fotos que ara veureu vosaltres.
Infants jugant al carrer de l’Infant, 1970. Actual carrer Ripollès.
Can Robacols es trobava al mig del barri del Camp de l’Arpa. Estava format per mitja dotzena de petits carrerons sense asfaltar. Darrere de la cases del carrer Mataplana, una petita masia i alguns horts i jardins. Les cases, antigues, totes blanques, senzilles, de planta i pis.
El carrer Lluís Rigalt i, al fons, el carrer Josepa Massanés, l’any 1970.
La història del Camp de l’Arpa comença amb un encreuament de camins, durant el segle XVIII. Ben aviat, però, va lligada a la del Clot. La zona comença a poblar-se a l’edat mitjana, sobretot a partir de l’arribada del Rec Comtal, al segle X, que portada l’aigua del riu Besòs des de Montcada a Barcelona. Els nuclis del Camp de l’Arpa i el Clot, tal i com els coneixem ara, sorgeixen a finals del segle XVIII. Can Robacols era un dels nuclis més antics del Camp de l’Arpa.
Can Robacols, “niu de barraques” o “barri amb aire rural”.
Situat al bell mig d’un barri ple d’edificis centenaris, molts d’ells modernistes i de gran valor artístic. Can Robacols contrastava molt amb l’entorn, amb els seus edificis humils. Segons la descripció de l’historiador Josep Vega i Gómez, Can Robacols era una agrupació de llars construïdes a redós d’una vaqueria d’un marxant de bestiar. El propietari va decidir aprofitar i urbanitzar al màxim l’espai, fet que donà com a resultat un barri petit, trist i, segons Vega i Gómez, “amb aspecte molt proper a un niu de barraques”. Així també ho va creure l’ajuntament, quan, a través del Pla General Comarcal de l’any 1958 va decidir el seu enderroc, per posar ordre a aquell desori urbanístic.
Fragment d’un plànol de Barcelona, 1960. El rectangle vermell mostra l’àrea aproximada de Can Robacols. També s’hi veuen, en vermell discontinu, les noves alineacions del Pla Comarcal de 1958.
D’altres autors com Josep Maria Huertas Clavería descriuen el barri com un petit espai amb un aire rural i en parlen amb certa nostàlgia.
Imtage aèria de Can Robacols, poc abans de desaparèixer.
No puc jutjar com deuria ser Can Robacols, basant-me en tres fotografies i sens haver-hi estat mai. Tanmateix, sempre m’ha provocat certa malfiança que algú califiqui un barri amb un to despectiu. Potser per això i per la diferència entre el que diuen uns i altres sobre Can Robacols, aquest lloc em va acabar fascinant. Com passa sovint, aquell vestigi de la història no era un vestigi bonic, almenys des d’un punt de vista concret. Tot i aixo, era una mostra de l’origen del barri, un origen pobre, senzill i rural. El passat no sempre és com voldríem que fos.
Can Robacols va desaparèixer al principi de la dècada dels 1980. S’hi havien de construir edificis nous, però la pressió veïnal va aconseguir que s’hi fes una plaça: la plaça Can Robacols.
Placa de plaça Can Robacols amb la data d’inauguració.
Fa uns dies, i sense saber-ne més, vaig anar a veure l’indret on abans hi havia hagut Can Robacols. Com m’esperava vaig trobar molts edificis moderns, que ocupaven en part l’espai de l’antiga barriada.
Plaça de Can Robacols des del carrer Josepa Massanés.
Al carrer Historiador Maians em cridà l’atenció una casa. No està alineada amb la resta d’edificis, un fet sospitós. Al davant un jardí, un mur blanc, una porta pintada de blau.
Casa del carrer Historiador Maians, cantonada Llagostera.
Detall de l’edifici
L’edifici és molt baix, però té dos pisos. Al seu costat, al carrer Llagostera, tres cases de cos més, del mateix estil. Senzilles i extremadament baixes per tenir planta i pis. El terra, a dues aigües i recobert de teules.
Cases antigues del carrer Llagostera, al costat d’edificis dels anys 1970.
Detall d’una de les cases del carrer Llagostera.
Tot i ser molt a prop, i pel que sé, aquests edificis no van formar part de Can Robacols. Són, però, molt antics, i segurament són alguns dels primers edificis que es van construir al barri.
A l’entorn de la plaça Can Robacols, però, m’hi esperava una altra sorpresa.
Carrer Josepa Massanés. S’hi veu una casa que no està encarada al carrer sinó a un passatge perpendicular al carrer.
Aquest és l’únic dels passatges que va quedar dempeus de Can Robacols. És extremadament estret, ja que l’edifici del davant va voler aprofitar al màxim el sòl per edificar. Acull dos edificis, els últims que queden de la cinquantena que hi havia hagut a la barriada.
Sigui com sigui, artístic, bonic, pintoresc, o lleig, humil, poc interessant, em sembla important que Can Robacols segeuixi existint, encara que només sigui a través d’aquest petit passatge. Cada barri necessita poder explicar-se el seu origen. El Camp de l’Arpa té la fortuna que encara existeixi una petita part del seu origen humil i rural, d’allò que va ser fa dos-cents anys, molt abans de les fàbriques, del tren, del modernisme.
Imatge actual de la zona amb el traç dels antics carrers de Can Robacols, en taronja, i els edifics dels carrers Llagostera i Josepa Massanés, encerclats en vermell.
Pere, et comento aquí aquest apunt i el del Camp de l’Arpa.
He tardat uns dies a escriure, i entre tots dos apunts hauràs vist que he penjat en el meu blog un resum de les barriades de Sant Martí de Provençals, que encara no he acabat del tot però que vaig penjar dilluns perquè estigués visible durant la presentació del llibre del Daniel Venteo al Poblenou.
Jo sóc del Clot. Cosa que ja deus saber pel blog dedicat al Rec Comtal:
http://el-rec-comtal.blogspot.com
Hi vaig viure fins 1975 al carrer Provença entre Independència i Xifre, a tocar del Foment Martinenc. Tot el nucli de Can Robacols i del tros que tancava Provença pel costat d’Independència era absolutament rural. Aquesta part en concret era plena d’horts, galliners, figueres, arbres de morera, un refugi de la guerra… Fixa’t que dic “sóc del Clot”. Per a nosaltres Camp de l’Arpa era només una referència toponímica: la nostra consciència era ser del Clot.
Les cases de Can Robacols no eren barraques, eren cases humils d’una zona eminentment rural: carrers de terra, nens jugant a l’aire lliure, la gent prenent la fresca al portal de casa, flors als balcons, la vaqueria, petits horts i galliners.
L’amo de Can Robacols, que crec recordar que es deia Ramon, repartia cada matí la llet amb grans lleteres en un carro tirat per una mula. A Degà Bahí amb Rogent hi havia el drapaire, que alhora era el lloc on canviàvem tebeos. Rogent era el carrer que concentrava l’activitat comercial; el perruquer, per exemple. Al cap de munt, tocant a Freser, hi havia dos forns, un d’ells el que cites. I davant una granja on comptàvem pipes, xiclets i joguines de plàstic barat, alguna de les quals encara conservo. Tocant a Coll i Vehí, en una raconada, hi havia un altre drapaire.
Et passo on enllaç a una pàgina meva de Facebook dedicada al Clot on trobaràs esplèndides fotografies dels carrers de Can Robacols tal com eren quan jo era petit.
https://www.facebook.com/groups/148243338687099/
Suposo que no t’aturaràs aquí perquè hauràs vist que hi ha més racons, com el carrer del Pistó. De tota manera, si el lloc t’ha agradat i et ve de gust fer una passejada pel barri i vols que te’n par-li, podem quedar un dia; un dissabte al matí, per exemple, i t’explico com era el barri. Per a mi seria un plaer que em deixis deixar anar la meva nostàlgia pel meu “poble”. Tu ho sabràs apreciar.
Bé, ho deixo ja que m’estic allargant molt. Desitjo de tot cor que acceptis la meva proposta.
Fins aviat!
Moltes gràcies Enric!
M’encanta poder escoltar històries de primera mà com aquesta. La veritat és que em feia una mica de respecte parlar sobre el Clot, per que hi ha gent, com tu, que hi ha viscut i que l’ha estudiat, i no sabia ben bé què aportar-hi de nou. Però quan vaig descobrir les cases del carrer Josepa Massanés vaig decidir-me a parlar del poc que sé sobre Can Robacols.
M’agrada quan dius “sóc del Clot”. No sabia fins a quin punt el Camp de l’Arpa era un barri amb identitat pròpia o no. Jo de petit vaig viure a Sant Gervasi de Cassoles. En el meu cas, no era d’enlloc, el meu barri no tenia una identitat conscient, mai recordo haver dit, “sóc de Sant Gervasi”. Per això, una part dels meus articles, potser els que em surten més bé, són dedicats a parlar de la història d’aquest barri.
Gràcies per l’oferta d’una passejada pel Clot. Em faria molta il·lusió que m’ensenyessis el teu barri! Potser és una mica just, però què et semblaria quedar aquest proper dissabte? Generalment tinc els dissabtes lliures, però els dies 22 i 29 de març no hi seré. Ja em diràs si et va bé!
Fins aviat!
Pere, no has de patir gens ni mica. Ets molt curós escrivint els teus articles i sovint parles d’aspectes que ningú més toca.
No només puc dir que “sóc del Clot”. Al barri sempre dèiem “baixar a Barcelona” quan anàvem al centre. El sentiment de pertinença ha estat sempre molt fort, com passa a Gràcia, Horta, Sants o Sant Andreu.
Fins dissabte!
Hola!
Som familiars dels Robacols i ens ha fet molta il·lusió veure un escrit sobre la nostra pròpia història. Efectivament, el nom ve d’una família que tenien molts terrenys i propietats en la zona d’Horta, el Clot i al carrer Tallers de Barcelona i a Montcada.
El nom del propietari de la vaqueria que estava en el barri, l’últim propietari de la vaqueria en Jaume Casas. Si us recordeu anava amb el poni i un carretó també passejant-se pel barri.
El correu de contacte que posem per si voleu preguntar alguna cosa és del nét de la família Casas que tenien el sobrenom de Robacols. A nosaltres també ens agradaria que ens donéssiu tota la informació que sapigueu, ja que la guerra civil va causar estralls i vam perdre bastant informació.
Estem en contacte.
Salutacions,
Hola Joan,
em fa molta il·lusió que m’hagis escrit.
Jo sóc força jove i no vaig poder conèixer Can Robacols. M’hagués encantat poder conèixer la vaqueria i en Jaume Casas.
D’aquí a uns dies t’escriuré un correu amb algunes preguntes.
Gràcies i fins aviat!
Hola, Joan!
Jo sí que recordo perfectament el Jaume amb el carro i el poni. Vaig viure tota la meva infantesa i part de la joventut al carrer Provença entre Independència i Xifré.
Nosaltres anàvem més a la vaqueria de la Carmeta, que estava en el carrer Xifré, però també anàvem a Can Robacols. El Jaume era tota una institució al barri.
I ara m’ha vingut al cap que, no fa massa algú a qui conec em va parlar que era parent dels Casas de Can Robacols, però no recordo qui. Si em torna ja t’ho faré saber.
Hola Joan, Enric y cancowley!!!
Me alegra haber encontrado este espacio, mi nombre es Erika Ayala y soy una arquitecta que dentro de su tesis doctoral (en la upc) estudia la plaza Can Robacols, de hecho he tenido el placer de vivir casi 6 años en el barrio en la historiador maians en el 20-22 (Edificio verde) dentro de mis estudios tuve la oportunidad de hablar con la señora Cristina Prades (Esposa de Manel Perez i pons) quien amablemente me invito a su casa y compartio conmigo increibles recuerdos e imágenes… por el momento estoy de regreso en mi pais pero sigo escribiendo mi tesis, asi que me gustaría muchisimo si pudieran compartir conmigo esas historias para poder fortalecer mi trabajo… mi correo electrónico es eikaayala@hotmail.com
mil gracias.
Gracias Erika! Es un placer servir de nexo de contacto entre diferentes personas interesadas en Can Robacols. Suerte con tu tesis!
Vaig descobrir “pladebarcelona” fa poc, i a rel d’això vaig penjar-hi una referència en el blog:
http://codolsderiuspirinencs.blogspot.com.es/2014/08/can-robacols.html
És un blog de temes referents a la família pròpia. La relació amb Can Robacols se’m va acudir especialment pel record que en tinc d’un refugi antiaeri que existia, fins als anys seixanta, al pati del meus oncles, al carrer del Pitó, prop pels darreres de Can Robacols. No he pogut trobar-ne cap referència a internet. Suposo que el devien colgar o enderrocar quan varen urbanitzar el barri i hi van aixecar els blocs de pisos.
Errata: Em referia al carrer del Pistó.
Pere, gràcies per compartir el teu blog. M’el miraré amb calma, ja que m’interessa molt. Pel tema del refugi aeri pots posar-te en contacte amb el Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa, que potser en saben alguna cosa:
http://thclotcarpa.wordpress.com/
Gràcies pel teu interes, Pere. I gràcies per l’enllaç. Ja me’l he mirat per sobre, però hi tornaré. Al catàleg dels refugis antiaeris que es pot consultar a la Viquipèdia, no hi trobo res, tampoc. Si en pots saber quelcom de què se’n va fer del refugi que el meu oncle “tenia” al pati, t’ho agrairé.
Seguirem.
Gràcies a tots pels vostres comentaris sobre el meu “nou” barri. Fa poc que visc al carrer Josepa Massanés i (deu ser per que he viscut tota la vida al Gòtic) m’interessa saber una mica d’història d’allà on visc.
Ho deveu saber pels medis de comunicació; ara mateix està encara al descobert el refugi antiaeri que comenteu, està situat en el actual carrer Ripollès, prop del carrer Muntanya. L’altre dia hi vaig passar i vaig poder veure l’entrada amb les escales. El que no sé és fins quan romandrà visible, doncs està ben bé al mig del carrer i suposo que aviat tornarà a ser invisible.
Hola, Alexandrina, et deixo l’enllaç a l’article que he escrit sobre el refugi. Hi trobaràs testimonis i una anècdota divertida:
http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2014/12/el-refugi-de-can-robacols-i-el-mapa-del.html
Ben-arribada al Clot, Alexandrina. És d’agrair que els nous veïns s’interessin per l’història del seu territori. No sé si el refugi acabarà conservant-se o acabarà sent només un número d’inventari amb el seu expedient. Per a mi ha estat una veritable i agradable sorpresa el que s’hagi re-descobert ara i m’agradaria poder-ne seguir el procés. Qualsevol nova informació de primera mà serà bona.