Fleca a la cantonada amb més història del Camp de l’Arpa.
La setmana passada vam conèixer Can Robacols, al Camp de l’Arpa. Avui ens quedem al mateix barri. Així aprofitaré per explicar-vos d’on ve el Camp de l’Arpa. Són molts barris de Barcelona tenen un origen com el d’aquest. Sovint us serà possible posar els peus sobre un bocí d’asfalt d’un carrer, al costat d’un arbre o davant d’una casa i dir “aquí va començar la història de Sant Martí de Provençals, de Sarrià, de Sants, o del Camp de l’Arpa”.
I això és precisament el que farem avui. Posarem els peus en un lloc molt concret per descobrir l’origen del Camp de l’Arpa. Per fer-ho parlarem de disputes territorials, de fites, de rieres i de camins.
Els encreuaments de camins i de rieres són quelcom d’habitual a la nostra ciutat. És fàcil saber per què. Gran part dels camins travessen el pla de Barcelona horitzontalment, és a dir, en paral·lel a la línia de la costa. Les rieres ho fan verticalment. És per això que molts dels camins que travessaven el pla verticalment, van acabar esdevenint rieres.
Carrer Freser, des de la Fleca de la cantonada del carrer Rogent.
Resulta temptador imaginar que als encreuaments de rieres i camins hi passen coses interessants. Només cal rastrejar alguns mapes antics, per veure que és hi així. Hi trobarem masies, esglésies, fites, o fins i tot l’origen de tot un barri. Eren llocs de pas, indrets que atreien molta gent. És just a l’encreuament de la riera del Bogatell, l’actual carrer Rogent, i l’antic camí d’Horta, l’actual carrer Freser, just al costat de la plaça de la Tortuga (oficialment plaça Sant Josep de Calassanç), que comença la història del Camp de l’Arpa.
Aquest encreuament era un lloc especialment important, on començaven o acabaven moltes propietats. És per això que, ja al segle XI, l’indret és conegut com a “aquell indret on hi ha una pedra” (és a dir, una fita). O, dit en llatí, “ad ipsa archa”. En algun moment entre l’any 1037, quan aquest terme apareix escrit al Cartulari de Sant Cugat i avui en dia el mot archa passa a arpa. És per això que avui m’he permès titular l’entrada del blog en llatí. Segons alguns autors, la fita podria haver sigut un antic dolmen.
Si avui anem a l’encreuament dels carrer Rogent i Freser hi trobarem també un indret prou interessant. Ens hi espera tot un nucli de cases baixes i força antigues, algunes amb un marcat caràcter rural. I és que el Camp de l’Arpa va mantenir els lligams rurals durant més temps que el Clot que es va anar industrialitzant ja abans de mitjans del segle XIX. Travessant la illa de cases sobre la plaça pel passatge Catalunya hi trobareu la masia de Can Miralletes.
Edifici del carrer Rogent, cantonada Finestrat, just a sota i paral·lel a Freser.
Edificis del carrer Finestrat.
No s’hi fa cap comentari però, a la part del carrer Rogent es veu la casa on hi va haver la Academia Balmes, a la porta de la qual encara hi ha el rètol.
També es pot esmentar que al carrer Finestrat, just al devant, a l’altra vorera de les cases que apareixen a la foto, hi va haver, fins la meitat dels anys 90, una fundició on encara es feien peces de fosa de llautó pel sistema de motllos de terra.
Gràcies pel teu comentari i per la informació que em dones. Pel tema de l’article vaig creure convenient cenyir-me només a la història més antiga del barri, la del seu origen.
No cal justificar res, només ho deia per a complertar la imformació. De l’escola Balmes, a la foto es veu el terrat on es feia el “recreo”, i devant mateix el punt on acabava, el tramvia de la línea 60 venia de la plaça Catalunya i enllaçava, al carrer Fresser, amb el que anava a Horta, a finals dels anys 40’s.