DSCN9216

Detall del carrer Moià, amb una escultura de Josep Guinovart.

El 8 de maig de 1945 el Col·legi Alemany de Barcelona no va obrir les seves portes. Enrere quedaven la festa del cinquanta aniversari de la fundació del centre amb les autoritats franquistes al costat de representants del Tercer Reich. O l’allistament forçós de tots els alumnes a les joventuts hitlerianes. El control exhaustiu de totes les assignatures per part del govern alemany. I els últims exàmens de final de batxillerat organitzats amb pressa, a l’abril de 1945, i aprovats i compulsats en l’últim alè pel Ministeri d’Educació de Berlín, dies abans de la rendició.

L’any 1894 un pastor protestant havia llogat un un pis de l’Eixample per allotjar-hi una escola de parla alemanya. El 1903 l’associació cultural que donava aixopluc al col·legi havia comprat uns terrenys a l’extrem de l’antic municipi de Gràcia per construir-hi un edifici propi. Des de llavors, el nombre d’alumnes havia anat creixent a poc a poc fins a arribar al miler d’alumnes d’aquell últim curs.

3

Col.legi Alemany, l’any 1908.

El 9 de maig de 1945 l’escola va tornar a obrir amb el permís del governador civil, amb qui el director del centre mantenia bones relacions. El curs, però, va acabar abruptament a principis de juny, i el centre quedava clausurat indefinidament, per ordre de les forces aliades.

Des de llavors, les reunions dels directors del centre amb el governador civil van ser tant llargues com estèrils. S’havia de depurar el professorat massa polititzat, demostrar que l’escola no era propietat del govern alemany sinó propietat privada, i crear una nova junta directiva, menys afí al Tercer Reich. Segons les ordres aliades, la nova escola havia de tenir una majoria de professors i alumnes de nacionalitat espanyola i ser del tot bilingüe.

4

Col.legi Alemany, després de la primera ampliació, l’any 1912.

La reforma va crear suspicàcies entre els antics directors. A principis de setembre, el governador civil va permetre que els alumnes es matriculessin a l’escola pel següent curs. Tanmateix, una ordre dels consolats nord-americà, britànic i francès va clausurar el centre definitivament el 25 de setembre, poc abans de l’inici del curs.

1

L’entorn del Col.legi Alemany (a mà esquerra), l’any 1912, encara poc urbanitzat. En primer terme, l’Avinguda Diagonal. 

Les propietats del col.legi quedaven requisades fins a nou avís. Es succeïen reunions a tres bandes entre els directius, el governador i els cònsols aliats, visites i inspeccions i documents expressant bones intencions de totes les parts.

Tanmateix, van ser les mobilitzacions dels pares i professors, les que van aconseguir convocar una assemblea general de tots els membres de l’escola per aprovar la creació d’una nou centre educatiu i uns nous estatuts. El punt crític de la reunió era l’aprovació de la cessió temporal de l’edifici i la finca de l’escola a les forces aliades, la condició que havia donat el cònsol nord-americà per a la reobertura del centre.

5

Col.legi Alemany, en la darrere ampliació de l’edifici, l’any 1927.

Segons sembla, pocs mesos després, el mateix cònsol va decidir que aquesta cessió no seria temporal sinó definitiva. La nova escola, a més, seria dirigida pel consolat francès. Tot i això, falten documents que esclareixin per què el cònsol va canviar de parer i com van acabar les negociacions.

DSCN9215

Avui en dia, si aneu al carrer Moià, 10, ja no hi trobareu cap rastre de l’antic Col·legi Alemany. En el nou edifici de Josep Antoni Coderch, construït l’any 1975, hi ha la seu de l’Institut Francès.

El carrer Moià és un dels millors indrets per veure què va comportar el final de la segona guerra mundial a Barcelona. Per a les tèrboles negociacions diplomàtiques d’aquells mesos era purament anecdòtic que aquí hi hagués una escola. Els directius alemanys volien mantenir el seu poder al capdavant del centre. I els aliats acabaven de guanyar la guerra, fins i tot aquí, en un petit carrer del que llavors només era un barri de l’extrarradi de la fosca Barcelona de postguerra.

2

Alumnes de la classe pre-escolar del curs 1912.