El carrer de Barcelona

Que un carrer es digui carrer Barcelona seria normal a qualsevol altre lloc excepte, justament, a Barcelona. Però encara que no ho sembli Sant Andreu del Palomar no és Barcelona.

Carrer Barcelona en el mapa de Josep Maria Serra, de 1890. L’any 1897, quan Sant Andreu del Palomar va ser annexionat a Barcelona, el carrer de Barcelona va passar a dir-se Bartrina i, més tard, en un segon tram, Concepción Arenal. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

El carrer que avui coneixerem segueix sobrevivint en diversos fragments i amb diferents noms. Els carrers de Concepción Arenal i Bartrina formaven l’antiga carretera de Sant Andreu a Barcelona. No cal que us digui que el carrer seguia el traçat d’una via romana, una vella coneguda del bloc, la Via Subteriora.

L’hostal de Can Joan o Ca la Sorda, a l’encreuament del carrer de Barcelona i el carrer Gran de Sant Andreu. Va ser enderrocat a finals de la dècada de 1970.

La carretera de Barcelona tenia tot el que pot demanar un carrer per aparèixer en aquest bloc. Estava poblada per masies, nuclis de cases humils, hostals i horts. Era l’últim carrer de Sant Andreu, el marcava el límit del nucli urbà de la vila. Per aquest motiu també s’anomenà carrer de Dalt. Més enllà hi havia camps, masies i petits nuclis, el cementiri i, des de 1860 un gran taller de trens, els Tallers del Nord, on avui hi ha el parc de Can Dragó.

Als anys 1960 es van obrir a Barcelona diferents avingudes que tenien la funció d’autopistes. És el cas de l’avinguda Meridiana. El que no van tenir en compte les autoritats del moment és que ja hi havia una carretera més antiga. Avui rastrejarem tot el queda del carrer de Barcelona, de Dalt.

Cases rurals de principis del segle XIX al carrer d’en Xandri, un cul-de-sac que mor al carrer de Barcelona o de Dalt.

L’arrebossat original d’una casa del carrer Baliarda, prop de l’encreuament amb el carrer de Dalt.

Hi trobem nuclis de cases humils, de principis del segle XIX. La del carrer d’en Xandri pren el nom de Can Xandri, que va existir en aquest lloc fins l’any 1988. A la plaça de Can Xandri encara hi ha la premsa de raïm que es va trobar dins de la masia, abans d’enderrocar-la.

Can Xandri. Font: Llibre “Masies de Sant Andreu de Palomar”.

Premsa de raïms de Can Xandri. 

Al tram central del carrer de Dalt hi trobem un estrany encreuament, un dels més importants de Sant Andreu. Aquí s’hi troben la Riera de Sant Andreu, el carrer Pons i Gallarza i el carrer de Dalt. El carrer Pons i Gallarza, antigament de Sant Llorenç, surt de la plaça del Comerç i no és res més que l’antic camí ral que comunicava Sant Andreu i Vilapicina. A Porta, el camí ral seguia per l’actual carrer Piferrer. A Sant Eulàlia de Vilapicina enllaçava amb un altre camí que vorejava la muntanya de Collserola fins a Esplugues. A finals del segle XIX es va obrir el passeig de Sant Eulàlia, l’actual Rambla Fabra i Puig, que comunicava Sant Andreu amb Vilapicina en línia recta, que substituiria l’antic camí ral.

La Font d’en Canyelles, als anys 1950.

Fins els anys 1960 hi haguéssim trobat, just aquí, la Font d’en Canyelles, que portava l’aigua de Collserola; una aigua que era molt fresca i molt apreciada pels andreuencs. Al costat de la font hi havia la masia de Can Cerdà i una barriada obrera on hi vivien els obrers que treballaven als Tallers del Nord.

Can Cerdà (a l’esquerra) i la Font d’en Canyelles (a la dreta), al voltant de l’any 1960. Al fons es veuen els Tallers de Nord, Nou Barris i la muntanya de Collserola nevada.

Imatge actual de l’encreuament del carrer Pons i Gallarza (l’antic camí ral a Vilapicina), la Riera de Sant Andreu i el carrer Barcelona. Hi trobem aquesta illa de cases que encara ressegueix l’antic traçat del camí i de la riera. Està situada just a sota d’on seria la masia de Can Cerdà.

Riera de Sant Andreu des del carrer Renart. Al fons, l’encreuament de la Riera amb el carrer Pons i Gallarza, a on fins fa quaranta anys hi havia la Font d’en Canyelles.

El carrer Concepción Arenal segueix fins al Clot on enllaça amb el carrer Freser. Just allà, la Via Subteriora pren el carrer Sant Antoni Maria Claret, en direcció a la masia de Can Miralletes i l’antic Hospital de Sant Pau. Però d’això ja en vam parlar un altra dia.

Imatge antiga de Can Ros o Ca n’Armera, l’única masia que encara existeix en aquest tram de la Via Subteriora pel seu pas per Sant Andreu.