El camí dels difunts

Fa uns dies vam parlar de les cases del voltant del cementiri de Sant Andreu. Avui seguim buscant entre enterraments per trobar el camí dels difunts. Fa poc, parlant sobre el cementiri de Montjuïc, Lluís Permanyer deia que era més fàcil traslladar als vius que als morts.

Detall de la Via Sepulcral de la plaça Vila de Madrid.

A la plaça Vila de Madrid, al barri de Santa Anna, hi trobem la via sepulcral romana. Els enterraments eren prohibits a dins de les muralles de Barcino, i, per tant, es feien fora de la ciutat, sovint a banda i banda d’un camí.

Fa dos anys es van trobar enterraments en les excavacions que es van fer a les Drassanes. Pel seu aixovar, ple de joies, se sap que aquí s’enterraven els habitants més rics de la ciutat. Aquests enterraments arran de la costa, al llarg del camí que pujava a Montjuïc, a l’antic poblat iber de Laie i a l’antic port de Barkeno, que quedava a l’altra banda de la muntanya, a Can Tunis. D’aquell camí, encara queda un tram al barri del Poblesec que ja va aparèixer al bloc fa uns mesos.

Els enterraments que veurem avui són modestos i pertanyen a la població més pobra de Barcino. És aquí on ja apareix la primera incògnita d’avui. Hagués estat lògic que els difunts s’enterressin al llarg del carrer de la Boqueria i el carrer Hospital, que ressegueixen el camí que connectava Barcino amb la Via Augusta i Ad Finis (Martorell), o al llarg del carrer de la Bòria, Carders i Corders, el camí que menava cap al nord, en direcció a Roma.

Què hi fan a la plaça Vila de Madrid, per sota del que havia estat el convent barroc de les Carmelites Descalces destruït durant la guerra civil? Quin camí hi havia aquí?

La Via sepulcral en direcció al passatge Magarola.

D’on sortien els difunts, de quina porta de la ciutat sortia el camí. Si ens mirem la direcció que tracen els difunts, veurem que entra en diagonal a sota de l’edifici d’Adolf Florensa. A l’altre banda de l’edifici hi trobarem el petit passatge de Magarola. El primer tram del passatge també segueix el mateix traçat en diagonal.

El passatge Magarola des del carrer Portaferrissa, és un passatge tancat, al qual només poden entrar els veïns que hi viuen. Al fons es pot veure com el passatge gira cap a l’esquerra, alineat amb la via sepulcral.

Ja al carrer Portaferrissa, anirem a buscar al passatge Magarola. Quan estiguem al davant de l’entrada del passatge, girarem el cap per veure l’entrada d’una botiga de roba. L’interior de la botiga també segueix el traçat en diagonal.

Des d’aquí no ho podem veure, però en aquest tram del carrer Porta Ferrissa tots els edificis tenen aquest traçat en diagonal. Per travessar la illa de cases anirem a buscar les galeries Maldà, que ens portaran a la plaça del Pi. Aquestes galeries es van construir en el que havia estat l’antic jardí del palau del baró de Maldà.

Detall de les Galeries Maldà, amb el campanar del Pi al fons.

Trobo que és sospitós que hi hagués un jardí just en aquest indret, enlloc de construir-hi algun edifici. Si resseguim el traçat en diagonal ens trobarem amb el Palau Fivaller, a la plaça de Sant Josep Oriol, construït sobre un altre cementiri, el de Santa Maria del Pi. Aquest edifici també segueix el traçat del podria ser el nostre camí.

Ja no falta molt per arribar a l’entrada de la ciutat. A partir d’aquí haurem de travessar una illa de cases i centenars de parets. Arribarem, finalment, a l’entrada del cardo maximus, el carrer del Call, cantonada Avinyó, Boqueria i Banys Nous.

Ens queda una altra incògnita. Ara que ja sabem d’on sortia el nostre camí, hauríem de saber cap a on anava. Per trobar la resposta haurem de travessar l’areny de la Rambla. La trobarem en un dels carrers més importants i antics del Raval: el carrer Tallers.

Al segle segle XIII el Consell de Cent va decidir acabar fortificar la muralla de la Rambla. Va ser llavors que els veïns del barri del Carme, al voltant de la plaça del Pedró del que avui és el Raval van protestar a les autoritats. Ells també volien tenir una muralla que els protegís. Al triar el traçat de la nova muralla del Raval no es va dubtar un moment en incloure-hi el carrer d’Ostallers, l’actual carrer Tallers, on justament no hi havia tallers sinó una gran abundància de prostíbuls i tavernes.

Un dels edificis més antics del barri de Tallers, del segle XVI, al carrer de les Sitges, on avui en dia hi ha el bar de l’Ovella negra.

El carrer Tallers era un carrer important. Però a on portava?

Fragment d’un mapa de 1885. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

El carrer Tallers es troba al començament d’una riera que resseguia un camí o a l’inrevés, un camí que resseguia una riera. La riera de Ballescà es deia així per una masia que hi havia hagut a prop de l’actual plaça Francesc Macià. El camí i la riera pujaven fins a la Torre Vilana, entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles, on hi ha l’actual clínica Teknon, que conserva algun vestigi de l’antiga masia. La riera encara existia l’any 1885 en que, a més marcava la frontera entre el municipi de Barcelona i el de Gràcia, el de Barcelona i Les Corts i el de Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles.

Fins als anys 1950 encara es hi havia un passatge, a prop de l’Hospital Clínic, que resseguia la riera, al costat del passatge Batlló, a la illa d’Urgell-Villarroel-Rosselló-Provença. Fragment d’un mapa de 1931. Font: ICC.

Ortofoto (Font: ICC) del possible traçat del camí de Magòria. En vermell fosc, el carrer Tallers. En vermell la via sepulcral i el passatge Magarola. En taronja l’alineació dels edificis del carrer Porta Ferrissa i el jardí del Palau Maldà. En groc l’alineació del Palau Fivaller i, encerclat també en groc, l’antic cementiri de Santa Maria del Pi. 

Com veieu la història i el traçat dels camins és complicat i va canviant o desapareixent amb el pas els segles. Però això crec que ja els és igual als turistes que visiten la via sepulcral fascinats amb tot allò romà. I també els importa ben poc als protagonistes d’avui, els pobres barcelonins que intenten descansar des de fa dos mil anys.