L’antiga església d’Horta

De les tres esglésies que ha tingut Horta, avui només en queda una. O potser no; avui ho sabrem. Les dues més antigues estaven vinculades a dues masies. A la part de baix hi havia la capella de Can Grases. La masia encara hi és, a la plaça de Santes Creus, ara reconvertida en un bar brasiler, al costat de l’antic ajuntament. Però l’església va ser enderrocada fa molt de temps.

Can Gras, l’any 1992.

També ha desaparegut la capella de Can Cortada. Aquesta és una de les masies amb més història del barri. Molt a prop de la masia i de la capella s’hi van trobar restes romanes, que proven que aquí hi va haver una vila romana i que, probablement, dos mil anys després Can Cortada sigui l’hereva d’aquella antiga finca.

Can Cortada, a principis del segle XX.

Per si fos poc, també hi trobem les restes d’una torre de defensa del segle X. A més, es pot dir que Horta es diu Horta gràcies a Can Cortada, ja que durant els segles XIV i XV hi va viure la família Orta.

L’antiga església de Sant Joan d’Horta, a principis del segle XX. La fotografia és feta aproximadament des de Can Cortada, que quedaria uns vint o trenta metres pujant a mà esquerra. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

L’església de Can Cortada és la protagonista d’avui. Se sap que existia des del segle X, però durant segles va ser poc més que una capella senzilla. Al segle XIV va aconseguir tenir un mossèn propi que hi donés missa. Tot i això, l’església de Sant Joan d’Horta va seguir sent sufragània de Sant Genís dels Agudells.

Avui en dia sembla impensable que Horta pogués dependre del que llavors era un petit llogaret. Però el cert és que l’església d’Agudells era molt més antiga que la capella de Can Cortada. A més, estava més ben situada, al costat del camí ral a Sant Cugat.

Durant segles Horta va ser un petit llogaret, amb masies escampades per la vall. A partir del segle XVII, però, va començar a sorgir un nucli al voltant de la plaça Eivissa i el carrer d’Horta i la vila va començar a guanyar importància. És així que el nom del municipi va passar de ser Sant Genís dels Agudells d’Horta (1811) a dir-se Sant Joan d’Horta i Sant Genís dels Agudells (1820) i finalment Sant Joan d’Horta (1855). L’any 1860  s’invertien els termes i l’església d’Agudells passava a dependre de Sant Joan d’Horta.

Segells de Sant Genís dels Agudells, els anys 1808 i 1811 segons Francesc Carreras Candi. 

L’església de Sant Joan però s’anava fent petita i estava força allunyada del nucli del poble. Era un edifici senzill, auster, amb un campanar quadrat, no massa alt, amb un coronament amb petits merlets. A l’interior hi havia tres naus, amb arcs de canó. S’hi podien trobar materials de totes les èpoques, fins i tot restes del segle X.

L’any 1905 es va començar a construir una nova església, molt més a prop del nucli del poble, al principi del carrer Campoamor, l’antiga Rambla Cortada. Just al final del mateix carrer hi havia l’antiga església.

Església nova de Sant Joan d’Horta.

L’any 1909 l’antiga església és incendiada. Cau el sostre de l’església, però aguanta tota l’estructura de l’edifici. L’incendi sembla arribar en un moment molt propici. S’acceleren les obres de la nova església, de les que es fa càrrec l’arquitecte Pere Falqués. Fins i tot es desmunta una part de l’antiga església i s’aprofiten les pedres per construir una capella del nou temple.

Deixem el passat i agafem el metro, si no vivim al barri. Baixem a l’estació d’Horta i pugem pel carrer d’Horta. A l’encreuament am el carrer Palafox, trobarem, a mà dreta, l’església nova i el carrer Campoamor, ple de torres centenàries i modernistes. El passeig ens portaria directament a l’església vella, però nosaltres tornem a agafar el carrer d’Horta. Quan s’acaba, al costat de l’avinguda de l’Estatut, veiem una indicació amb un nou nom de carrer. Som al Camí de l’Església. Seguim el carrer fins a trobar-nos de nou amb el carrer Campoamor.

Detall de l’entrada del Club de Tenis d’Horta (C.T.H.).

Al davant nostre, una creu de terme i l’entrada del Club de tenis d’Horta, un dels més antics de la ciutat, fundat l’any 1912. Just aquí  hi havia l’antiga església d’Horta. Les pistes del club de tenis ocupen l’espai de l’antic cementiri.

Seguim pel carrer Rembrandt i girem a la dreta pel carrer Salses. A mà dreta veiem un edifici gris, que sobresurt de la línia del carrer. Un mur i un arbre fan molt difícil veure’n la façana.

Segons una fotografia del 1909, just aquí hi havia la rectoria de l’antiga església. Per les finestres es pot veure que a més de l’església també es va incendiar aquest edifici.

Rectoria de Sant Joan d’Horta, l’any 1909. Al darrere sobresurt el campanar i l’església.

La rectoria encara surt en una foto de l’any 1995.

I, excepte el mur i l’arbre, segueix existint. Ens trobem davant d’un vestigi excepcional de la història d’Horta, amagat i que molts hortencs desconeixen. Incomprensiblement no surt al catàleg arquitectònic de la ciutat ni en cap guia municipal sobre la història de la vila. És un edifici del segle XVIII o XVII, que segurament també havia estat una masia, com també ho van ser la rectoria de Sant Genís dels Agudells. Avui hi viu el matrimoni que treballa al bar del club de tenis.

Tornem ara a la cantonada dels carrer Salses i Rembrandt. A principis de juny va sorgir un debat sobre aquest indret en el grup de facebook Horta – Memòria del barri, relacionat amb el blog Memòria dels barris, sobre la història del Guinardó i Horta. Avui hi veiem una paret tapiada, però no massa alta. Si podeu mirar a dins hi veureu un mur, amb molts elements diferents.

La compararem amb dues fotos antigues de l’església. La primera de l’any 1903, i la segona dels anys 1950.

Sant Joan d’Horta, l’any 1903.

Restes de Sant Joan d’Horta, de la dècada de 1950. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

Les columnes blanques que hem vist al mur, a la foto de més amunt, corresponen a l’entrada del cementiri.

L’antiga entrada al cementiri, avui en dia. 

Les columnes, a la dècada de 1950.

L’entrada al cementiri, l’any 1903.

Just al costat d’aquesta porta veiem una franja de paret arrebossada de blanc, amb un tram de la caseta situada davant de l’església, entre l’entrada de l’església (que ja no existeix) i l’entrada del cementiri. Per la mida de la franja de la paret, era un edifici de dimensions molt reduïdes. En la fotografia de 1903 s’hi veu pintat el nom de Saturnino a la façana.

La casa, l’any 1903.

Si comparem aquesta foto, dels 1950, amb la de 1903, veiem que la casa “Saturnino” del davant de l’església encara hi és. Encerclat en taronja podem veure fins i tot la porta i la finestra que estan tapiades. Al costat d’aquesta casa encara es veu una columna. Correspon a l’entrada de l’església. La casa es va enderrocar en algun moment posterior, probablement a la dècada de 1970.

Al costat de la paret blanca de l’edifici veiem uns elements que surten del mur i fins i tot algun fragment de biga de fusta. Som a la paret que separa el petit edifici blanc de l’església.

Part central del mur. Ressaltat en vermell, el sortint que equival a la façana de l’església. Dins del tram arrebossat de blanc. podem veure dos nivells, que equivalen als dos pisos de l’edifici. El nivell del terra hauria d’estar per sota de l’actual. Hi veiem un petit nínxol (la part superior de la qual està tapiada amb maons), que podria ser una porta.

A partir d’aquí, tota la paret correspon a l’antiga església d’Horta. Com podeu veure, la paret està tallada i encara seguia uns quants metres més. La part del darrere ocuparia la meitat del carrer Salses. Es tractava, per tant, era una església de petites dimensions. La paret de maons que s’estén per sobre és més nova, tot i que també és centenària, ja que correspon a l’edifici que es va construir per al club de tenis. Per tant, el club i l’església en ruïnes van conviure durant moltes dècades.

Al mur que correspon a l’interior de l’església hi podem veure dos nínxols petits a la part de dalt i un, més gran, segurament una porta, a la part de baix. 

És un vestigi realment extraordinari. Un bon nombre de persones, i jo també, donaven l’església completament per desapareguda. Enlloc d’això, tenim l’antiga rectoria  i tot un mur original. Ens permet,  a més, suposar quines dimensions tenia l’edifici. S’hauria de recuperar, estudiar i protegir. Seria també molt interessant excavar l’indret del que va ser l’església d’Horta durant gairebé un mil·lenni. Pel que sembla, i com ja apuntàvem abans, el nivell d’aquest mur no es correspon amb el nivell del carrer Rembrandt, sinó que està força més enfonsat. Aquest tret es veu sobretot al comparar la imatge de 1903 amb l’actual.

Amb aquest vestigi s’obre una altra pregunta. Com és que aquest mur està abandonat i oblidat enmig d’un solar tapiat? Queda clar que no es pot donar res per perdut, ni tant sols una església incendiada fa més de cent anys i enrunada durant dècades. La història sempre deixa un rastre.

——

Us deixo amb l’enllaç de l’article sobre l’antiga església d’Horta del blog Memòria dels barris i amb el de la ruta històrica per Horta, feta pel Pou – Grup d’estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, on surten les restes de l’església.