La corba de la Verneda

Dels més de tres quilòmetres que el camí de la Verneda va arribar a tenir, avui no en queden més de 400 metres. Destaca el tram del principi, al Clot, envoltat d’edificis i naus industrials de mitjans del segle XIX. Nosaltres, però, anirem al tram més erm i despoblat, en ple barri de la Verneda.

Camí de la Verneda, agost de 2014.

L’actual Camí de la Verneda és un atzucac que surt del carrer Guipúscoa. Marca el límit entre els municipis de Barcelona (que, mirant a muntanya, queda a mà esquerra) i Sant Adrià de Besòs. El que més destaca del camí és precisament la corba que fa en direcció Llobregat.

Per entendre per què hem anat a parar justament aquí, cal recular una mica en el temps. Fa almenys vint segles haguéssim trobat que per aquí també hi passava un camí. Venia del Maresme, des de Baetulo (Badalona) i l’actual Sant Adrià de Besòs. En tots els casos no passava arran de mar sinó aproximadament mig quilòmetre terra endins, just a on trobem les esglésies de Santa Maria de Badalona i Sant Adrià de Besòs.

Després de passar per la Verneda, el camí seguia aproximadament pels carrer Menorca i Huelva fins al carrer de la Verneda, ja al Clot. Just a on avui hi ha el Mercat del Clot es trobava amb un camí que venia del Vallès passant per Montcada. D’allà els dos camins es dirigien a Barcelona pel Portal Nou.

Carrer de la Verneda, a la barriada de Molins, Sant Adrià de Besós

Tornem a la Verneda. El barri que coneixem avui es divideix entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià. A la banda de Barcelona, s’estenen els blocs de pisos dels anys 1960 i 1970 i a Sant Adrià les naus industrials.

Enmig dels polígons industrials de Sant Adrià, però, destaquen tres carrers (Verneda, Prat i Mare de Déu de Montserrat) amb cases de planta baixa dels anys 1920. Aquests són els únics habitants del barri, envoltats de fàbriques, magatzems i tallers. El fet que estiguin aquí, no és gens casual.

Carrer Prat, Sant Adrià de Besòs

Els tres carrers van a parar al que havia estat la continuació del camí de la Verneda, en direcció a Badaolna, l’actual carrer de Tibidabo. Just en aquest punt, era més fàcil creuar el Besòs i, curiosament, també és per aquí que passa el pont que connecta Barcelona amb el centre de Sant Adrià.

Can Serra

A l’altra banda del carrer Tibidabo trobem una de les dues úniques masies de Sant Adrià, Can Serra, una torre del segle XVIII, que avui acull el Museu de la Història de la Immigració. Tampoc és casualitat que estigui justament aquí.

Tornem, però, a la corba del camí. Si hi haguéssim anat fa dos-cents anys, haguéssim vist que el camí de la Verneda feia justament la mateix corba que fa avui, convertida en un carrer mal asfaltat. Un cop al final de l’atzucac, però, el camí tornava a girar en l’altra direcció.

Detall del mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya , a la Verneda. En vermell la frontera entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià.

Feia aquesta volta pel mateix motiu pel qual la frontera entre els dos municipis travessa illes de cases de forma ondulant. Durant molts segles el Besòs no tenia uns límits clars. Avui podem passejar per les dues lleres perfectament urbanitzades i enjardinades. Durant gran part de la seva existència, el delta del Besòs era un aiguamoll, amb illots i constants crescudes del riu.

Figuera centenària al camí de la Verneda.

La frontera de Sant Adrià marcava el límit del delta Besòs amb terra ferma. I la corba del camí de la Verneda, avui absurda, era necessària, per tal d’esquivar un dels incomptables illots del delta.

Blocs de pisos de la Rambla de Guipúscoa des del Camí de la Verneda.

Potser si avui les fàbriques segueixen respectant la corba de la Verneda, és per encara hi ha un illot amagat sota l’erm del polígon industrial.