Us he parlat sovint de la Via Augusta. L’origen d’aquesta via romana es perd en el passat. Durant la primera part de la colonització romana, s’anomenava Via Hercúlea. És probable que el camí fos encara més antic, d’origen iber.
El carrer del Raval als anys 1960, mirant en direcció a Sant Just Desvern. Al fons la masia de Cal Franco. Font: Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat (AMEL). Fotògraf: Josep Vidiella.
La Via Augusta va sorgir amb l’arribada al poder de l’emperador August. Durant el seu regnat es va reformar la Via Hercúlea i rebatejar com a Via Augusta. Al seu pas per Barcelona, la via passava per l’interior, pel Vallès. Amb la fundació de la colònia romana, però, es va construir una variant que passava pel pla de Barcelona.
El Camí de la Travessera.
Aquest nou camí, la Via Subteriora o Francisca, no passava directament per la ciutat sinó l’interior del pla, però nombrosos camins el connectaven amb Barcino. Molts d’aquests camins deurien tenir origen iber, però van ser pavimentats i urbanitzats de nou pels romans.
La Via Augusta d’Esplugues. És l’únic tram de la Via Subteriora que rep el seu nom antic. La Via Augusta de Barcelona no segueix el traçat de la via romana, sinó el de les vies del tren de Sarrià.
Amb els anys, la Via Subteriora es va convertir en el camí més important del pla de Barcelona i després en una successió de carrers que encara avui segueixen el seu traçat medieval, lleugerament diferent al romà, que ha anat variant amb el pas dels segles.
Al segle XIX se l’anomena el Camí de la Travessera. Encara avui trobem quatre carrers amb aquest nom: el passatge de la Travessera, al Camp de l’Arpa, la Travessera de Gràcia, la Travessera de Les Corts i la Travessera de Collblanc, a l’Hospitalet. Tots ells segueixen el traçat del vell camí.
Masia de Ca n’Oliveres, de principis del segle XVIII. Just a l’alçada de la masia, el camí de la Travessera gira en direcció a Collserola, i passa pel costat de l’edifici.
A l’arribar a l’actual municipi d’Esplugues, el camí fa un gir brusc i s’enfila en direcció a Collserola. I és aquí on comença la història d’avui.
El Raval d’Esplugues
Som a principis del segle XVIII. Esplugues té poc més de 150 habitants. Alguns d’ells viuen en les diferents masies disseminades per la part baixa del seu territori. La majoria dels esplugencs viuen als dos nuclis de la vila: la Sagrera, al voltant de l’església, i el Raval, al voltant del Camí de la Travessera.
El carrer del Raval, a prop de Can Franco, just abans de la revetlla de Sant Joan, al voltant de 1945. Després d’un anys de no celebrar, la revetlla es recupera a partir de 1945. Hi venen tots els veïns dels barris del voltant, ja que aquesta és la millor revetlla d’Espluges. Font: Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat (AMEL).
La Sagrera és una zona més aviat tranquila. Està formada per grans masies i pagesos i viu apartada del tràfec de la Travessera. Al Raval, en canvi, hi viu gent senzilla, jornalers i artesans, que no tenen terres pròpies. S’hi veu un anar i venir constant de gent que va o ve de Barcelona. Gent de la contrada, de Sant Just o Molins o gent de més lluny, de Martorell, Vilafranca o fins i tot d’Aragó. Tothom que vulgui anar a Barcelona des de l’interior i des del sud, des del Penedès, passa pel Raval de Sant Mateu.
Creu de terme d’Esplugues. És situada en el seu emplaçament històric, a una banda de la Via Subteriora o Camí de la Travessera, al costat mateix del Raval de Sant Mateu. Aquí començava el Torrent de la Creu, del qual encara es conserva un tros al costat d’aquest indret. La creu és moderna però el seu basament és antic.
Al Raval hi trobem també l’hostal de la vila. I una fleca, i segurament també un carnisser. Des d’aquí, els viatgers ja veuen la ciutat, de lluny. En dues hores de camí, ja seran al portal de Sant Antoni. Però si és tard, el millor és quedar-se a dormir aquí i continuar el viatge l’endemà.
El carrer del Raval, fotografiat mirant en direcció a Barcelona. Era el carrer més important del Raval de Sant Mateu. El barri s’estenia a banda i banda d’aquest carrer, que era l’antic camí ral d’origen romà. El Raval, però, tenia dos carrers més. Font: AMEL. Fotògraf: Josep Vidiella.
El carrer Sometents connectava el carrer del Raval amb la Carretera Reial i el Pont d’Esplugues. Es diu així per l’emboscada que hi van fer uns sometents a les troves napoleòniques el juny de 1814. Font: AMEL. Fotògraf: Josep Vidiella.
Entrada del carrer Manso. Aquest carrer forma un atzucac que surt del carrer Sometents. Com el carrer Sometents, el carrer Manso té un nom relacionat amb la Guerra del Francès. El general Manso, ajudant del molí de la Verneda, va començar la seva carrera militar en aquest conflicte com a guerriller a Sant Martí de Provençals. Font: AMEL. Fotògraf: Josep Vidiella.
La carretera reial
L’any 1763, Carles III de Borbó fa construir un nou sistema radial de carreteres. Una d’elles serà la carretera de Barcelona a Madrid. La nova via, és més recta que l’antic camí que passa pel Raval i a més consta de ponts. Un d’ells és el Pont d’Esplugues. Així els viatgers s’estalvien de fer grans voltes per evitar els torrents.
Si abans el tràfic de viatgers ja era notable, amb la nova carretera encara ho serà més. Gairebé d’un any per l’altre, l’antic camí que passava pel Raval es buida de viatgers i comerciants. L’hostal es trasllada al costat de la nova carretera i ràpidament s’hi construeixen casetes de treballadors, jornalers i comerciants.
L’hostal nou, de finals del segle XVIII, al costat de la Carretera Reial, l’actual carrer Laureà Miró. Actualment és l’ajuntament d’Esplugues.
Al cens de l’any 1787, la població d’Esplugues ha arribat als 598 habitants. S’ha multiplicat per quatre des de l’any 1718. Molts dels nous habitants van a viure al voltant de la nova carretera.
El barri de la Sagrera en surt molt beneficiat, ja que es troba molt a prop de la nova via. El Raval en canvia es convertirà en un barri pobre i rural, poblat per jornalers i obrers.
Ca l’Estudiant ja no forma part del barri Raval. Tot i això, aquesta masia del segle XVIII, se situa en la continuació de l’antic camí ral, a mig camí entre el Raval de Sant Mateu i el terme de Sant Just Desvern. Fins als anys 1970 el camí era ple de masies a banda i banda. Encara avui en trobem tres: Ca n’Oliveres, Can Franco i Cal’Estudiant.
L’antic camí ral no desapareix, és clar. Ara, però, només hi passaran els habitants de l’entorn, els que hagin d’anar d’Esplugues a Sant Just o els que vulguin pujar a Collserola. D’un any per l’altre, passa de ser el camí més important d’entrada a Barcelona a ser un camí local.
1968
Tanmateix, el Raval segueix existint. No només com a vestigi de l’antic camí romà, sinó com un barri més d’Esplugues. Un barri rural i humil, dins d’una vila rural i humil.
Fragment de la masia de Can Franco, avui en dia, al carrer del Raval de Sant Mateu, mirant en direcció al Col·legi Alemany.
L’any 1960, el govern espanyol, però, planeja construir una altra carretera de Barcelona a Madrid. Una carretera que encara sigui més directa, més ràpida que la de 1763.
Cal Franco, des del carrer del Raval, a la dècada de 1950 o 1960. Font: AMEL. Fotògraf: Josep Vidiella.
El futur està en les comunicacions ràpides. O això és el que pensa el govern tecnòcrata franquista. Espanya és un dels pocs països europeus que encara ha construït cap via ràpida, cap autopista.
El projecte de l’autovia B-23 és la de crear una via ràpida d’entrada i sortida a Barcelona. La nova carretera no passa dins de cap poble sinó que queda separat per tanques. Aquesta idea és nova, ja que fins aquell moment, les carreteres formaven part dels teixits urbans. Una altra novetat és l’enorme amplada de la carretera. 90 metres de banda a banda.
Fotografia aèria de la zona del Raval de Sant Mateu, de la dècada de 1960. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Ressaltat en groc, el traçat de l’antiga Via Subteriora, o Camí de la Travessera. Hi veiem moltes masies que encara existeixen, com Can Franco, Ca l’Estudiant o Can Piquelquers. També hi veiem l’antiga continuació de l’Avinguda Diagonal. Connectava amb la Carretera Reial a Esplugues, a través del carrer de Sant Mateu.
En una de les incomptables ironies de la història, el projecte de la nova carretera amenaça directament una part del Raval de Sant Mateu, l’antic camí ral, l’antiga carretera. D’això però ja no en parlarem avui. La setmana que ve, dedicarem una segona entrada a la història del barri més desconegut d’Esplugues.
—-
Vull agrair a l’Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat per la seva generositat en la cessió de les imatges antigues del Raval de Sant Mateu i a Josep Florenza i Brillas la informació que m’han donat sobre el barri. És la primera vegada que les imatges antigues del Raval apareixen a la xarxa.
Enhorabona per l’article.
Gràcies Enric!
Hola, quina troballa més interessant. Jo vaig néixer al Raval de Sant Mateu a l’any 1960. Em sembla que al carrer Sometents. Ho preguntare a la meva mare. Vaig marxar del Raval als 7 anys ja que ho van tirar tot a terra per poguer fer l’autopista que entra a Barcelona, si no n’estic equivocat. De veritat, molt interessant la vostra pagina. Felicitats.
Gràcies Emili!
Em fa molta il·lusió que m’escriguis, que vas viure al Raval. Jo treballo a Esplugues i feia temps que cercava informació sobre aquest barri. Vaig trobar informació a l’Arxiu Municipal d’Esplugues. Em va sorprendre que no hi haguessin absolutament cap imatge sobre el barri a internet.
M’agradaria parlar amb tu en persona, t’aniria bé quedar un dia?
Et passo el meu corre electrònic: perecowley@hotmail.com. Si et ve de gust, seguim parlant per correu.
Moltes gràcies!