“Jo a tu t’he vist abans”, em va etzibar l’home quan li vaig preguntar si feia molt que pasturava per Collserola. Quaranta anys. Fa anys que l’he vist, però sempre de lluny, durant les meves caminades per la serra.
La conversa s’interrompia per que les seves ovelles havien de creuar el camí que va a les pistes de tenis de Can Merlès, a Sant Just Desvern. Els divendres a la tarda l’anar i venir de cotxes és constant. Alguns van a veure els ponis de l’hípica de Can Vilà, altres a Can Merlès, o de dinar a Can Carbonell.
Som a la Vall de Sant Just. La Riera de Sant Just recorre tota la vall en direcció a Sant Feliu de Llobregat. Tota la vall és plena de masies. Les que es troben a la part més baixa de la vall estan integrades dins del casc urbà de Sant Just (Can Sagrera o Can Mèlich). Algunes es troben als límits del poble (Can Coscoll, Can Pedrosa). I d’altres estan fora del casc urbà, a la part alta de la vall (Can Carbonell, Can Merlès, Can Vilà o Can Fatjó).
La part alta de la Vall de Sant Just és una estranya combinació de masies, pistes de tenis, cases aïllades i masies, rieres, clapes de bosc i camps. Cada masia hi ha trobat un nou ús, més enllà del seu passat agrícola. Dues hípiques, un club de tenis, un restaurant i un habitatge.
Divendres passat el Pastor de Finestrelles (no em vaig atrevir a preguntar-li com es deia) feia creuar el camí a un centenar llarg d’ovelles i marrans amb tota la tranquilitat possible, tot i els cotxes que passaven. Molts dels conductors el saludaven al passar.
Amb un xiulet n’hi va haver prou per que les vint ovelles que encara pasturaven a la banda baixa del camí pugessin ràpidament. “Més els hi val que em facin cas”. Un altre xiulet més fort va fer que s’agrupessin les ovelles que estaven al prat més alt, amb l’ajuda dels seus dos gossos.
Podria haver titulat l’article amb el nom de El Pastor de Sant Just. I el cert és que, quan decau la tarda porta les seves ovelles a aixoplugar-se als voltants de Can Vilà, als afores de Sant Just Desvern. Són pocs els santjustencs que no el coneixen. Però per a mi no és el Pastor de Sant Just. Durant anys el vaig veure amb el seu ramat pel coll de Finestrelles i és allà on el situo.
Hi era i encara hi és cada dia. En certa manera es va convertir gairebé com una figura mítica, atemporal. Formava part del paisatge. És per això que, quan em va saludar dient “Jo a tu t’he vist abans”, no em va sorprendre tant com m’esperava. D’alguna manera era la muntanya de Collserola la que m’estava parlant.
Si hi ha algú que coneix bé aquesta contrada és ell. Fa quaranta anys que porta a pasturar el seu ramat. Des de Sant Just fins al Coll de Finestrelles, al peu del Puig d’Ossa, el Turó de Sant Pere Màrtir. Cada dia fa sortir un terç del seu ramat, un centenar de les més de tres-centes ovelles que té.
Ben a prop d’aquí, el cim del Puig d’Ossa s’hi troben els tres municipis, Sant Just Desvern, Barcelona i Esplugues. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Finestrelles és també el nom del barri més elevat i septentrional d’Esplugues. Molts barcelonins coneixen el barri per l’Hospital materno-infantil de Sant Joan de Déu. Finestrelles marca el final del territori barceloní, tant aquí com a Trinitat Vella, on trobem el carrer de Finestrelles, que ens recorda que també aquí hi ha un coll de Finestrelles. El topònim apareix documentat per primer cop al segle XI i ve de la paraula llatina “finis”, és a dir, final.
Al coll de Finestrelles hi ha moltes pastures pel ramat. Això però, pot acabar, si tira endavant el Pla Caufec, que preveu construir-hi dos gratacels, una desena de blocs de pisos de luxe, un centre comercial i edificis d’oficines. Tot i això, el pastor segueix sortint cada dia, molt d’hora al matí, per tornar al capvespre.
No cal que us digui que la seva tasca és fonamental. Les ovelles netegen el sotabosc, que ajuda a prevenir els incendis forestals; en una zona com Collserola, molt transitada i propera a la ciutat. A més, dóna un ús rural a uns boscos que cinquanta anys enrere encara eren camps d’oliveres i vinyes.
Si avui hem parlat del Pastor de Finestrelles és per què és l’únic pastor que queda a Collserola. L’únic, però no l’últim. És molt probable que als propers anys sorgeixi un nou ramat; més al nord, als fondals boscosos de Vallvidrera. El temps, i la muntanya, ho diran.
Alexandre diguè:
En una cosa t’equivoques, company. Vas fer una entrada parlant del desventurat Otto Zutz. Així que ell i el pastor de Finestrelles són els dos personatges de qui has parlat en el teu blog.
Per a que vegis que estem atents! 😉
cancowley diguè:
Alexandre, tens tota la raó! M’ha passat per alt!
O potser no…era per posar-vos a prova! 😉
Clam diguè:
Hola,
Increïble el blog i la perseverança en el seu manteniment i actualització amb històries explicades des d’una òptica pròpia i, per alguns, ja reconeixible.
Vas fer de visionari, finalment sí, el pla caufec, aturat amb la crisi mundial de 2007, s’està duent a terme a tot drap durant aquesta segona crisi pandèmica. Esplugues s’està lluint edificant aquesta zona.
No he vist cap Pastor en anys a Finestrelles, només a la zona del Mas Lluí, on també s’hi ha edificat de valent. Hauran de tirar cap a Vallvidrera sí. De veritat que pasturava marrans, com a les Deveses extremenyes?
Gràcies i seguim!!
@cancowley diguè:
Hola Eduard!
Me n’alegro molt que t’agradi el blog! Per desgràcia si, estan urbanitzant el que poden -i més- del Baix Llobregat… Ostres, ara fa temps que no m’hi passejo i tampoc l’he vist. Tant de bo encara pugui seguir pasturant i més ara que la ramaderia pot ajudar a prevenir incendis forestals.
Gràcies a tu!! Seguim!
@cancowley diguè:
Hola Eduard!
Me n’alegro molt que t’agradi el blog! Per desgràcia si, estan urbanitzant el que poden -i més- del Baix Llobregat… Ostres, ara fa temps que no m’hi passejo i tampoc l’he vist. Tant de bo encara pugui seguir pasturant i més ara que la ramaderia pot ajudar a prevenir incendis forestals.
Gràcies a tu!!