Can Vidalet

Gràcia és un barri dens. La majoria dels edificis tenen més de tres pisos. Però en algunes zones ens trobem, de cop, que els carrers tenen més llum. Mirem cap amunt i veiem que, com si s’atraguessin les unes a les altres, ens envolten cases baixes d’un sol pis o fins i tot, només de planta baixa.

Un d’aquests llocs és el carrer Encarnació, entre el Torrent d’en Vidalet i Montmany. Torretes amb un jardí al davant i cases baixes.

Manrique de Lara és un dels carrers que arriben al carrer Encarnació. És un carrer curt, dominat per una alzina espectacular, centenària.

Aquí trobem la responsable de la fesomia del carrer Encarnació; el primer habitant de l’indret. La masia de Can Vidalet.

El torrent de la masia

Can Vidalet dóna nom a un dels tres torrents que tenen carrer a Gràcia: el Torrent d’en Vidalet. Tot i tenir l’entrada pel carrer Manrique de Lara, és just al costat del torrent.

Can Vidalet, acabat de restaurar, l’estiu del 2014.

L’edifici manté alguns trets típics d’una masia. La façana mira cap al mar; ja que, quan es va construir era un edifici aïllat, enmig de camps de conreu i, efectivament, gaudia d’unes vistes esplèndides sobre el pla i el mar. L’acompanyen arbres centenaris, com l’alzina que avui en dia es troba a l’altre costat del carrer, però que formava part del jardí de la masia. El sostre de l’edifici és a dues aigües; un tret molt poc comú a Gràcia, que és una mostra que, quan es va construir, era una casa aïllada. Can Vidalet no destaca, justament, per la seva poca altura; té només planta baixa i pis. Passa desapercebut, entre blocs de pisos més alts.

La Virreina

La plaça de la Virreina rep el nom d’un palau que es trobava al mateix indret que la plaça actual. El palau va ser fet construir per l’antic virrei del Perú, Manuel d’Amat i Junyent (1707-1782). Es va casar de tornada del Perú amb Maria Francesca Fiveller de Claresquí i de Bru. Morí poc després, deixant-li en herència els tres palaus que acabava de construir a Gràcia, Abrera i a la Rambla de Barcelona. Aquest últim és l’únic dels palaus que s’ha conservat. Els tres palaus van rebre el nom de la vídua, que tot i no ser mai virreina, sí que va ser vídua d’un virrei.

El palau es va enderrocar l’any 1878. Només va quedar dempeus la masoveria del palau, construïda l’any 1870, situada a la cantonada del carrer Torrijos amb Sant Lluís. L’església de Sant Joan, situada sobre la plaça de la Virreina, està feta de la runa del palau enderrocat.

La Torre Xica de Can Vidal

Quan el Virrei Manuel d’Amat (el Virrei Amat que dóna nom a la plaça de Nou Barris i a l’estació de metro) encara a Lima, manà construir els seus palaus, ja hi havia masies i conreus a la zona.

Segons el llibre Masies de Gràcia d’Elsa Castellà, una de les peces de terra anomenades del “Bon Pa”, havia estat propietat d’un Vidal. Amb la construcció del seu palau, la masia antiga va passar a coneguda com la Torre Xica, i el palau com la Torre Gran.

El virrei no va voler aprofitar l’antiga masia de la Casa Vidal sinó construir un palau nou. Així, el Torrent d’en Vidalet feia de límit entre els dos edificis, però totes dues eren propietat del virrei.  El que sí que va fer, però, és ampliar-la, construint-hi una capella i un campanar.

Frontis, que segons Masies de Gràcia podria ser de la Torre Xica. Ja va aparèixer al blog, el maig del 2013. En aquella entrada, però, vaig explicar que el frontis venia del nou Palau de la Virreina. 

Tot sembla indicar que Can Vidalet i la Torre Xica de Can Vidal són la mateixa masia. Però no ho són. Masies de Gràcia explica que la Torre Xica era un palau renaixentista, del qual encara quedaria un fragment de la façana encastat en un dels murs de l’església de Sant Joan.

Can Vidal i Can Vidalet

A partir d’aquí, tot són conjetures. És molt probable que la masia que encara està dempeus al carrer Manrique de Lara tingués una relació directa amb la Torre Xica. Segurament n’era la masoveria. Això explicaria per què es va batejar amb el diminutiu Vidalet; per comparació amb Can Vidal, la Torre Xica.

Ningú sap quan es va enderrocar la Torre Xica i on era situada. Per força havia d’estar molt a prop del Palau de la Virreina. Seguint el mateix patró que amb la Masoveria de la Virreina, situada per sota del Palau de la Virreina, m’atreveixo a suposar que la Torre Xica estava a sobre de Can Vidalet, més o menys a l’alçada del carrer Congost.

Detall d’una finestra de la casa del carrer Congost, amb la data de construcció.

Aquest carrer va ser un dels primers en urbanitzar-se a Gràcia, a partir de 1845, en un indret que no es poblaria fins a la dècada de 1860. Quan es va parcel·lar i urbanitzar, la finca del Palau de la Virreina el separava de la zona més poblada i cèntrica de Gràcia.

Fragment d’un mapa de Gràcia de 1863. El carrer Congost destaca per ser l’únic del tot urbanitzat a la zona. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Dues masoveries

Podria ser que el carrer Congost s’urbanitzés tant aviat com a resultat de la venta i parcel·lació de la Torre Xica?

Mapa de Gràcia, de 1845. Fons: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.

L’edifiici actual de Can Vidalet és fruit d’una reforma feta a mitjans del segle XIX, però la masia existeix des de principis del segle XVIII. Per la seva antiguitat, és probable que fos la masoveria de la Torre Xica. Si fos així, haurien desaparegut els dos palaus (el Palau de la Virreina i la Torre Xica) però n’haurien sobreviscut les dues masoveries.

Masies anònimes

Can Vidalet és una masia. Ho sabem pels seus antics inquilins, que van conèixer la història de l’edifici a través dels seus propietaris. Amb Can Vidalet comencem un recorregut per quatre masies anònimes, masies que no apareixen en cap catàleg, en cap llibre, en cap ruta. El seu nom manca fins i tot en monografies com Masies de Barcelona.

Segons aquest llibre, editat per l’ajuntament, el districte de Gràcia té set masies, totes elles de grans propietaris. La petita masia de Can Vidalet, que no hi apareix, en seria la vuitena si no fos per que n’hi ha dues més a Vallcarca que tampoc consten al catàleg -una d’elles amb un ordre d’enderroc inminent-. Gràcia en té, per tant, com a mínim deu. Segurament en són encara més; les haurem d’anar descobrint.

L’alzina de Can Vidalet. La seva alçada i les dimensions de la copa corresponen a un arbre de molta edat. Tot i així, no consta al Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona.

Les masies anònimes són masies petites, humils, de pagesos i hortolans més aviat pobres. Passen desapercebudes; però els hi posarem nom, imatge i història. Gràcies a elles, els personatges que han omplert els llibres d’història de la ciutat van poder tenir un plat a taula. És per això que durant les properes setmanes girarem les taules dels grans patricis, baixarem als carrers enfangats i caminarem entre horts petits i algun arbre fruiter. Aquí també s’hi va fer història.