Can Casals

L’antic camí d’Horta surt del Portal Nou de Barcelona. Passa pel Poblet (Sagrada Família) i pel carrer Freser del Clot. Pel carrer Garrotxa del Guinardó i pel carrer Cartellà de Vilapicina, l’antiga llera de la Riera d’Horta. Finalment arriba a la plaça Castelao, dóna la volta, per entrar a Horta pel carrer Major, el carrer d’Horta.

A mà esquerra veiem l’edifici de color ataronjat, antic de la Bodega Massana. Ja estem dins del poble d’Horta. De seguida, a mà dreta, ens crida l’atenció una caseta, que està elevada respecte el carrer. Al davant, un petit pati. A la façana, uns esgrafiats.

Carrer d’Horta, 8 bis.

El passat dilluns començàvem una sèrie dedicada a masies anònimes, masies que no apareixen en llibres, ni als catàlegs o a les rutes. Aquesta és la segona masia del grup, Can Casals.

Aquesta petita masia d’Horta no apareix en cap dels llibres sobre masies de Barcelona. Però sí que ho fa a l’Estudi de la Masia Catalana. Aquest estudi va ser finançat per Rafael Patxot i realitzat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) a partir de l’any 1923. El fons fotogràfic de l’estudi conté més de 7000 imatges que es poden consultar online al web del CEC.

A més de viatjar per totes les comarques de Catalunya, l’estudi va fotografiar moltes masies del Pla de Barcelona. A la Vall d’Horta en va fotografiar una dotzena, com Can Mariner, Can Cortada, el Mas Pujols (que encara existeixen), o Can Rossell, Can Don Joan, Can Glòria, Can Frares o Can Notari, enderrocades entre els anys 1960 i 1990.

Fotografia de Can Casals de principis del segle XX a l’Estudi de la Masia Catalana. De totes les masies de Barcelona, la més petita que hi apareix és Can Casals. Font: CEC.

És trist veure com pràcticament la meitat de les masies de Barcelona que es van inventariar a l’Estudi del CEC s’hagin enderrocat. Moltes d’elles han desaparegut durant el període democràtic i, en especial, durant les reformes abans dels Jocs Olímpics com Cal Notari, a Horta, o la Torre Melina, a Les Corts.

Sovint, els mateixos governs que han lloat la tasca de Patxot com a mecenes cultural, han enderrocat el patrimoni que ell va ajudar a estudiar, conèixer i difondre.

Detall de la façana de Can Casals, gener de 2015.

De Can Casals destaca sobretot la façana esgrafiada i el rellotge de sol. Si comparem les fotografies de principis del segle XX, amb fotografies actuals, resulta sorprenent veure que la façana pràcticament està igual.

Al rellotge de sol, un dels més antics i sorprenents de la ciutat, hi destaca un sol amb una cara. També el veiem, idèntic, a la imatge de l’Estudi de la Masia Catalana, de principis del segle XX.

Rellotge de sol de Can Paronet. És molt semblant al rellotge de Can Casals. Can Paronet és una masia de mitjans del segle XIX, situada al Camí de Sant Genís, que va d’Horta al nucli de Sant Genís dels Agudells de camí al Coll de l’Erola, Sant Medir i Sant Cugat, tot passant per la Clota.

El rellotge de Can Casals té una rèplica en una altra masia d’Horta. Can Paronet és una masia de mitjans del segle XIX, situada a la Clota (oficialment, al barri de la Vall d’Hebron), entre Can Travi Vell i Can Travi Nou.

Fragment del mapa de Catalunya, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Hi podem veure el nom “placeta de Casals”, al principi del carrer d’Horta.

Can Casals -o Cal Parrenyo, com es coneix al barri, avui en dia-, però, és més que una masia. També ha creat un topònim. El mapa de l’Institut Cartogràfic situa la plaça Casals ben a prop de la masia. Durant un cert temps, deuria ser un dels primers edificis del que es veia a l’entrar al poble.

El nucli antic d’Horta al voltant de la plaça d’Eivissa, l’antiga plaça del Mercat, va sorgir durant el segle XVIII. El tram més baix del carrer d’Horta sorgeix a partir de finals del segle XVII.

Cal Parrenyo l’any 1979. A la façana hi veiem un panell on hi posa “placeta Casals”. Al darrere de la masia s’hi obre un petit passatge amb dos altres edificis de planta i pis. És el passatge Casals.

Can Casals és un dels edificis més antics del carrer, segurament del segle XVIII. Això ha fet que Casals s’hagi convertit en un petit topònim per anomenar el principi del carrer d’Horta.

Tanmateix, si consultem el mapa de l’ajuntament de Barcelona que no hi apareix cap placeta Casals ni cap passatge Casals. Tampoc hi ha cap menció de Casals (excepte l’avinguda Pau Casals) al l’índex oficial de carrers de la ciutat. L’ajuntament contradiu així el mapa de l’Institut Cartogràfic.

Can Casals està situat entre dos edificis més alts, construïts en els últims quinze anys.

El tram baix del carrer d’Horta és un vestigi extraordinari. Pràcticament tots els edificis són centenaris i n’hi ha molts del segle XVIII, que sovint mantenen el caràcter rural que el poble d’Horta va tenir fins a la dècada de 1990, amb l’obertura de la Ronda de Dalt.

Oficialment, està protegit pel catàleg arquitectònic de Barcelona, com explica el web del consistori. Aquest catàleg però, no ha estat una eina eficaç per a la protecció del conjunt del patrimoni de la ciutat. A més, és obsolet: protegeix edificis que ja s’han enderrocat. De la quarantena d’edificis d’aquest tram de carrer, només n’apareixen catalogats vint.

D’aquests, la meitat (els números 1, 3, 5, 7, 9, 17, 21, 23, 25, 27, 29) tenen la qualificació D, que permet l’enderroc total de l’edifici, amb la condició de fer un estudi planimètric i un reportatge fotogràfic:

   En cas d’enderroc caldrà presentar reportatge fotogràfic, aixecament planimètric          i documentació històrica als serveis competents de l’Ajuntament de Barcelona.

   Font: Catàleg arquitectònic de Barcelona, web de l’ajuntament de Barcelona.

Ara, l’ajuntament promociona el “nucli rural” d’Horta per a turistes (la informació històrica del web conté nombroses incorreccions o poc exactes), tot i que a la pràctica està destruint els últims horts de la Clota i no protegeix gran part del seu patrimoni d’Horta de forma efectiva.

Afecta sobretot a edificis de la perifèria de la ciutat, dels antic pobles i, en especial, habitatges antics, humils, obrers o de caràcter rural, que, a la pràctica són menyspreats per l’ajuntament. L’ajuntament menteix quan explica que el fet d’estar catalogades és una garantia per a la seva conservació.

Edificis nous al tram baix del carrer d’Horta (números 10, 12, 14 i 16). Respecten el “caràcter de poble” de forma molt superficial. Són fruit de l’enderroc d’edificis de principis del segle XIX o del segle XVIII.  

Can Casals pertany al segon grup d’edificis. Els que estan protegits amb la qualificació C. Aquest nivell de protecció també permet l’enderroc de l’edifici, sempre que es respecti la façana. Es recomana també que el color de les façanes sigui de colors terrosos, ja que queden més “de poble”.

Els edificis dels números 10, 12, 14 i 16, segons una fotografia del Catàleg Arquitectònic. S’han enderrocat, amb el permís de l’ajuntament, per construir els que recreen el “caràcter de poble”, amb colors terrosos. El preu d’aquests nous immobles ha multiplicat el de fa uns anys.

Can Casals, segueix però, intacte, vigilant, sobre el petit monticle, a l’entrada del poble d’Horta. La seva situació era i és privilegiada. La riera d’Horta, que passava pel costat, a l’actual carrer Tajo, inundava sovint la zona. No afectava però a Can Casals, ja que està més elevada que els edificis del voltant.