Finestrelles i els traginers

Anar de Barcelona a Esplugues pot resultar una gesta heroica a l’abast de pocs. Només sortint de Barcelona en direcció al sud, per l’A2 ens espera un trencaclosques infranquejable d’autopistes, camps de futbol, descampats i obres a mig fer.

Encara és més difícil anar-hi amb bicicleta. Ens queda l’opció de fer la interminable pujada de la carretera de Collblanc fins al Pont d’Esplugues, anar per l’estreta i perillosa vorera lateral de l’accés de l’A2 per la Ronda de Dalt, pel restaurant dels Tres Molinos, o, finalment, fer la forta pujada per l’Hospital Sant Joan de Déu, seguint l’estret i absurd carril bici, sempre ple de motos aparcades.

Fragment del mapa del municipi d’Esplugues de Llobregat, del 1918, de l’Institut Geogràfic Nacional. Font: Web de l’Ajuntament d’Esplugues. 

Si aneu a peu o amb bicicleta l’accés de Barcelona a Esplugues o Sant Just Desvern és deficient i ingrat; som en territori d’extraradi, i aquí hi tenen prioritat absoluta les grans vies ràpides que esquarteren el Baix Llobregat. Però hi ha una alternativa, molt poc coneguda; sinó, és clar, no hagués publicat aquest article. És el Camí de Finestrelles.

Mapa de la zona de Finestrelles. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Finestrelles és el nom del coll que marca l’entrada a la vall del Llobregat. Creuant el coll sortim definitivament del pla de Barcelona. Hi ha dos Finistrelles. L’un a Trinitat Vella, al nord, a on hi havia la cinquena forca de la ciutat, la Quinta Forca, que saludava a aquells que entraven o sortien de Barcelona.

Canyissars al torrent de Can Borruel, abans d’entrar en una finca privada, just a sota del camí de Finestrelles.

Els dos colls de Finestrelles marquen el límit del que era el territori de Barcelona. El nom de Finestrelles es refereix de fet a això: la fi del territori. La paraula llatina finis és l’origen del nom Finestrelles.

El camí de Finestrelles

El camí de Finestrelles recorre la part alta del pla, pel peu de Collserola. Surt de Sarrià per anar a Pedralbes. Passa pel carrer Montevideo i on tram de l’avinguda Pearson. En un moment, però, l’avinguda fa una volta sobtada. És allà que surt un petit camí en direcció a Esplugues.

El principi del camí de Finstrelles des de l’avinguda Pearson.

Es tracta d’un camí encaixonat entre els murs dels grans jardins de la zona alta de Pedralbes i  la cornisa de la muntanya de Collserola. A la banda de la ciutat sovintegen les càmeres de seguretat amb severes advertències als que tinguin temptacions d’entrar en les luxoses propietats de Pedralbes, a l’altra la vegetació de garriga de la banda sud de la serralada.

Grafits als murs dels jardins de Pedralbes, al camí de Finestrelles.

El camí de Finestrelles també fa pujada; des de Sarrià són 70 metres de desnivell. La diferència d’altura es reparteix de forma esglaonada, en petites porcions. Es tracta d’una gran obra d’enginyeria, fruit de segles d’evolució i de petites variacions i millores.

És tracta d’un camí molt antic, que fa segles que s’utilitza, i que segurament és de tradició romana. Avui ha quedat fragmentat en diferents carrers i queda tallat en un moment, al carrer Montevideo, pel jardí d’una finca privada, a la cantonada amb el carrer Castellet, a Pedralbes.

Tot i això, segueix sent la forma més eficient d’anar de Barcelona a Esplugues. A part de les vistes, passarem per molts vestigis i monuments històrics, com el monestir de Pedralbes, que estava situat al peu del camí. El recinte té dues entrades, una a la banda de mar i l’altra al carrer Montevideo, que segueix el camí de Finestrelles.

El monestir i el barri de Pedralbes des del Coll de Finestrelles. En primer terme les cases blanques del barri de la Mercè.

L’únic tram del camí que segueix sent un camí pròpiament dit és el que surt de l’avinguda Pearson, al darrere dels murs dels jardins de Pedralbes. Voreja la cornisa de la muntanya. Hi veiem les cases blanques del barri de la Mercè. I de cop, una pujada forta. S’acaben les edificacions. Davant nostre s’obren les vistes espectaculars; tota la plana del Llobregat. Som al Coll de Finestrelles, estem deixant enrere el Pla de Barcelona.

El camí de Finestrelles, al punt on deixem enrere el barri de la Mercè i el Pla de Barcelona.

Si fóssim a l’any 1933, acabaríem de deixar enrere el municipi de Barcelona, per entrar al de l’Hospitalet de Llobregat. En aquest punt, el camí feia de frontera entre els municipis d’Esplugues i l’Hospitalet. Però aquell any l’ajuntament de Barcelona, amb l’argument de l’ampliació de l’avinguda Diagonal, es va annexionar 54 hectàrees del municipi de l’Hospitalet a canvi de diversos serveis sanitaris que no es van acabar de concretar mai. Som al que durant segles es coneixia com a la partida de Samontà, al límit nord de l’Hospitalet.

Els traginers des Finestrelles

Travessem la zona en plena natura, una de les poques que encara no ha estat urbanitzada. El camí fa una petita volta; és el Torrent del Neguit, que fa frontera amb el municipi d’Esplugues. Entrem definitivament al Baix Llobregat. És aquí en comença el barri de Finestrelles. El camí segueix pel barri, per l’avinguda dels Traginers.

Rètol de l’avinguda dels Traginers.

No hi podria haver un nom millor per a aquest tram del camí. L’avinguda recorda que en aquest punt el camí es deia just així: camí dels Traginers, recordant que per aquí hi passaven molts traginers de camí a Sarrià o a Esplugues.

El primer tram de l’avinguda dels Traginers. Al fons una de les cases més antigues de Finestrelles. Aquest indret s’anomena L’Oreig

El barri de Finestrelles es va començar a urbanitzar l’any 1923, justament en aquest punt, al voltant de l’avinguda dels Traginers. La primera casa que ens trobem a l’entrar al barri és una de les primeres que s’hi van construir. Per si fos poc, els seus primers habitants eren menestrals de Sarrià, que hi van anar a viure dos anys després de la vila fos annexionada a Barcelona; potser per la pujada de preus dels edificis que va comportar l’annexió. El fet que hi anessin a viure menestrals de Sarrià ens confirma l’estreta connexió que hi havia entre aquest indret i Sarrià i Pedralbes, gràcies, justament, al camí de Finestrelles.

Detall d’El Suís, o Cal Dominguet, a l’encreuament del carrer Finestrelles –l’antic camí de carena que pujava des del pla- i el camí de Finstrelles –l’actual avinguda dels Traginers-. Font: Viquipèdia.

Fins aquell moment l’indret estava habitat només per tres masies; Can Dominguet o Cal Minguet,  (masia del segle XVII molt reformada als anys 1940 per un suís, raó per la qual s’anomena també El Suís), Can Cases i Can Moragues (o Can Cabreres). Les tres masies, és clar, es trobaven a prop de del camí de Finestrelles.

Cal Moragues o Cabreres, a l’altra extrem de Finestrelles. Conserva encara el seu caràcter rural i la planta basilical. Està voltada d’oliveres i un  immens eucaliptus. No consta al catàleg arquitectònic d’Esplugues de Llobregat. Avui està habitada per okupes; que han evitat que caigués en abandó.

Que l’avinguda dels Traginers sigui l’inici de la urbanització del barri de Finestrelles no és gens casual, és clar. L’antic camí feia segles que s’utilitzava; era un bon lloc per a construir una modesta ciutat jardí menestral.

És així que es van urbanitzar l’avinguda Muntanyenca, el carrer Ginesta i el carrer Amistat; tots per sobre l’avinguda dels Traginers. Als anys posteriors, es van obrir nous carrers, per sota del camí: els carrers Bonavista i Santa Rosa (1925) i la Torre Sant Jordi (1926).

El carrer de l’Amistat, just per sobre del camí (avinguda) dels Traginers.

Poques dècades abans s’havia urbanitzat la carretera que connectava Sarrià amb Esplugues, la carretera de Madrid i la carretera de Cornellà. Així, el nou barri de Finestrelles quedava ben comunicat. Tot i això, les primeres cases de Finestrelles no es van construir al peu de la carretera (l’actual Avinguda d’Eplugues, a Pedralbes, i l’Avinguda Països Catalans, a Esplugues) sinó molt més amunt, al voltant de l’antic camí de Finestrelles.

Entrada d’una torre a l’avinguda dels Traginers, a la cantonada del carrer de l’Amistat. La torre ha estat enderrocada fa poc, però encara es conserva la frondosa vegetació del jardí i l’entrada de la casa.

Anomenar aquest antic camí avinguda és una exageració. Aquest carrer segueix sent poc més que un camí, amb prou feines asfaltat. De fet, cap dels carrers de la zona està asfaltat i alguns carrers són directament camins de terra amb noms de carrer.   

Tot i això (o potser precisament per això), l’avinguda dels Traginers és un dels llocs més idíl·lics d’Esplugues, ple de torretes dels anys 1920, al límit de Collserola, ple de vegetació autòctona que s’escola per tots els racons.

El carrer Amadeu Vives. Un carrer que, de fet, és un tros de vegetació de Collserola.

El PERI Finestrelles Nord, el Pla Caufec i les Portes de Barcelona

No un, sinó tres plans urbanístics. Al pròleg del seu llibre Matar el Chino, Miquel Fernández explicava que tot pla urbanístic és sempre un exercici de poder; per bones intencions que tingui, sempre està pensat des de dalt cap a baix.

El PERI (Pla de Reforma Interior) Finestrelles Nord ha comportat l’enderroc de moltes de les primeres torres que es van construir al barri de Finestrelles. Hi vivien encara els familiars dels primers habitants, aquells menestrals de Sarrià. Es tracta d’una zona relativament humil, sensiblement més pobre que la part inferior de Finestrelles.

Ja fa uns anys que ningú fa res al solar d’una torre dels anys 1920 enderrocada, a l’avinguda dels Traginers. Ni en aquesta ni en les altres quatre que s’hi ha enderrocat.

El Pla General Metropolità, aprovat l’any 1976, contempla la creació d’una gran avinguda pel que avui és el Camí de Finestrelles. El projecte, és clar, comportaria la destrucció de l’únic tram de camí que encara existeix. L’any 2011 l’ajuntament va aprovar un document en que es modificava aquest pla; es mantenia la creació d’un carrer pel camí que acabem de recórrer, però més o menys adaptat a l’entorn de Collserola. Tot i així, la urbanització del camí seria justament això, una urbanització que comportaria asfalt i trànsit de cotxes, al límit del parc natural de Collserola.

Esquema del Pla Caufec.

Els límits del Parc de Collserola es van canviar a la dècada dels 2000 per poder aprovar el Pla Caufec. Aquest pla preveu la construcció de setze blocs de pisos de set plantes, sis blocs d’oficines de sis plantes i dues torres de vint-i-tres plantes. Han d’anar ubicades al Torrent de Sant Pere Màrtir. L’espai que ocupa aquest torrent és –o era- formava part del parc de Collserola, fins fa poc més de deu anys.

El Torrent de Sant Pere Màrtir, als anys 1990. Separa el barri de Finestrelles del de Ciutat Diagonal.

Només hi havia l’avinguda Jacint Esteve i Fontanet, un circuit de motocròs Ciutat Diagonal i les masies de Can Cases i Can Moragues. La masia de Can Cases formava part del catàleg arquitectònic d’Esplugues. L’any 2004 va ser descatalogada i enderrocada, per poder deixar pas a la construcció dels nous blocs de pisos.

Es va terraplanar el terreny, es van urbanitzar carrers, es van talar arbres i es va destruir la vegetació de ribera de la riera de Sant Pere Màrtir. Però la crisi econòmica, va parar el Pla Caufec, que segueix paralitzat, gairebé dues dècades després, tot i que últimament hi ha començat unes obres.

La continuació de l’avinguda dels Traginers, del pla Caufec, sense edificis. Avui serveix d’aparcament improvitzat.

Els tres plans urbanístics, de dos ajuntaments diferents, comencen o acaben en l’antic camí de Finestrelles. El que fins als anys 1990 conservava encara un cert caràcter rural, ha acabat sent una munió de carrers asfaltats però deserts, sense edificis.

Cobegen el camí que encara recorren alguns ramats de cabres, els descendents dels menestrals de Sarrià que s’hi van construir una torreta i els familiars dels nens ingressats a l’hospital de Sant Joan de Deú, gaudint d’un bocí de natura i bones vistes. El camí s’ha de convertir en una flamant avinguda –una de veritat- urbana, amb tres carrils, i luxosos blocs de pisos. S’anomenarà Avinguda dels Traginers, però ja no hi passaran els traginers.

Canyissars al Torrent del Neguit, un afluent del Torrent de Sant Pere Màrtir, des de l’avinguda dels Traginers.   

Seria més fàcil que hi deixessin créixer, de nou, els canyissars i la malesa dels torrents que baixen de Collserola. Que l’asfalt s’escrostonés i poc a poc es tornés a convertir en camí de cabres, caminants i menestrals.