Raval de Cassoles

A en Pere li pesa l’armadura. El cavall trota, cansat per la pujada, però ja arriben a lloc. La torre, la petita església, el pati, el seu castell, el poble que s’estén al costat, el ferrer, el forn. L’hostal, el torrent, els pous, els horts. Més amunt el castell del rei i la torre forta dels Canals. I la muntanya.

Imatge antiga de la torre forta de Can Canals, una masia del segle XVII. Encara resta dempeus, amb el mateix aspecte, a la plaça Calvó, al peu de l’antic camí d’Horta a Sarrià. És un dels edificis més antics de Sant Gervasi de Cassoles.  

Avui, al lloc on era la casa de Pere de Montjuïc hi estudien nens i nenes els pares dels quals han pagat importants sumes de diners per que hi siguin. Sóm al lloc de la Creu Llençada, just a sobre de l’actual plaça de la Bonanova. Per uns instants hem retrocedit al poble de Sant Gervasi de Cassoles del segle XIII (1).

Vist des del carrer Sant Joan de la Salle, el petit, gairebé simbòlic, carrer Ribagorça, que s’endinsa una mica en l’immens recinte de la Salle Bonanova.

Cassoles va sorgir amb el castell de Pere de Montjuïc, a l’encreuament de diversos camins, avui carrers. Un d’ells rep, encara avui en dia, el nom de Quatre Camins, ja que porta a l’indret on es trobaven quatre camins; el que venia d’Horta vorejant la muntanya i el que seguia cap a Sarrià (carrer Planella i Margenat) i Pedralbes; el que pujava des de Barcelona i pujava a la muntanya passant per la torre del Bellesguard.

Restes del castell de Bellesguard a principis del segle XX, poc abans que Antoni Gaudí hi construís la torre de Bellesguard, tot aprofitant parts de l’antiga torre medieval. Font: Centre Excusionista de Catalunya.

Sant Gervasi de Cassoles va sorgir flanquejat per dos castells, el dels comtes de Barcelona, on ara hi ha la Torre del Bellesguard i, més avall, el castell dels senyors de Cassoles, la família de Pere de Montjuïc.

L’any 1942 es va rebatejar el carrer del Raval pel de Sant Joan de la Salle, pel cinquantè aniversari de la inauguració del col·legi de la Salle Bonanova, situada més o menys allà on hi havia hagut el castell dels senyors de Cassoles. Segons Jesús Mestres (2) les restes eren visibles encara a finals del segle XIX. Si van desaparèixer és per que segurament s’hi va construir l’escola.

Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1890. Hi veiem marcats els elements més importants de la història antiga de Cassoles. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. 

Al mapa de Serra veiem que el carrer que puja a un costat de l’església de la Bonanova s’anomena calle del Arrabal; que traduït al català seria carrer del Raval. El nom Raval és un mot d’origen àrab que dóna nom a molts nuclis que es troben als afores d’un poble o que van créixer sense acabar de formar un nucli consolidat. A Barcelona hi trobem el Raval de Barcelona, l’actual barri del Raval, l’antic Raval de Sant Mateu d’Esplugues o el Raval de la Creu a Sant Just Desvern.

Postal d’A.T.V de la plaça Bonanova a finals del segle XIX. A la dreta de l’església hi veiem, encerclats en vermell, dos senzills edificis. El de l’esquerra encara existeix, restaurat amb regust modernista i amb un pis més. El de la dreta té la fesomia d’una petita casa rural de la primera meitat del XIX. Va ser reemplaçat per una torre modernista. Formen part del Raval de Cassoles.

El fet de batejar el carrer del Raval de Cassoles amb el nom de Sant Joan de la Salle i la destrucció del nucli de Sant Gervasi de Cassoles, tant arquitectònicament com socialment, va fer desaparèixer aquest topònim. El nom Raval ens confirma l’antiguitat del poble de Sant Gervasi de Cassoles. Tot i ser un nucli molt petit i modest, té un origen medieval.

El carrer del Raval pocs anys després. Hi veiem ja la torre modernista que ha substituït la petit casa rural, i l’edifici d’una planta, que ha estat reformat. A la dreta de la imatge hi veiem les arcades de l’antic hostal de Cassoles, seu del primer ajuntament que va tenir el poble, al segle XVII. Fou enderrocat als anys 1940 i substituït per un bloc de pisos.

Si pugem pel carrer Sant Joan de la Salle, pel carrer del Raval, ens trobarem envoltats per diferents edificis de la Salle Bonanova. L’escola, el gimnàs, la cuina i els edificis de l’administració.

Casa al principi del carrer del Raval, que vèiem a la imatge de més amunt. Fa anys que està abandonada i pendent d’una restauració.

El carrer Alcoi és el primer carrer que creua el camí del Raval. Fins a l’annexió de Cassoles a Barcelona rebia el nom de Sant Llorenç. És un carrer estret; mai hi passen cotxes.

El carrer Alcoi des del carrer del Raval, mirant en direcció a Sarrià.   

Manté intacte la fesomia que tenia a principis de segle. Es tracta d’una part del Raval que va créixer a banda i banda del camí del Raval que pujava cap al Bellesguard.

Detall de la façana d’un edifici del carrer Alcoi on s’hi veu la data de construcció.

Hi veurem edificis de mitjans del segle XIX, moment en que va sorgir aquest carrer. Segurament, però, ja devia existir abans, com a camí carreter entre dos camps, amb algun petit nucli o alguna casa.

Porta al final del carrer Alcoi.

El carrer s’acaba de cop. Si entréssim per la porta i seguíssim endavant arribaríem a la clínica Teknon, l’antiga masia de Can Vilana. Però entre Can Vilana i el final del carrer Alcoi hi passa el torrent de Betlem que converteix aquest carrer en un cul-de-sac.

Just a sobre del carrer Alcoi hi passa el carrer Quatre Camins. D’allà en surten molts carrers que han mantingut la seva fesomia de principis del segle XX gairebé intacte; i no només això. Als passatges i edificis antics dels carrers Roura o Mossèn Vives s’hi respira encara vida de barri.

Cantonada dels carrers Alcoi i Raval (Sant Joan de la Salle) mirant en direcció Horta. Hi trobem un dels edificis modernistes més interessants de Sant Gervasi de Cassoles.

Res recorda avui en dia el nom del Raval de Cassoles; ni un carrer ni el nom del barri. Molts dels seus habitants admetran que viuen al barri de Sant Gervasi – La Bonanova; un nom que d’altra banda resulta difícil de recordar i de dir. Aquest racó de món però, mai s’ha dit així.

Amb el permís de la Salle, podrem potser algun dia tornar a batejar el carrer de Sant Joan de la Salle amb el nom de Raval de Cassoles. Ens ho agrairan els antics habitants d’aquest poble.

 

—

(1) Informació extreta del pròleg del Nomenclàtor de Sant Gervasi de Cassoles.

(2) Jesús Mestres i Campi, L’Abans de Sant Gervasi de Cassoles.