Al devant (de l’església) hi ha un ample y llarch caminal av xipresos a dos filas. Pasat aquest caminal continúa altra ab varias casas a una fila que forman un carrer, comensant per una capelleta fins un bon tros per avall, ab algunas casas novas u altres que se hi van fabricant, hermosejant en gran mesura las moltas casas que se troban de senuors, de marchants, de pagesos y altres particulars. (1)
Fragment d’un mapa del pla de Barcelona, de l’any 1843. Per sobre de la ciutat emmurallada s’hi veu una llarga filera d’edificis, el que avui és el carrer Gran de Gràcia.
El baró de Maldà ens acaba de descriure el carrer Gran de Gràcia de fa dos-cents anys. S’hi havia format una filera de cases, totes elles noves, que pujaven cap a l’església dels Josepets. Al capdamunt hi havia una capelleta, la capella de Sant Onofre, del segle XVII, que acabaria sent enderrocada a principis del segle XX.
Detall dels carreus d’una casa de finals del segle XVIII; al carrer Gran.
A finals del segle XVIII, el carrer Gran ja era un camí molt transitat. El camí de Gràcia venia de Barcelona pel que avui és el Passeig de Gràcia i llavors s’anomenava el Camí de Jesús, i pujava cap a Collserola i cap a Sant Cugat del Vallès.
Detall del mateix edifici, de la finestra del segon pis.
Quan hi passa Rafael d’Amat, baró de Maldà, el camí de Gràcia està a punt de convertir-se en carrer. De fet, ja hi ha un tros del camí que s’ha convertit en un raval, que baixa dels Josepets “fins un bon tros per avall”.
El carrer Gran, el juliol de l’any 1909, durant la setmana tràgica. Hi veiem cases antigues de façana estreta i, al fons, un edifici modern per a l’època, de finals del segle XIX, molt més ample.
Gràcia havia sorgit en diferents llocs a la vegada. D’una banda, al voltant de la Riera de Sant Miquel i just a sota de la Travessera i l’actual plaça Gal·la Placídia, hi havia el barri del Carme. Al carrer Montseny hi havia la zona del Terral. Al llarg de la Travessera hi trobaríem Ca l’Arquer i les cases del carrer Sant Jaume i Sant Pau, avui carrer Igualada. I al carrer Astúries hi podríem trobar el veïnat de Sant Domènec del Pou.
Can Tuset, al número 140 del carrer Gran. Al costat esquerra hi havia un passatge que entrava al veïnat del Terral i a l’actual carrer de l’Àngel. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.
El carrer Gran era l’espina dorsal d’un poble que encara no era un poble. Al segle XVIII Gràcia era una col·lecció de petits veïnats autoconstruïts, de manobres, hortolans sense terres i obrers; a més d’algunes torres senyorials, masies importants i d’altres de més modestes. Els seus terrenys s’aniran urbanitzant i acabaran unint els nuclis que estaven separats els uns dels altres per camps i rieres.
El carrer Gran a l’alçada de Can Tuset, que es veu a mà esquerra. L’edifici, del segle XVIII, es força més baix que els edificis del voltant, construïts al darrer terç del segle XIX, ja dins d’un context urbà. Aquest tram del carrer Gran es troba entre la Rambla del Prat i el carrer Montseny.
El relat del Baró de Maldà segueix enumerant les cases més importants que hi ha al voltant de l’església dels Josepets:
Las més visibles son: las del Verey o d’amat, la de la Fontana, la den Simó, las dos de don Miquel Alegre, la de Santa Coloma, la de Milans, una de las dos torres o casas de camp de don Miquel y don Mariano alegre, pare y fill (…). (2)
Per a alguns autors, la descripció del baró parla només de les masies i donen importància al principi del relat: el caminal ab varias casas que forman un carrer. Tanmateix, Rafael d’Amat parla d’un carrer. La segona part de la descripció sembla voler destacar les masies més importants, després d’haver descrit el raval que s’havia format al carrer Gran.
A l’arxiu municipal del Districte de Gràcia es conserva una imatge de l’any 1936 en que es veu un edifici en ruïnes. Només queda dempeus la façana, en que s’intueixen esgrafiats. La casa té la fesomia d’un edifici urbà del segle XVIII, però enlloc d’estar situat a Ciutat Vella, es trobava al número 213 del carrer Gran de Gràcia.
Edifici del segle XVIII a punt de ser enrunat, al número 213 del carrer Gran, l’any 1936. A la façana s’intueixen esgrafiats típics dels edificis vuitcentistes. La fotografia té un doble interès: a més de ser un testimoni de l’existència d’aquest l’edifici del segle XVIII, pel fet mateix d’haver-lo fotografiat. Això demostra que a la dècada de 1930 ja hi havia cert interès en conservar-ne un record i que se li donava un valor històric. Font: AMDG.
Sembla clar, per tant, que el carrer Gran ja estava força urbanitzat a finals del segle XVIII. D’aquell raval, d’aquell primer carrer Gran, el carrer major d’un poble que encara estava sorgint, envoltat de camps i masies, en queda, però, poca cosa.
Casa de poble, de principis del segle XIX, al núm. 214 del carrer Gran, tant sols amb planta baixa i pis. És l’única casa d’aquesta fesomia que es conserva en tot el carrer.
Durant el segle XIX, Gràcia va viure un creixement urbà espectacular, i va passar dels 2.600 habitants del 1821 als 62.000 l’any 1897 (2), convertint-se en la novena ciutat més gran de l’estat espanyol i la tercera més gran de Catalunya. Això va fer que es reconstruïssin molts edificis més alts i amb més pisos.
Edifici del núm. 219 del carrer Gran.
Al núm. 219 del carrer Gran hi ha un edifici força semblant al que acabem de veure, amb la façana esgrafiada, fotografiat l’any 1936. A l’entrada hi veiem uns carreus que havíem vist més amunt en detall, típics de l’arquitectura dels segles XVII i XVIII. Està situat a pocs metres del número 213, enderrocat l’any 1936. Els dos edificis podrien haver format d’aquella filera de cases de la qual parlava el Baró de Maldà.
El núm. 219, a més del núm. 217, del carrer Gran és força més baix que els edificis del voltant.
—
(1) Citat al llibre d’Elsa Castellà, Les masies de Gràcia. Vestigis d’una ruralia històrica, Taller d’Història de Gràcia, Gràcia (2001).
(2) Citat al mateix llibre.