Gràcia està de festa major. Enguany s’han guarnit més d’una vintena de carrers i places a les diferents festes, les oficials, les alternatives o les llibertàries.
El carrer Vista-algere, avui carrer Argentona, el passat 16 d’agost, des del carrer Escorial.
Aquest estiu la comissió de festes del carrer Argentona també ha estat treballant intensament per organitzar la seva festa, però aquesta setmana no s’ha guarnit i el carrer manté el seu aspecte tranquil. Aquí no s’hi faran concerts ni sopars veïnals fins al setembre. Llavors sí que es guarnirà el carrer Argentona.
Fragment del mapa de Gràcia de 1845. És el plànol més antic que es coneix que abasti únicament aquest antic municipi. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia (AMDG). La zona del carrer Argentona estava poblada per petits nuclis i masies aïllades.
La d’Argentona és una de les poques festes majors de carrer que se segueixen celebrant a Barcelona. Fins a la guerra civil n’eren desenes o fins i tot més d’un centenar. La guerra, però, va empobrir el patrimoni festiu de la ciutat. Molts carrers tenien un sant com a patró i aprofitaven la diada del sant per a organitzar la seva festa. Les festes dels carrers se sumaven a la dels pobles i formaven un calendari festiu força atapeït.
Torrente Flores
Una frontera subtil recorre aquesta zona de Gràcia. A la banda nord de la plaça Rovira hi trobem el carrer Torrent de les Flors. S’ha dit sovint que aquest carrer no fou un torrent, com sí que ho eren els actuals carrers del Torrent de l’Olla, la Riera de Sant Miquel o el Torrent d’en Vidalet.
El seu nom ve del propietari que va parcel·lar i impulsar la urbanització d’aquest indret, Manuel Torrente Flores; que, segons sembla, va voler batejar el carrer amb els dos cognoms, a diferència de Miquel Massens i Soler i Ramon Rabassa i Pla que van batejar els carrers paral·lels amb el seu primer cognom. D’aquesta manera, Torrent Flores va semblar incitar al malentès amb el nom d’un torrent (1).
Tanmateix, mapes com el de 1845 o 1863 i el desnivell del carrer Argentona, indiquen que sí que hi passava un torrent; que, però, potser havia tingut un altre nom abans de ser urbanitzat, a la dècada de 1860 (2).
Fragment del mapa municipal de Gràcia, d’Antoni Rovira i Trias, de 1863. Font: AMDG.
El Torrent de les Flors naixia a prop de Can Toda, al peu de la Muntanya Pelada, prop de l’entrada nord del Park Güell i rebia el nom de Riera de Can Toda. Girava cap al sud on enllaçava amb altre torrent per formar el Torrent de les Flors.
Un cop travessada la Travessera de Gràcia rebia el nom de Torrent del Pecat. El carrer Milà i Fontanals en segueix el traçat. Girava cap al nord per enllaçar amb el Torrent d’en Mariner i baixava més o menys entre els carrers Nàpols i Sicília fins a arribar a on ara hi ha el Parc de la Ciutadella.
Durant la primera meitat del segle XIX, el Torrent del Pecat havia estat el lloc de trobada dels joves que vivien a ambdues bandes del torrent, els de Gràcia i els de les afores, el que avui és el Camp d’en Grassot. Allà s’organitzaven pedrades que sempre acabaven amb ferits entre els dos bàndols. Al ser un indret relativament apartat i feréstec, era un bon lloc per que els joves hi fessin tot allò que no es podia fer a dintre del poble de Gràcia (3).
Al número 30 del carrer Argentona hi destaca una casa amb la façana tosca. Tot i que tot el carrer Argentona fa pujada des del Torrent de les Flors en direcció al carrer Escorial, l’edifici es troba just abans d’una petita pujada més accentuada per arribar al nivell d’Escorial, que es troba a pocs metres.
El Torrent de les Flors i el Torrent del Pecat han marcat durant llustres un abans i un després. A una banda s’hi estenien els camps, les cases més humils, les rajoleries i els joves de mal nom; i a l’altre, els menestrals, els carrers mínimament ben urbanitzats i l’ambient més urbà de Gràcia.
Encara avui, la festa major para en sec a l’alçada del Torrent de les Flors. Més enllà, el carrer Argentona organitza la seva pròpia festa, per la Mare de Déu de la Salut, enguany, del 8 al 13 de setembre, juntament amb tot el barri de la Salut. El barri de la Salut i el carrer Argentona comparteixen patrona i festa, però, oficialment, el carrer no forma part d’aquest barri; era més fàcil traçar la frontera pel carrer Escorial i el carrer Cardener.
La capella de la Salut, construïda l’any 1864, marcà l’inici de la formació del barri de La Salut. Fa cinc anys es va enderrocar la rectoria i casa que hi havia al costat i malmetre el jardí de la capella amb la intenció de construir-hi una promoció d’habitatges privats, que, finalment, no s’ha acabat per manca de capital. Avui, el jardí resta abandonat, al costat del solar on hi havia la casa.
La casa de la façana tosca
Tornem al carrer Argentona. Allà hi hem vist el que sembla una façana tosca, que xoca força amb els edificis del voltant, la majoria de la dècada de 1870. L’edifici coincideix amb una petita pujada, que ens confirma que la casa pertany a un nivell sensiblement més baix que el carrer Escorial.
Detall del mapa d’Antoni Rovira i Trias, que ja havíem vist abans. Aquí, ampliat. Font: AMDG.
Mirem-nos bé el mapa que ja havíem vist abans. Ressaltat en vermell veiem, d’esquerra a dreta: la resta del traçat original del Torrent de les Flors, que per sobre del carrer Sant Salvador no coincidia amb el carrer que en porta el nom sinó que passava per dintre de l’actual illa de cases.
En un rectangle vermell trobem la casa de la façana tosca. Es troba al carrer Vista-alegre, que és el nom va rebre el carrer Argentona fins a l’annexió de Gràcia a Barcelona; les vistes des d’aquest carrer sobre tot el pla devien ser realment impressionants. Veiem que ja a la dècada de 1860, el carrer ja estava força urbanitzat. La casa fa cantonada amb el que sembla un altre torrent o un camí.
El carrer Argentona des de l’encreuament amb el carrer Sors. Avui en dia, la casa de la façana tosca ja no es troba a l’encreuament de cap camí. És la casa del costat, la del número 32 la que fa cantonada amb el carrer Escorial.
El camí que feia cantonada amb el carrer Vista-alegre a la dècada de 1860 era a l’hora un torrent i un camí. Sovint, els camins, per la seva manca de vegetació i l’erosió del sòl, es convertien en torrents els dies de pluja, però seguien sent emprats com a camins quan la llera era seca.
Aquest camí en concret tenia un origen molt antic. Partia de la Travessera de Gràcia, camí de tradició preromana per pujar fins a la Muntanya Pelada, en direcció a Collserola i Sant Cugat. Se l’anomenava Camí de Sant Sever o Camí de les Donzelles, o, també, com a Torrent de Cal Comte.
El jardí i l’àmplia avinguda de palmeres de Cal Comte des de la plaça Joanic. La masia que es trobava a l’altra banda del camí, a la banda de mar del carrer Legalitat, entre els carrers Escorial i Ca n’Alegre de Dalt.
A la dècada de 1860 el carrer Argentona es va convertir en carrer major d’un petit barri, de forma rectangular, delimitat pel Torrent de les Flors i el camí de Sant Sever. Allà s’hi alternaven les primeres cases i torres urbanes amb petites i modestes masies del segle XVIII, com Can Conrado i Cal Casaca.
Detall de la casa – masia.
Des del carrer no podem veure el sostre de la casa. Aquest fet confirma que el sostre de la casa baixa en direcció al mar, i que, per tant, la façana principal està dirigida cap al mar. El mur que dóna al carrer seria la part posterior de la casa, a diferència dels altres edificis del carrer que tenen la façana principal mirant cap al carrer. També destaca el nivell baix de les finestres, en comparació amb la casa del costat, la del número 28.
El fet que ja aparegui al mapa de 1863, a l’encreuament del camí, que estigui enfonsat respecte al carrer Escorial, que tingui el sostre i la façana principal mirant cap al mar i que el primer pis sigui força més baix que la casa del costat són trets típics dels edificis rurals, de les masies, al pla de Barcelona.
No ho sabem del cert; la masia no apareix als llibres que s’han publicat sobre el tema, com Les Masies de Gràcia (4) o Masies de Barcelona. Tot i això, tenim alguns indicis que ens porten a pensar que aquest edifici tosc podria ser una petita masia, o almenys l’edifici més antic del carrer Argentona. L’edifici porta alguns anys deshabitat i en les últimes setmanes se n’han tapiat les finestres.
La plaça del Llorer
Pugem pel carrer Sors. Aquest és, després del carrer Argentona, el carrer més antic d’aquest bocí de Gràcia, a mig camí entre el centre de la vila, el barri de la Salut i el barri de Ca n’Alegre de Dalt o Gràcia Nova.
El carrer Llorer des del carrer Sors.
Tots els carrers d’aquest petit barri, Sors, Argentona i Martí, són més estrets que els carrers del voltant (Providència, Torrent de les Flors, Escorial o Sant Salvador), que permeten tenir almenys una filera de cotxes aparcats a una banda. Hi ha, però, una excepció. El carrer Llorer, és força més ample que els carrer del voltant; fins i tot massa ample per la seva curta llargària.
Gràcia s’enorgulleix sovint de la desena de places que donen espai i identitat a la vila, densament poblada. Durant pocs anys, Gràcia va tenir onze places, i no deu.
Detall del mapa d’Antoni Rovira i Trias. Font: AMDG.
Abans de ser un carrer, aquest espai fou la plaça del Llorer. A la banda de dalt de la placeta hi havia hagut una filera de cases, de planta i pis, construïdes entre 1840 i 1850 i a la banda de Llobregat, s’estenia la filera de cases del carrer Sors. Com veiem al mapa, l’any 1863, la plaça, però, encara no tenia fesomia de plaça, ja que només estava urbanitzada per dos costats.
Quan es va construir, la torreta del núm. 3 del carrer del Llorer donava a la plaça del Llorer. Avui és l’única que queda de la primera urbanització de la plaça.
Segons el plànol, la plaça havia de ser un senzill eixamplament del carrer del Llorer. Això, però, va facilitar que les cases de la banda de dalt urbanitzessin l’espai que tenien al davant, destinat en principi per a l’espai de la plaça, com a jardí privat, com en el cas de la casa del número 3.
Tanmateix, el carrer del Llorer, segueix tenint, en certa manera, un aire de plaça, més ample i ombrívola, amb la doble filera d’arbres, i un bon nombre de torretes de planta baixa. És una plaça no del tot frustrada, no del tot fantasma.
La Villa Carmen, al número 4 de la plaça del Llorer.
Un propietari que va voler donar nom a un torrent, la festa major del carrer Argentona, a deshora, una possible masia de façana tosca i futur incert, i una plaça que no va poder ésser, estrenen aquest nou curs al web de pladebarcelona.cat. Coincidint amb la festa major de Gràcia hem volgut començar precisament a Gràcia, per trobar-nos, la setmana que ve, a Sants.
—-
(1) Portavella i Isidoro, Jesús, Els carrers de Barcelona: Gràcia, Ajuntament de Barcelona (2013).
(2) Travesset i Queraltó, Magí, “La xarxa hidrogràfica del Pla de Barcelona entre la riera de Magòria i la riera d’Horta”, revista Finestrelles (1994: núm.6), Sant Andreu de Palomar.
(3) González Moreno-Navarro, Antoni, El Camp d’en Grassot: família i territori, Barcelona (2008)
(4) Castellà, Elsa, Les masies de Gràcia: Vestigis d’una ruralia històrica, Taller d’Història de Gràcia, Gràcia (2001).
Com sempre magnífic que ens pugueu revelar aquestes petites històries de la ciutat de ciutats que és Barcelona.
Salut!
Gràcies Joan! L’agost, quan la ciutat es buida, és molt agradable passejar-hi. Llavors, les històries van apareixent per si soles.
La masia de que parles que té la façana posterior al carrer Argentona, es tracte de la de Cal Montaner de Baix.
Com la de can Montaner de dalt, era propietat de Jose M Càrcer que l’any 1822 va vendre varies finques:
can montaner de dalt la va comprar la familia Larrard
can montaner de baix la va comprar Felip Claramunt, qui la va mantenir agricola mentre va viure el masover. La finca arrivaba des del carrer Reig i Bonet fins la Travesera de dalt, i desde torretn de les flors fins escorial. Llavors va anar venent parceles i va conservar fins el final la parcela en hi havia la masia pairal. ( aprox 1850 ).
Moltes gràcies per la informació, Joaquim. Fa temps que vaig al darrere d’alguna referència sobre aquest edifici. Saps de quina època és? On puc trobar-ne més informació? Està habitada actualment?