Shum i les bombes del carrer Toledo

El vespre del dia 2 de maig de 1921, l’Alfons va a visitar els seus companys al carrer Toledo de Sants. Ell s’ha instal·lat fa poc al barri, on ha arribat després de passar alguns anys a França. Va fugir molt jove de casa dels seus pares a Sant Martí de Maldà, a l’Urgell, i com que no ha fet el servei militar, per tal que la justícia no l’enxampi per desertor, s’ha fet amb una documentació falsa, amb el nom de Joan Baptista Acher.

Els seus amics el coneixen com El Poeta, tot i que el seu talent és el dibuix. Encara no ha aconseguit un treball, però col·labora amb els seus companys anarquistes fent cartells i publicant il·lustracions a la Solidaridad Obrera.

Quan arriba al carrer Toledo, ben a prop de Can Batlló, allà on la ciutat deixa pas als camps, s’ensuma que alguna cosa passa. Hi ha moviments estranys i algú està vigilant casa dels seus companys, sens dubte es tracta de la policia. En lloc de fugir, El Poeta decideix entrar a l’edifici per alertar-los. No sabem si ell n’estava al corrent, però al pis es preparen explosius. Mentre els manipulen per intentar amagar-los abans no entri l’autoritat, es produeix una explosió i el jove artista resulta ferit.

Fa dos anys que Barcelona està immersa en el pistolerisme. Arran de l’èxit dels sindicats anarquistes amb la vaga de la Canadenca i les massives afiliacions a la CNT, la patronal va decidir respondre les organitzacions obreres atemptant contra la vida dels seus personatges més visibles. La resposta armada dels llibertaris desencadenà una escalada de violència que s’agreujaria amb la creació dels sindicats lliures, grups ultradretans fomentats i tolerats per la policia i el govern militar.

A finals de 1920, poc abans dels fets del carrer Toledo, es produí la detenció de destacats líders obreristes com el Noi del Sucre o Lluís Companys, i l’assassinat de Francesc Layret. Aquests esdeveniments marcaven l’inici en el seu càrrec de Governador Civil de Barcelona de Martínez Anido, cèlebre per la infausta llei de fugues, que no era cap llei, sinó la pràctica policial de simular la fuga d’un detingut per abatre’l a trets amb aquesta excusa.

Autocaricatura publicada l’any 1928

L’Alfons, que en tot moment s’identifica com a Joan Baptista, es desperta a l’hospital, on li expliquen que cinc dels seus companys han mort en l’explosió. El mes de Juliol, quan rep l’alta mèdica, és traslladat a la presó Model, on confessa davant del jutge que, no només formava part de la banda que amagava explosius en aquell pis, sinó que havia participat, uns dies abans, en el segrest d’un cotxe que havia dut fins a Sarrià, on havia disparat diversos trets al seu conductor, havia col·locat explosius en el vehicle i l’havia conduït fins al centre de Barcelona per fer-lo explotar durant la celebració del dia de les banderes dels sometents. Mesos més tard, durant el judici, negaria tots els fets i denunciaria que aquesta confessió havia estat obtinguda sota tortura.

Somatents patrullant pels carrers de Barcelona, 1919.

Els fets que se li atribuïen es refereixen a la jornada del 24 d’abril, dia en que es celebrava una desfilada de les diferents seccions del sometent, un cos paramilitar d’inspiració medieval, que des del segle XIX havia estat al servei de l’estat en les seves necessitats de control i repressió social. Molts sometents eren també membres del sindicat lliure i participaven del pistolerisme contra els treballadors anarquistes. Encara era recent la seva participació en la detenció del pedagog Ferrer i Guàrdia, executat el 1909 arran de la Setmana Tràgica.

La bomba del cotxe va fallar, i només va produir foc i molt de fum quan el van aparcar al carrer Aragó, a l’alçada de la Rambla Catalunya. L’home que havia estat segrestat i disparat a Sarrià, va sobreviure. Tot i això, a finals de 1922, l’Alfons, El Poeta, a qui tots els diaris reconeixen com a Joan Baptista Acher, és condemnat a mort per fabricació i col·locació d’explosius.

Immediatament s’inicia una campanya demanant l’indult de El Poeta, i repassant l’hemeroteca sembla que no hi ha cap míting o congres anarcosindicalista on no es demani la seva amnistia. Però la solidaritat no arriba només dels seus companys anarquistes: l’agrupament comunista de Vigo arriba a presentar-lo com a candidat a les eleccions generals de 1923. Durant aquest temps, neix encara un altre sobrenom: l’Artista de les mans trencades. L’explosió del carrer Toledo li va cremar les mans de manera horrible, tot i que ràpidament tornà a dibuixar.

Autocaricatura de l’any 1924

Mentre El Poeta esperava la seva hora a la presó Model, el setembre es produïa el cop militar de Miguel Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, que suspendria les corts i el senat, declararia la llei marcial i prohibiria els sindicats. També estendria la institució del sometent a tot l’estat. En pocs mesos, els anys de plom del pistolerisme deixaven pas a una dictadura militar que abastaria el que queda dels anys 20.

El cas d’en Joan Baptista arriba a personatges ben il·lustres d’una manera poc esperada: La molt respectada Concha Espina havia fet una donació de llibres a la biblioteca de la model, i el bibliotecari li demana al condemnat a mort que faci un diploma d’agraïment. L’escriptora santanderina, emocionada per valor artístic del diploma i la trista història del seu autor, redacta una carta demanant-ne l’indult, la signen molts intel·lectuals espanyols i al març de 1924 l’adreça a Primo de Rivera. Fins i tot figures internacionals com Maxim Gorki o Errico Malatesta es solidaritzen amb ell.

La biblioteca de la presó Model als anys 30

La nova situació política produeix suports que haurien estat insòlits mesos abans, i la lluita contra la dictadura inclou el perdó de El Poeta com una de les seves causes. El setmanari Justícia Social, butlletí de la Unió Socialista de Catalunya, escissió catalanista del PSOE, li dedica el seu número del 7 de juny de 1924, amb articles de personatges tant destacats com Joaquim Maurín, Ignasi Iglesias, Jaume Aiguadé o Ventura i Gassol. El dibuixant Feliu Elias, amb el pseudònim Joan Sacs, també hi publica una estirada d’orelles als artistes de Catalunya, als quals critica que no s’hagin mobilitzat per salvar la vida de “Un dels nostres, jove, intel·ligent, home de cor, home brau que va jugar-se la vida per la Justícia“. Elias cedeix el seu espai com a caricaturista de capçalera de la publicació, i en els números següents podem reconèixer els traços de l’Artista de les mans trencades, que quan fa caricatura signa com a Shum.

El setembre del mateix any, l’Ateneu Enciclopèdic Popular, refugi cultural en temps adversos per a molts dissidents polítics, des de republicans fins a llibertaris, inaugura una exposició monogràfica de les seves pintures i dibuixos, per difondre la seva causa i aconseguir fons per fer-li arribar materials perquè pugui seguir dibuixant a la presó. Abans de la clausura de l’exposició, arriba la notícia que en Joan Baptista és traslladat a Alcalá de Henares, per complir la cadena perpètua per la qual se li ha commutat la pena de mort.

Anunci de l’exposició publicat al Justícia Social, setembre de 1924

Passarà els anys següents a la presó de Dueso, a Cantabria. El seu talent i la seva personalitat afable es guanyen la simpatia del director de la presó, que li proporciona totes les facilitats perquè pugui seguir creant. Tot i la seva condició de pres, les caricatures de Shum apareixen a moltes publicacions barcelonines, i no només les marcadament militants. La revista Estampa dedica dues pàgines, l’any 1928, a retratar les seves condicions de reclusió, en una mostra de propaganda de les virtuts humanitàries de la dictadura.

Joan Baptista Acher (de blanc) assegut al seu escriptori a la presó de Dueso

L’any 1931 arriba la República, i amb ella l’amnistia dels presos polítics, incloent en Joan Baptista Acher. Sent un artista reconegut, se li ofereix una vocalia a la junta de museus de Barcelona, però l’ambient polític ja no és el mateix que quan rebia mostres de solidaritat de tot l’espectre de les esquerres: els republicans estan al poder però els anarquistes segueixen lluitant contra l’estat i cridant a la insurrecció. Algun periodista ironitza preguntar-se si la tasca d’aquest terrorista anarquista als museus serà la de preservar les obres d’art o destruir-les.

Caricatura publicada l’abril de 1931, en referencia a l’amnistia parcial decretada amb la proclamació de la República.

Només dos anys més tard torna a ser empresonat. Sembla ser que fou alliberat durant la Revolució Social del 36, quan participà a la fundació del Sindicat de Dibuixants Professionals, federat a la CNT, i que va combatre al front amb les milícies. Passada la guerra, l’exili el va dur a França, República Dominicana, Cuba, els Estats Units i finalment Mèxic, on moriria el 1967.

Caricatura de la República, publicada a Solidaridad Obrera el juliol de 1931, després de la mort de 30 obrers durant la vaga de la Telefònica.

Per cert, els cognoms reals de l’Alfons eren Valls i Franquesa. L’orígen d’aquesta entrada és l’article que vaig escriure a la viquipèdia, allà trobareu les referències d’on he tret la informació. Recordeu que la viquipèdia la fem entre tothom i que si trobeu alguna cosa que no és correcte, o hi trobeu res a faltar, de vosaltres depèn posar-hi remei.

Aquesta entrada va ser publicada a la revista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Enciclopèdic al març de 2016. Les caricatures de Solidaridad Obrera provenen de l’arxiu de l’Enciclopèdic.