L’Acera Alta

Hi havia un temps en que moltes cases del carrer Gran estaven per sobre de les altres cases. Això passava sobretot cap al final del carrer, allà on s’acabava el poble, el petit món conegut dels veïns. En deien l’acera alta, per què era més alta que l’acera del voltant.

L’Acera Alta (1).

Encara abans aquell tros del carrer Gran s’havia anomenat carrer de Tramuntana, ja que estava al nord, al final, del poble. En aquella època, el carrer Gran havia tingut quatre noms: carrer del Raval, carrer de les Cases Noves o de Casanoves, carrer Major i, finalment, carrer Tramuntana (2). Aquell últim tros de carrer havia donat nom a tot el barri que, bàsicament, era les cases del voltant del carrer Gran més alguns carrers del voltant: Grau, Santa Anna (ara es diu diferent, crec), Verdet i Arquimedes.

El carrer Gran al seu pas pel barri de Tramuntana.

Antigament, els carrers presentaven molts desnivells. El carrer Gran de Sant Andreu de Palomar, però, en tenia molts més que d’altres carrers. Això passava sobretot al final del carrer, en que moltes cases, sobretot els de la banda muntanya del carrer, estaven per sobre del nivell de la calçada. En aquestes cases un tros de la vorera pujava en forma de rampa o amb unes escaletes fins a arribar al nivell de la porta.

La Vorera Alta.

Avui, però, totes aquelles cases més altes s’han anat enderrocant insaciablement per construir blocs de pisos. De forma que ara només queden dues cases d’aquelles que tenien la vorera alta. Una d’elles està tapiada, fet que fa témer que d’aquí a poc també caigui sota la picota.

Un dels blocs construïts amb poc encert, ja que bloqueja la sortida del carrer Grau.

El barri de Tramuntana

Avui en dia Sant Andreu de Palomar és un barri més de Barcelona. Però durant segles va ser un poble independent amb els seus propis barris. Les Cases Noves, el Mercadal, el barri d’Estadella o el de Tramuntana.

Imatge aèria del barri de Tramuntana, a la dècada de 1960. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Des dels anys 1960 el barri de Tramuntana ha perdut gran part de la seva fesomia. Fins llavors recórrer el carrer Gran en direcció a la Trinitat i Montcada era veure passar una filera de cases de poble de planta i pis, sostre a dues aigües i parets arrebossades de calç.

El carrer de Grau manté, malgrat la construcció del nou bloc de pisos, gran part de la fesomia que havia tingut el barri de Tramuntana.  

A l’estiu, tradicional època d’enderrocs a Barcelona, es va enrunar una de les poques cases baixes que quedaven al carrer Gran. Se’n va fer ressò el blog Sant Andreu de Palomar, criticant que l’any 2001 encara quedaven una desena de cases d’aquest tipus; avui en són només dos. Una d’elles es troba, encaixonada, al costat d’un bloc de pisos, al barri de Tramuntana.

Al número 395, molt a prop de l’Acera Alta, trobem una de les dues cases de planta i pis que es conserven al carrer Gran. N’havien estat centenars, enderrocades de forma massiva des dels anys 1960. Tot i les seves modestes dimensions -o segurament, justament per això- és una de les cases més antigues del Sant Andreu de Palomar, de la primera meitat del segle XVIII. 

Cal Trepat

El barri de Tramuntana havia estat un dels barris amb més masies de Sant  Andreu (3). La majoria d’elles eren construccions modestes, de planta i pis, i de pagesos que tenien poques terres.

Cal Trepat. Font: Les masies de Sant Andreu de Palomar.  

La masia de Can Trepat feia cantonada amb el carrer Tramuntana (l’actual carrer Tramuntana va rebre aquest nom quan, es van unificar els quatre noms del carrer Gran). Els seus habitants es van dedicar al cultiu de la vinya, En van marxar, però, a la dècada de 1960, ja que la masia s’havia d’enderrocar per eixemplar el carrer. Llavors van anar a viure en una casa del carrer Servet i hi van continuar venent el vi que cultivaven (4).

De nou, la imatge aèria del barri de Tramuntana. Hi veiem els noms de les masies que apareixen en aquest fragment: L’Hostal de la Seca, Can Papaterra, Can Trepat i Can Grau. Font: ICC.

Cal Trepat era una masia curiosa, no tant per l’edifici mateix, sinó per que estava elevat respecte del carrer Gran.  S’hi accedia a través d’una petita escaleta. És per això que el camp del costat de la masia s’anomenava el Camp de les Escaletes. (5)

Avui, al lloc on hi havia Cal Trepat hi trobem un bloc de pisos dels anys 1970 i la comissaria de la policia nacional. A l’extrem esquerre, la casa baixa que vèiem abans. 

Les rieres altes

Passejant per Gràcia és fàcil trobar-se un carrer que porta el nom d’un torrent. Si sou curiosos notareu que els carrer del voltant fan baixada cap al carrer que abans havia estat (i, sovint, encara segueix sent) un torrent.

Al Palomar, però, les rieres es troben per sobre del nivell dels carrers del voltant. Un exemple molt clar és el de la Riera de Sant Andreu. El carrer Gran fa una lleugera pujada i torna a baixar un cop creuada la Riera.

Si pugem per la Riera de Sant Andreu en direcció a la muntanya veurem que el desnivell s’accentua. A l’alçada del carrer Pare Secchi, el desnivell arribar als dos metres. És per això que, aquest tram del carrer s’havia anomenat Carrer de les Escales, ja que fins a la dècada dels 1980 hi havia hagut un tram d’escales per superar el desnivell.

El carrer Pare Secchi fa baixada des de la Riera de Sant Andreu en direcció al carrer Ignasi Iglésias.

Aquestes rieres es coneixen com a rieres altes. Es tracta de rieres que han arrossegat grans quantitats de sediments fins al punt que estan per sobre del terreny dels voltants. Una de les rieres altes més famoses és  la Riera de Collserola, al seu pas per Ciutat Vella: La Rambla. Molts dels carrers (Hospital, Riera del Pi/Cardenal Casañas) del voltant fan pujada a l’hora d’arribar a la Rambla.

Els desnivells del carrer Gran

És possible, per tant, que les cases de l’Acera Alta aprofitessin alguna llera elevada. O que Tot i això, pot haver-hi un altre motiu. Si ens mirem el mapa topogràfic de l’ICC i ens fixem en les altures, veurem que la part posterior de les cases de l’acera de la banda muntanya a l’alçada del carrer Campeny està a 30 metres sobre el nivell del mar, mentre que la banda de mar està 28. Més endavant, a l’alçada del carrer Palomar el desnivell augmenta: 32,9 metres a la banda de dalt i 30,1 a la banda de baix.

Fragment del mapa topogràfic de l’ICC.

El Camp de l’Empedrat

Per què hi ha aquest desnivell al final del carrer Gran? Hi ha algunes possibles raons. D’una banda per l’antiguitat del carrer Gran. Es tracta d’un antic camí d’origen romà, sinó més antic.

Un test amb flors per dissimular un petit desnivell amb un graó, al número 295 del carrer Gran de Sant Andreu, prop de l’encreuament amb el carrer Agustí Milà, que segueix el traçat  de l’antic Torrent de Can Dragó.

Segons Joan Clapés, “A Sant Andreu, en 1844, la carretera –l’actual carrer Gran- en alguns llocs  era encara empedrada de grosses llambordes, com és ara els trossos coneguts per Raval i el de Tramuntana. Els antics deien ésser obre d’alarbs; desaparegueren per ordre de l’Autoritat militar, a últims de la primera meitat del passat segle (…). A causa dels empedrats romans de la carretera en ple carrer Major de Tramuntana, hi havia uns camps a tocar en la mateixa, entre els carrers de Agustí Milà i de Sant Ramon -actual carrer Grau-, que en les escriptures d’establiment de tres o quatre cents anys, s’hi llegeix que es feien en les terres conegudes per Camp de l’Empedrat.” (6)

Una de les cases més antigues del barri de Tramuntana, al número 1 del carrer Tramuntana, probablement de mitjans del segle XVIII, molt a prop del Camp de l’Empedrat i de l’Acera Alta.  

El Camp de l’Empedrat es trobava al costat de la masia de Can Grau, que, precisament, donava nom al carrer Grau. El camp es trobava, per tant, entre la masia de Can Trepat i –just al costat- les cases de l’Acera Alta.

Les vies romanes eren terraplenades i, en general, evitaven molt bé els grans desnivells de la part alta del Pla de Barcelona. Si es va conservar part de l’empedrat romà del carrer Gran, com proposa Joan Clapés, sembla lògic pensar que el carrer estava notablement per sota del nivell de les cases del voltant, ja que el carrer formava part

El Camp de l’Empedrat, avui en dia, des de l’encreuament dels carrers Arquimedes i Campeny. Al fons les cases de l’Acera Alta; una d’elles mig enrunada.

Segons Clapés, aquelles llambordes grans qui sap si d’origen romà van ser enretirades per l’autoritat militar. És possible que es fessin servir per a les barricades d’una de les nombroses revoltes que va viure Sant Andreu de Palomar a mitjans del segle XIX.

Els urbanistes d’avui han cregut oportú enretirar també les últimes cases de l’Acera Alta, ja que obstaculitza el tràfic de persones i de cotxes. No sabem per què, però si les cases d’aquest bocí de Sant Andreu es troben per sobre del carrer és per què ho han d’estar. Aquí s’hi concentren molts pams de desnivell i d’història.

—-

(1) Acera alta. Així és com els habitants de Sant Andreu amb qui he pogut parlar coneixen aquest tros del carrer Gran. Tot i que el mot correcte seria vorera (per tant, Vorera Alta), he preferit mantenir l’expressió que he sentit fer servir al carrer.

(2) Clapés i Corbera, Joan, Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, Volum I, Casal Catòlic de Sant Andreu, Sant Andreu de Palomar (1976).

(3) Capdevila, A., García, A., Gómez, L. I diversos autors més, Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques, ed. Llop Roig, Sant Andreu de Palomar (2014).

(4) Les masies de Sant Andreu de Palomar, op. cit.

(5) Les masies de Sant Andreu de Palomar, op. cit.

(6) Clapés i Corbera, Joan, Fulles històriques, op. cit.