Pou de l’Estany

El carrer Pou de l’Estany, des del carrer Rera Palau.

El carrer del Pou de l’Estany és un petit atzucac al barri de la Ribera, al carrer Rera Palau, a tocar de la Plaça de les Olles i molt a prop de Santa Maria del Mar. Al costat hi trobem el Pou de l’Estanc, un altre atzucac, paral·lel al carreró del Pou de l’Estany. Hi ha encara un tercer carrer, el de Tripó, que antigament també s’havia anomenat del Pou d’en Dusai.

El carrer del Pou de l’Estanc.

Som, per tant, en un indret on hi havia hagut molts pous. Al costat, hi ha la plaça de les Olles, que, segons explica el nomenclàtor de Barcelona es diu així per la quantitat d’establiments que venien olles que hi havia en aquest indret.

Si anem cap a l’antiga delegació del govern, a l’avinguda Marquès de l’Argentera, en direcció al mar, veurem que el carrer fa pujada. I és d’aquesta pujada que parlarem avui.

Fragment del mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. S’hi veu l’altura sobre el nivell del mar de diferents punts del barri.

Segons el mapa, el Born es troba a 3,46m sobre el nivell del mar. Si agafem el carrer Vidreria, baixem fins al punt més baix del barri,a 3,22m, a l’encreuament amb el carrer Bonaire. Pugem lleugerament fins als 3,36 a la part de dalt de la plaça de les Olles. El final del carrer del Tripó es troba a 3,68m, 30cm per sobre de la plaça. Si seguim pel carrer Rera Palau pujarem fins als 4,28m a l’encreuament amb l’avinguda Marquès de l’Argentera, i els 4,55 davant la façana de l’antiga delegació. El carrer General Castaños, darrere de la delegació encara es troba per sobre, a 4,80m.

Detall de la Plaça de les Olles i el carrer de Rera Palau. Al fons, la façana de la delegació. A la banda dreta s’intueix la pujada que fa el carrer.  

Ens trobem ben bé un metre i mig per sobre del nivell de la plaça de les Olles, tot i estar més a prop del mar. Normalment, l’altura va descendint cap el mar, o pujant quan ens allunyem de la costa.

La petita pujada que fa el carrer Rera Palau des de la plaça de les Olles és un vestigi d’un estany que hi havia hagut en aquest indret. La plaça, de fet, no es diu així per la venta d’Olles, sinó en referència a la forma de l’estany, en forma d’Olla (1).

Reconstrucció cartogràfica del Pla de Barcelona, al segle XI. Font: Universitat de Barcelona.

Sovint, els rius i rieres mediterranis no tenen suficient cabal com per arribar a la costa. La força de les onades acaba formant una llengua de terra que en talla la sortida al mar. És així que s’acaba formant un estany o un aiguamoll. L’aigua arriba al mar els dies de molta pluja, quan hi ha una riuada.

Detall d’un mur molt corbat al carrer Pou de l’Estany, segurament per la inestabilitat del sòl on estan els fonaments de l’antic edifici.

Els noms dels carrers Estany i Estanc també fan referència a l’existència d’un estany en aquest indret. Era el punt d’arribada dels torrents que baixaven de Gràcia, els torrents de l’Olla i d’en Vidalet. El torrent de l’Olla desaiguava, precisament, a la plaça de les Olles. Pel camí, el torrent rebia també el nom de Riera de Sant Joan, carrer que va desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana, l’any 1909, o Merdançà.

És possible, per tant, que el topònim de l’Olla baixés aigües avall fins al Born. I que, segles després, algun venedor d’olles decidís obrir-hi una botiga, atret pel nom de la plaça.

A la desembocadura del riu Besòs es va reconstruir una llengua de terra que ha fet que l’aigua del riu desemboqui només per un petit punt, creant un petit estany. 

En el fons, allò que fascina d’aquest indret és que deu segles després, els noms segueixin evocant aquell aiguamoll i que, a més, el carrer segueixi fent pujada en dirrecció al mar.

—

(1) Enrich H. March ho explica en un entrada sobre els cinc carrers que van portar el nom de Tripó, al Blog Bereshit.