Es tracta sempre de relats orals, de records llunyans de les persones més velles del barri. Records recollits al vol, publicats en petites monografies editades per associacions veïnals o parròquies.
El origen de la toponimia Porta nace de una antigua edificación que sobrvivió hasta mediados de la década de los años 60, fecha en que se empezó a construir a gran escala por la zona. A nivel actual del Paseo Ciutat de Mallorca, existieron unas ruinas de medio arco, que un dia fue un arco entero con forma de puerta, y una parte de muro en dirección a la zona de Valldaura, Debieron de ser unas ruinas romanas que simbolizaban una puerta destruïda por el paso del tiempo. El muro estaba realizado con grandes piedras, Separaba la parte de Sant Andreu con la zona rural y de masías. Para acceder a Sant Andreu des de la zona rural era necesario cruzar la “porta”. (1)
És Carmen González, veïna nascuda a Porta, qui relata aquesta història. Avui no jutjarem si pot o no ser certa, si realment hi hagué una porta d’origen molt antic, fins i tot romà. Escoltem-nos el seu relat i deixem que ens porti temps enrere, a l’origen del barri de Porta.
El carrer Piferrer, des del carrer Pintor Alsamora, mirant cap a Sant Andreu, l’any 1989. Font: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.
Porta és un barri del districte de Nou Barris, però molt a prop i estretament vinculat al nucli de Sant Andreu de Palomar. De fet, segons el mossèn i historiador Joan Clapés els colomars que donen nom a Sant Andreu es trobaven, precisament, a la zona de Porta.
Imatge aèria de Sant Andreu, a l’esquerra, la Meridiana, al centre i el carrer Piferrer i els tallers del Nord, de la Renfe, a la dreta, a mitjans de la dècada de 1960. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
El poble de Sant Andreu de Palomar ja existia al segle X, un petit nucli a redós de l’església. La vila va anar creixent en direcció a la muntanya, tot seguint el camí que portava a Horta, passant per Porta i Vilapicina; el que després es va convertir en el carrer Piferrer. Porta, per tant, sempre ha estat una zona de pas, de camins i caminants. Té lògica, per tant, que fos una porta d’entrada i sortida, de frontissa.
Passant per davant de les masies de Can Viudet (ara Can Valent) i Can Verdaguer, deixant a mà dreta l’antic carrer de Sant Agustí (avui carrer Maladeta), enfilat sobre el torrent de Romanet, i a mà esquerra deixant els colomars que havien estat de Geribert, prevere de Sant Andreu de Palomar en el segle XIè, transpassem dit torrent que s’en digué també Pregon, torrent de la Tonna, i més avall Parellada, del nom d’un mas, i finalment torrent d’Estadella. (2)
Joan Clapés descriu com era el carrer Piferrer al segle XVII. El camí que llavors era Piferrer creuava un torrent, al que Clapés dóna molts noms: Romanet, Pregon, Tonna, Parellada i Estadella. Com passa tants cops, els torrents reben molts noms diferents, segons el tram i l’època històrica.
El carrer Pintor Alsamora als anys 1980, probablement a la cantonada amb el carrer Rialp. Fotografia de Kim Manresa. Font: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris.
Per creuar el torrent farà falta un pont. Clapés ens parla de les restes d’un pont molt antic que havia existit en aquest indret fins a principis del segle XX, i que llavors encara es mantenia en la memòria dels veïns més vells de Porta. Clapés va publicar els 7 volums sobre la història de Sant Andreu de Palomar a la dècada de 1920.
El camí de Sant Andreu a Horta –Travessera de Dalt- i els barris de Porta i Vilapicina,l’any 1890, al mapa de Josep Maria Serra. Font: ICC.
Carmen González parla d’un mur i un arc fet amb grans carreus de pedra –el detall de grans blocs de pedra és molt interessant- i Joan Clapés de les restes d’un pont de l’alta edat mitjana que creuava el torrent de Romanet. Tan el pont com la porta tenen una forma semblant, forma d’arc, i a l’hora, tenen relació amb el camí.
El barri de Porta al mapa parcel·lari de 1933. Font: ICC.
Seria possible, per tant, que fossin el mateix vestigi? Es fa difícil de saber. D’entrada, Clapés situa el pont a la cruïlla del carrer Piferrer amb el torrent de Romanet –el carrer Maladeta-, mentre que la porta estaria situada uns quants centenars de metres enrere, al Passeig Ciutat de Mallorca.
Detall d’una torreta dels anys 1920, al Passeig Ciutat de Mallorca, antigament, carrer de la Paloma, prop de la plaça Sóller i del carrer Piferrer. És una de les primeres cases que va tenir el carrer.
Clapés parla de la Tonna, una gran bóta de vi, d’origen antic que va arribar a donar nom a aquest indret. Can Verdaguer, un dels pocs edificis que queden dempeus de l’antic carrer de Piferrer, havia tingut vinyes fins ben entrat el segle XXI. Si hi havia un cultiu important a Nou Barris aquest eren les vinyes. N’hi havia a Can Peguera i al Verdum, on van arribar a existir fins a 80 barraques de camp.
Els quatre barris de Porta
L’any 2013 es publicava Les masies de Sant Andreu de Palomar (3), que fa una recerca de totes les masies que hi ha hagut a l’antic municipi de Sant Andreu, que abastava els actuals districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i per tant també el barri de Porta. Una de les masies que hi surten és Can Porta, tot i que no se n’ha trobat cap imatge ni se sap on era exactament. Can Porta seria la masia que va acabar donant nom al barri.
Fragment del mapa de Barcelona de 1960. Hi apareix el barri de Porta, poblat encara per petits nuclis rurals, però amb la trama de carrers nova que preveia el nou Pla Comarcal de 1953 i després del Pla General Metropolità de 1976. Font: ICC.
Porta va ser un indret eminentment rural fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Hi convivien molts petits nuclis, cadascun d’ells amb la seva pròpia idiosincràsia. Al carrer Piferrer hi havia nombrosos tallers i alguna petita fàbrica; es tractava, al cap i a la fi, d’un antic camí. A l’antic carrer de Sant Agustí del que Joan Clapés parlava més amunt –hi anirem a la propera entrada- hi havia una llarga filera de cases que resseguien el torrent de Romanet, important font d’aigua. Cada casa hi tenia el seu hort.
Al voltant del cementiri de Sant Andreu hi havia encara un altre nucli, fet de cases antigues, masies i fileres de cases d’obrers més noves, de mitjans segle XIX. Les cases més antigues, potser masies, van acabar donant nom als carrers que es van anar format a mitjans del segle XIX: Rialp, Estudiant, Brossa.
Cases d’obrers, de mitjans segle XIX al carrer Rialp, enderrocades per l’ajuntament l’any 2013.
Finalment, trobem els tres carrers de Porta, urbanitzats a partir de la dècada de 1840, amb traçats més rectilinis. Fou el primer barri urbà de Porta.
Porta és una zona a cavall de Vilapicina i el Turó de la Peira i Sant Andreu. Era l’horta de Sant Andreu, i es va resistir moltes dècades a ser urbanitzada. Durant la dècada de 1960 va acabar sent una illa envoltada per la ciutat. Can Verdaguer va acabar cedint els seus camps a l’ajuntament l’any 2001.
Feines d’enderroc del carrer Piferrer, a mitjans de la dècada de 1990. Font: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris.
El relat de Porta
Els relats orals dels veïns són un vestigi en si mateix. Ens parlen del que els veïns creuen que és l’origen del seu barri. Que la porta que ens descriu Carmen González fos romana o no, és secundari. El que és interessant és que ella pensés que ho fos –o que ho pensés l’historiador del barri que va recollir aquell record-. De la mateixa manera, els veïns que va entrevistar Joan Clapés parlaven de les restes d’un pont molt antic.
La memòria oral de Porta abasta molt lluny, passat enllà. Els seus veïns parlen de portes, arcs, murs i ponts que es confonen en l’origen dels temps. Porta és un indret molt antic. Hi ha, és clar, les imatges, els mapes, els noms, els traçats dels carrers, els vestigis. Però Porta és un indret antic, en primer lloc, per què així ho creuen, ho volen els seus veïns.
—
(1) Lahuerta, Roberto, Barrio de Porta y la Parroquia de Sant Esteve. 50 años creciendo juntos, Ed. Parròquia de Sant Esteve, Porta (2014)
(2) Clapés i Corbera, Joan, Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, Volum I, Casal Catòlic de Sant Andreu, Sant Andreu de Palomar (1976).
(3) Capdevila, A., García, A., Gómez, L. I diversos autors més, Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques, ed. Llop Roig, Sant Andreu de Palomar (2014).