Romanet

Romanet és el nom amb el qual es coneixia fa uns segles el Turó Blau. Apareix escrit per primer cop al segle X com a Romanedo. El Turó de Romanet fa 309,9 metres, i es troba a sobre del barri de Canyelles, a la serra de Collserola. Al costat del Turó de Romanet trobem el Turó d’en Segarra, que amb 326 és el punt més alt de Nou Barris. Al peu d’aquest turó trobem la masia de Can Masdeu i l’Hospital de Sant Llàtzer, abandonat.

Can Masdeu és una de les poques masies en actiu que hi ha a Barcelona. Horts ben treballats, basses centenàries –restaurades amb cura pels seus habitants-, mines d’aigua, canyissars. És aquí que comença el nostre periple pel torrent de Romanet. A l’itinerari d’avui, seguirem aquest torrent agiües avall, fins a la seva desembocadura.

Can Masdéu. Al fons, el Turó d’en Segarra. 

En aquest primer tram, el torrent manté la seva fesomia boscosa. Uns quants centenars de metres més avall, però, es creua amb la Carretera Alta de Roquetes, construïda a la dècada de 1860, i just a sota, amb la masia de Can Santgenís. Apressem el pas. Creuem la Ronda de Dalt pel costat dret de la plaça Karl Marx, prop de la benzinera i agafem el Passeig Universal.

Torrent d’en Quintana i l’aqüeducte de Dosrius

Arribem a un carrer –el nom passeig és, potser, una mica massa pretensiós- ple de torres centenàries i alguns blocs de pisos dels anys 70. Tots els carrers que arriben al passeig venen de la dreta ja que a l’esquerra hi ha el torrent. Hi ha, però, dos excepcions, el carrer del Pirineu i el Camí de la Font d’en Quintana. Els dos carrers ens portaran a la llera del torrent.

Les escales que baixen des del carrer Pirineu fins al torrent.

Com en molts dels torrents que solquen la ciutat, recórrer la llera del Torrent d’en Quintana, és com entrar al pati del darrera d’una barriada. Hi descobrim cotxes (mal) aparcats, jardins i horts.

El torrent d’en Quintana darrere de la benzinera de la Ronda de Dalt.

A mesura que anem recorrent el torrent de Romanet anirem canviant de nom. Serem sempre al mateix torrent, però recordarem el nom que li va donar la gent en cada tram.

En aquest tram, el torrent rep el nom de la masia de Can Quintana, que també dóna nom al camí de la font, i a aquesta barriada d’Horta. Alguns veïns es refereixen al carrer Feliu i Codina, el carrer que uneix aquest sector amb el nucli antic d’Horta, com a Rambla Quintana.

Els arcs de l’aqüeducte de Dosrius, al seu pas pel torrent d’en Quintana.

Si seguim uns metres per la llera del torrent ens trobarem amb els arcs de l’aqüeducte de Dosrius. Aquesta infraestructura, construïda durant la dècada de 1860 portava aigua des de Dosrius, al Maresme fins a Barcelona. S’en conserven diversos trams, al Maresme i aquest, al torrent de Can Quintana.

Torrent de Can Carreras i el Parc Central

Baixem fins al torrent fins al carrer Doctor Letamendi i girem a la dreta, fins a arribar de nou al Passeig Universal. Ben aviat arribarem al Passeig Fabra Puig. Girem cap a la dreta seguint aquest passeig. Estem sobre un pont. A banda i banda hi veiem el Parc Central de Nou Barris.

Aqüeducte del Baix Vallès, al Parc de Nou Barris

Fa pocs minuts havíem vist l’aqüeducte de Montcada. Aquests arcs formen part d’un altre aqüeducte que portava l’aigua des de Barberà del Vallès, al Baix Vallès. S’ha convertit en un emblema del parc i de Nou Barris. Al pont del passeig Trobarem un panell que explica la història de l’aqüeducte.

És curiós veure la diferència entre ambdós aqüeductes. El primer amagat entre les cases, el segon, element destacat dins d’un parc que s’ha urbanitzat al seu voltant.  El de Dosrius que hem vist més amunt encara és dins del districte d’Horta-Guinardó. El del Baix Vallès ja és a Nou Barris.

Detall de cinc finestres tapiades de Can Carreras.

El Parc Central de Nou Barris, construït entre 1997 i 2007, s’emportà els horts i tot el barri de casetes autoconstruïdes de Can Carreras. L’únic que va deixar dempeus fou la masia de Can Carreras. Tot i això, avui és un dels parcs més grans de la ciutat, guardonat amb diversos premis d’urbanisme.

Llac al costat de Can Carreras.

Curiosament, el parc és ple de llacs que aprofiten el desnivell del mateix torrent. Potser es tracta d’un homenatge inconscient a l’aigua que passava per aquest indret els dies de pluja.

La manca d’ús ha fet que s’ensorrés una part del sostre de Can Carreras. Aquest fet fa encara més urgent una restauració de la masia, que avui resta tapiada i abandonada. 

El Parc Central de Nou Barris té un germà bessó al Poblenou, el Parc Central del Poblenou. Als dos parcs s’els va batejar amb la paraula central per destacar la nova centralitat que han de suposar dins dels seus respectius districtes. Tanmateix, la urbanització dels dos parcs va suposar l’enderroc de carrers sencers, sovint centenaris, i l’expulsió dels veïns que hi vivien.

L’únic edifici del carrer Ogassa. Un pont salva el desnivell que hi ha entre les cases i el parc, l’antiga llera del Torrent de Can Carreras. 

El passatge del Nil

Fem un salt ben gran i deixem enrere el parc. Agafem el carrer del Nil; els dos extrems dels carrer pugen i al mig hi ha el punt més baix, just allà on passava el torrent. Allà hi trobarem una entrada, el passatge de Nil. Hi entrem.

El passatge del Nil des del carrer del Nil.

Fa molt que el torrent de Romanet s’ha desdibuixat, ha desaparegut entre les cases i el disseny urbà del Parc Central de Nou Barris. Aquí, però, torna a reaparèixer, de cop, convertit en passatge; de fet, poc més que el pati del darrera d’una illa de cases, convertit en aparcament improvitzat.

El passatge del Nil des de l’altre extrem.

Pot ser una mera coincidència, però és curiós que l’antiga llera d’un torrent rep el nom d’un altre riu. En aquest cas, un torrent sec, durant la majoria de l’any porta el nom del riu mes llarg del món.

A més dels cotxes i de la llera, en aquest tros del torrent també hi trobem l’entrada d’alguns garatges i un magatzem. Però a més, també hi trobem d’una torreta, dels anys 30 o 40.

El número 39 del passatge del Nil (el passatge continua amb la numeració del carrer).

Els torrents són sempre un indret feréstec. Quan són urbanitzats segueixen sent un espai deshabitat, on s’hi concentren tallers, aparcaments improvitzats, horts. Són sovint l’últim lloc on s’hi construeix. És per això que són espais que contradiuen, qüestionen la ciutat, espais sense asfaltar, a mig construir, mal urbanitzats.

Ens trobem al costat del carrer de Sant Iscle. Aquest carrer recorre l’antic camí de Sant Iscle. Durant una part del seu recorregut, el torrent de Romanet i el camí de Sant Iscle baixen –o pugen- l’un al costat de l’altre. En el fons, venen del mateix lloc, muntanya amunt, i van a llocs semblants, cap a la plana. Es troben a la masia de Can Carreras i se separen en aquest punt. El camí de Sant Iscle va cap al sud, al Clot i a Barcelona, i el torrent gira cap al nord, en direcció a Sant Andreu de Palomar.

El torrent de Porta i el carrer Maladeta

Arribem al curs mig del torrent: entrem al barri de Porta. Aquest tram del torrent ha rebut molts noms diferents: Torrent Pregon, Torrent de la Tonna o Torrent d’en Piqué. Optem per anomenar-lo, senzillament, Torrent de Porta.

El carrer de la Maladeta o Torrent de Porta, sense asfaltar, s’enfangava i s’inundava contínuament. Ho mostra aquesta imatge dels anys 1950. Font: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris. (1)

El torrent passa pel avui és el carrer de la Maladeta. Fins a l’agregació del municipi de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, el carrer s’anomenava Sant Agustí, tot i que en el fons es tractava només d’una filera de cases amb hort que anaven resseguint el torrent muntanya amunt.

Cases antigues del torrent de Porta i al darrere els blocs del carrer Deià, al maig de l’any 1997. Font: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris (1).

El torrent de Porta és un espai emblemàtic per a Nou Barris i especialment per a Porta. El barri, l’indret de Porta és el resultat de la cruïlla d’aquest torrent i del camí de Sant Andreu a Horta, l’antiga Travessera de Dalt (2). Just en aquest punt, hi havia hagut un pont, probablement d’origen medieval.

Fragment del mapa parcel·lari de l’any 1931. Hi veiem el torrent al seu pas per Porta. Al centre de la imatge hi veiem el torrent i la filera de cases que el ressegueixen. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Porta va sorgir al llarg d’aquest torrent. Des de la cruïlla amb el carrer Piferrer, l’antiga Travessera de Dalt, fins al peu del Turó de la Peira, s’hi va anar construint una llarga filera de cases. Cada casa era d’una mida diferent, moltes amb planta i pis, algunes amb altell i d’altres amb dos pisos. Algunes recobertes de calç i el característic color blanc de les cases de pagès antigues. Totes, però, tenien un element en comú: l’hort o el jardí al davant de la casa, que donava al torrent, una bona font d’aigua.

Detall de les cases del torrent de Porta, l’any 1997. Font: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris.

No sabem quan es van començar a construir aquelles cases. Per la forma i fesomia dels edificis, però, és evident que tenen el seu origen a la segona meitat del segle XVIII, que fou un moment de gran creixement al Pla de Barcelona. En aquell moment, tot el pla era una gran horta, plena de pobles com Sant Andreu o Horta o petits nuclis com aquest.

A mitjans del segle XIX es va començar a plantejar la idea de construir un eixample de Sant Andreu en aquest indret. El primer intent reeixit foren els carrer de Porta i Nou de Porta, de traçat rectilini, construïts al marge dret del torrent.

Una de les cases més antigues de l’Eixample de Porta, al carrer Nou de Porta, de la dècada de 1850.

A partir dels anys 1980 el carrer Maladeta va acollir dos equipaments del barri, la llar d’infants La Gavina i el Casal d’Avis. En aquells anys, el nucli del torrent ja havia estat rodejat pels blocs de pisos dels anys 1960 i 1970. Tot i així, el carrer Maladeta, ara encaixonat entre els edificis de pisos del carrer Deià, es mantenia intacte, amb els seus horts i les cases amb les seves parets recobertes de calç.

La llar d’infants La Gavina, l’any 1987. Font: Arxiu Històric Roquetes Nou Barris (1).

El torrent de Porta és la columna vertebral del barri. És l’origen històric de Porta, per la senzilla raó que era la seva font d’aigua més important. El barri s’ha inundat incomptables vegades, per que als anys 1960 es va construir a sobre i no al costat del torrent, com s’havia fet antigament, sense respectar el curs de l’aigua.

Inundació del carrer Alcúdia, amb l’aigua del Torrent de Porta, l’any 1986. Font: Arxiu Històric Roquetes Nou Barris (1).

Des de molt antic se sabia que era necessari viure a prop d’un torrent, per l’aigua que proporcionava, sobretot a través de deus subterrànies que s’extreia gràcies als pous.

El carrer Alcúdia, l’any 2001, quedava interromput i no podia arribar al carrer Maladeta, per les antigues cases del Torrent de Porta.  Font: Arxiu Històric Roquetes Nou Barris (1).

L’horta de Porta

Si llegim les nombroses guies de barri, editades durant els últims cinc anys, en que s’ha posat de moda fer rutes històriques pels barris perifèrics de Barcelona, hi trobarem també el barri de Porta. Hi destaquen el Cementiri de Sant Andreu, construït a la dècada de 1860, i el flamant centre comercial d’Heron City, inaugurat l’any 2001, a més de les masies de Can Verdaguer i Can Valent.

Els quatre punts estan un al costat de l’altre, cosa que resulta pràctic per al visitant. La resta de Porta, però, no hi apareix; es tracta d’un barri relativament nou. Ho diuen tots els “llibres d’història” que parlen del barri; jo mateix m’ho vaig creure fins fa pocs mesos. Oficialment, el barri va sorgir gràcies a la construcció del cementiri de Sant Andreu, a mitjans del segle XIX.

El torrent de Porta, avui.

L’any 2002, l’ajuntament de Barcelona va enderrocar totes les cases del torrent de Porta, del carrer Maladeta, esborrant d’un sol cop tota la història que quedava de Porta, després d’haver destruït el carrer Piferrer per construir-hi l’Heron City. Avui les guies i els llibres expliquen que Porta és un barri que va sorgir a la dècada de 1860. Ara que ja han enderrocat el barri de Porta dels anys 1840, 1810 i 1780, ja es pot afirmar que Porta també es un barri nou, sense interès històric.

Un espai semirural de la perifèria de Barcelona, d’un barri obrer, era un lloc ideal a on seguir especulant i construint de forma obsessiva. S’ha enderrocat pràcticament tot el barri antic de Porta; es tractava d’un barri molt antic, arrelat al territori des de feia més de dos segles.

L’origen de Porta no va ser la construcció del cementiri de Sant Andreu, sinó la cruïlla del camí de la Travessera de Dalt i el Torrent de Porta. El barri va sorgir almenys un segle abans del que s’afirma en molts llibres, tot i que hi ha indicis de vestigis medievals o fins i tot anteriors. En llocs com aquest la història ens pot ajudar a entendre què ha passat en el present. Si ens creiéssim la versió oficial de l’origen del barri, acceptariem que el carrer Maladeta sempre ha estat un carrer de blocs de pisos dels anys 1960.

Gran part del carrer Maladeta es va reurbanitzar amb blocs de pisos nous. Però un espai que va quedar lliure va ser ocupat pels veïns que hi van començar a conrear un hort que anomenen l’Horta de Porta. D’aquesta manera el torrent s’ha resistit a desaparèixer i segueix sent un petit espai rural, no ordenat, no urbanitzat ni controlat, enmig de la gran ciutat.

El final del torrent. Piquer, Parellada i Estadella.

El torrent Romanet segueix encara aigües avall. Tot just creuat el carrer Piferrer, apareix per primer cop amb el nom que li correspon: el carrer del Torrent d’en Piquer. Un cop creuada la Meridiana entra a Sant Andreu. S’escola, de forma subtil, entre cases i a través de passatges. Passa pel costat de la fàbrica Fabra i Coats, com a torrent de Parellada, i finalment arriba al barri del Bon Pastor com a Torrent d’Estadella. Acaba el seu recorregut desembocant al riu Besòs.

Deixa enrere masies, boscos, aparcaments improvitzats, parcs dissenyats modernament i urbanament, horts i jardins i el records d’allò que un dia, fins fa ben poc, va ser l’antic barri de Porta. Avui, els torrents són útils en moltes formes, convertits en mols espais diferents. En aquest recorregut he volgut recuperar la unitat del torrent de Romanet, i veure com un torrent pot acollir tants usos i espais diferents.

El torrent d’Estadella al seu pas pel polígon industrial del Bon Pastor.

El torrent és també un lloc a on recordar d’on ve la ciutat, per endevinar què hi havia abans i imaginar que Barcelona pot ser, tornar a ser un lloc rural, flexible i no sempre del tot ordenat i previsible. Els torrents qüestionen l’urbanisme actual i la forma en que pensem la ciutat. La natura que torna a Barcelona, l’aigua que hi baixa, imprevisible, i els veïns que conreen horts a on s’hi havien de construir més blocs de pisos de preus impagables.

—–

(1) Les imatges marcades amb l’1 són inèdites a la xarxa; moltes no s’han publicat mai. Venen del fons fotogràfic de l’Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, creat en gran part gràcies a les donacions dels veïns.

(2) La Travessera de Dalt de Sant Andreu a Horta forma part de la mateixa Travessera de Dalt que passa per Gràcia, ara convertida en una autopista urbana. Es tracta d’un camí, d’origen romà –o probablement preromà- que creuava el Pla de Barcelona pel peu de la muntanya, passant per Vilapicina, Horta, el Coll, Vallcarca, la torre de Bellesguard (a Sant Gervasi de Cassoles), Sarrià i Pedralbes, per arribar al coll de Finestrelles.