Can Ramon i la Font Vella de Canyelles

Perdona, saps on és la Font Vella de Canyelles?

Li faig aquesta pregunta a un home de mitjana edat (després descobriré que està jubilat) a la Carretera Alta de Roquetes, just davant de la Font Nova de Canyelles (1).

La Font Nova de Canyelles, amb un banc fet de trencadís. Al costat hi ha uns horts. Hi fan parada els busos de la línia 81.  

La font vella hauria d’estar enclotada a la vall, just aquí a sota, li dic, ja que la nova es va fer a l’alçada de la carretera, construïda l’any 1903 o 1904 (2) per a poder connectar la nova ciutat jardí que s’està projectant a la banda nord del Turó de Roquetes, el que després acabarà sent el barri de Torre Baró.

L’home no em sabrà dir com arribar a la font. De fet, hi sabria arribar sol, fent molta volta. El que vull saber és com arribar-hi des d’aquí. Però això tampoc és important, al final, ja que acabarà explicant-me moltes altres coses.

La Font Vella de Canyelles, entre els barris de Roquetes i Canyelles. Es troba enclotada a la vall, coberta de vegetació (3).

Tot això només era un camí de terra abans, em diu l’home –no m’atreveixo a preguntar-li com es diu-, referint-se a la Carretera Alta de Roquetes. Ara hi ha una carretera amb un carril per direcció i una vorera força ampla pels vianants, caminants que pugen des de Canyelles o Roquetes fins al Castell de Torre Baró.

Des de la Font Vella baixa un torrent colgat de vegetació ben espessa. A banda i banda s’intueixen restes de murs. És el Torrent de Canyelles o d’en Canyelles o bé Torrent de la Font d’en Canyelles.

Comencem a caminar per la carretera en direcció a Canyelles. Decideixo tornar a intentar trobar la Font Vella de Canyelles més endavant, però de moment és més interessant seguir parlant amb aquest home. Crec que està sorprès pel meu interès sobtat per la història del lloc, però no té cap problema en contestar totes les meves preguntes.

Pocs metres per sobre de la Font Vella de Canyelles hi ha una caseta on hi ha l’aiguaneix de la font i del torrent. Sovint es troba plena d’aigua.

Veiem unes oliveres per sobre de la carretera, amagades entre els pins. Sóc de Jaen, em diu. L’altre dia vaig llegir que allà hi ha vuitanta milions d’oliveres. Moltes més que persones. Aquestes oliveres –es refereix a les de la carretera- estan ben plantades, no són d’aquells arbres que creixen sols. Les nogueres, els ametllers, les oliveres s’han de cuidat per que creixin.

M’explica que tot això eren camps abans. Aquestes oliveres no hi són per tant per casualitat, formaven part de camps ben llaurats. És llavors que descobrim les restes d’uns marges, que, segurament formaven terrasses. Fer un camp aquí, en aquest indret de fort pendent i poca terra deuria ser força complicat.

Restes de marges just a sobre de la Carretera Alta de Roquetes, entre el Castell de Torre Baró i la Font Nova de Canyelles. Caminant per la carretera és fàcil veure’n. Sovint veiem que hi ha un pi que ha crescut al costat d’un d’aquests marges, com si les seves arrels s’hi aixopluguessin.

A Jaen teníem moltes oliveres i quan vam venir aquí ens vam trobar que també hi havia molts camps i moltes oliveres. Ara visc a dalt de tot del passeig Valldaura però hem conservat la casa de Roquetes. D’altres se la van vendre, nosaltres la tenim llogada. És un record.

Roquetes abans de Roquetes

Vaig pensar que seria excessiu titular aquest article Roquetes abans de Roquetes, com ja he fet en dues ocasions més aquest any, a la Teixonera i a Hostafrancs. Però el cert és que aquest és el tema d’avui. Què hi havia a Roquetes abans que s’hi construís el barri?

Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1890. El sector de Roquetes ni tan sols apareix en el mapa. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resulta molt difícil trobar informació escrita de Roquetes dels anys 1920, 1910 o 1890. És cert, el barri no comença a urbanitzar-se fins a la dècada de 1920, en que es construeixen les primeres torretes a la zona més baixa del barri actual.

Hi ha, però, també un altre factor. Tot i ser molt més precisos que a les dècades anteriors, els cartògrafs que estudien el pla de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del segle XX s’obliden de cartografiar el sector de Roquetes -Verdum–Prosperitat. De Nou Barris només apareix cartografiat el sector de Vilapicina i Porta.

El mapa parcel·lari de 1933 és el primer que cartografia amb precisió el barri de Roquetes. Font: ICC.

Autors com Joan Clapés mencionen els nous barris de Charlot o Verdum molt de passada, i hi dediquen poca atenció. Clapés, per exemple, parla de barriades que sovint tenen noms “poc seris” que prefereix no mencionar (4).  Autors com Josep Maria Carandell (5) descriuen els barris alts de Nou Barris com un lloc on abunden els marginats i els gitanos, les barraques però també les casetes amb hortet. Hi ha, per tant, un cert menyspreu. Certs edificis i alguns dels barris més humils no es cartografien, no s’estudien, no es fotografien.

Es fa difícil, per tant, saber què hi havia a Roquetes abans de 1925, almenys des del punt de vista documental, cartogràfic. És per això que la memòria oral és fonamental per reconstruir el passat de Roquetes.

Les arrels de les vinyes

Quan vam construir casa nostra, al remoure la terra, van aparèixer les arrels de les vinyes, em diu l’home de la Carretera alta. Quan hi veu anar a viure a Roquetes, li pregunto. Dubta, però finalment em diu amb certesa: l’any 1960.

Al mapa parcel·lari de 1933 destaca una petita construcció al costat d’un torrent afluent del Torrent d’en Canyelles, molt a prop de la Font Vella de Canyelles. Té un cos central i dos petits cossos adossats. Hi destaca un nom: Can Ramon. Font: ICC.     

La vinya era el cultiu més comú a tot el territori de l’actual districte de Nou Barris, sobretot al voltant del Turó de la Peira i al Verdum. També hem vist oliveres i alguns ametllers; tot conreus de secà. Segurament també hi hauria algun petit hort.

Imatge aèria de la zona de Can Ramon. Hi veiem la mateixa edificació amb la mateixa estructura: un cos central i dos petits cossos adossats. Al voltant de la casa veiem camps i fileres d’arbres. Al costat el Torrent d’en Canyelles. Font: ICC – Fons SACE. 

Tu ets català, no? em pregunta. Sí. A Roquetes tots som d’origen castellanoparlant. D’Andalusia, Extremadura, Castella.

Can Ramon, avui en dia. Es tracta d’una  petita casa, probablement de la dècada de 1920. Encara avui, manté un petit jardí amb diferents arbres (una figuer, una palmera) i un petit hort. Fins a la dècada de 1960 va estar envoltat de camps, segurament d’oliveres o ametllers.  

És llavors que em parla d’un pagès que era català i que desconfiava dels nouvinguts andalusos com ell i els seus pares. Però quan van trobar les arrels de les vinyes van córrer a explicar-li què havien trobat. No li va estranyar, és clar, que li expliquessin allò. Abans, tot allò havien estat camps.

L’home m’ho corrobora. Abans tot allò havien estat camps. Ell també els havia vist.

La casa del número 9 del carrer Rodrigo Caro.

La casa del número 9 del carrer Rodrigo Caro no segueix l’ordre de les cases del voltant, algunes d’elles unifamiliars, auto-construïdes, i alguns, pocs, blocs de pisos. Es tracta d’una casa amb sostre a dues aigües. Una vessant del sostre ha estat alçat mig metre, l’altra està mig metre per sota. Em fa pensar en la casa del pagès de Roquetes del que parlem. El veí que hi viu m’explica, però, m’explica que la casa va ser construïda, amb molt d’esforç, pels seus pares.

Sense dir-m’ho literalment, l’home insisteix en una idea: havia vingut d’un indret rural per anar a parar a un altre lloc rural, o, almenys, de passat rural. Conservava viu el record d’aquelles arrels de vinyes que hi havia al terra del que després seria casa seva.

Can Ramon i les cases entre els carrers Rodrigo Caro, Artesania i Alcántara. A sota d’aquestes cases s’hi van trobar les arrels de les vinyes.  

M’explica que aquell pagès català, murri, vivia en una casa força antiga, que sembla que ja era dels seus avis. Una casa de pagès, a Roquetes. Li pregunto si encara hi és. Es va acabar enderrocant, em contesta.

N’hi havia d’altres, és clar, però no sap quantes. Allò era territori de pagesos. N’hi havia molts. Alguns hi vivien, d’altres pujaven des de baix per a treballar-hi de jornalers.

La figuera del jardí de Can Ramon.

És probable que les  cases de pagès que hi havia a Roquetes –o en aquest sector de Roquetes- fossin més aviat modestes i no tant antigues com a la plana. Masies o cases com Can Ramon, només de planta baixa. Potser per això no van merèixer l’atenció dels cronistes, cartògrafs i primers historiadors locals. Però recordem que, d’entrada, d’aigua no en faltava. La Font Vella de Canyelles es troba a poques passes de Can Ramon, per exemple. Tota la zona mostra vestigis evidents del seu passat agrícola: marges, oliveres, vinyes, ametllers.

És il·lustratiu, a més, que el primer cop que apareixen cartografiats Roquetes i Can Ramon sigui l’any 1933, durant període republicà. Una raó més per llegir els mapes i cròniques històriques amb reserva. Sovint presenten biaixos ideològics o socials envers certs tipus de llocs i barris humils. És a dir: el fet que Roquetes no estigués representat abans no és per que no existís sinó per que es menyspreava com a barri digne de ser cartografiat.

Detall del sostre Can Ramon. Una xemeneia grossa, una petita, de metall, una antena i un tros de la palmera que hi ha al davant de la casa.

El fet és que no en parla ningú. Enlloc hi ha la més mínima referència a l’existència de masies a Roquetes. En alguns llibre s’afirma fins i tot que no n’hi havia, que tot allò era bosc; però la memòria d’aquest home jubilat que passejava per la Carretera alta un dilluns festiu al matí, nascut a Jaen, terra d’oliveres, contradiu als millors historiadors i cartògrafs.

—-

(1) Els fragments de la conversa han estat transcrits del castellà. Quan l’home parla del pagès català de Roquetes, però, passa a parlar en català.

(2) En aquest article del Blog de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris trobareu la història de la construcció frustrada de la ciutat jardí de Torre Baró.

(3) El web Fonts de Collserola ofereix un llistat molt complet, amb imatges i informació, de totes les fonts que s’han trobat a Collserola. També hi podeu trobeu un mapa per a localitzar-les. Aquí teniu l’enllaç concret per a la Font Vella de Canyelles.

(4) i (5) Revista de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, Núm.68 (Juliol 2015), “L’origen d’un topònim i un territori: La Prosperitat”, pàgs. 21 i 20, respectivament. Les obres d’on s’extreuen les cites de l’article són: Joan Clapés, Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (aprox. 1920, editat l’any 1976) i Josep Maria Carandell, Guía secreta de Barcelona (1967).