Als Estats Units dues de les ciutat amb més història porten l’adjeciut “nou” al davant: Nova Orleans i Nova York. El pont més antic de París, del segle XIII, s’anomena pont neuf. Passa sovint, arreu del món, que llocs antics portin noms nous.
Tanmateix, és indubtable que el barri de la Trinitat Nova és més nou que el de la Trinitat Vella. Per la Trinitat Vella hi passa la Carretera de Ribes, vestigi de l’antic camí ral de sortida del pla de Barcelona. Però a més, el camí passava per un coll, el coll de Finestrelles, que marcava el final del territori jurisdiccional de Barcelona. És per això que s’hi va instal·lar una forca, la cinquena i més llunyana de Barcelona, la Quinta Forca. També hi passava el Rec Comtal, que portava aigua del Besòs fins a la ciutat emmurallada, passant pels molins del Clot. D’antic trobem masies i cases fortes molt importants a la Trinitat Vella, a més de l’ermita de la Trinitat, construïda al segle XV. Del passat medieval de la Trinitat Vella, però, en queda poc –o potser sí, però ho haurem d’investigar en una altra ocasió.
A la zona a on ara hi ha Trinitat Nova no hi passava ni el camí ral ni el Rec comtal. Tampoc hi passava cap dels camins que creuaven Collserola per algun dels seus colls. Si la Trinitat Vella ja era lluny de Barcelona –però força a prop de Sant Andreu-, la Trinitat Nova era lluny de tot.
Imatge del web de La Meva Barcelona, de l’ajuntament de Barcelona, que inclou una breu explicació de la història de cada barri. Aquí el de la Trinitat Nova.
Tant l’article del web de l’ajuntament com el de viquipèdia situen l’origen del barri amb la construcció dels primers blocs de protecció oficial a la dècada de 1950. Ambdós articles coincideixen en la pèssima qualitat dels primers polígons, la marginalitat i pobresa del barri i les reformes urbanístiques dels últims anys o l’arribada del metro (l’estació de Trinitat Nova és una de les poques en que coincideixen tres línies de metro).
La part baixa de Trinitat Nova, a la dècada de 1970. Font: Ajuntament de Barcelona.
Però aquí hi viu gent de fa gairebé un segle. Als anys 1920, la cooperativa de carters de Barcelona va comprar uns terrenys de l’actual barri i hi va projectar un barri de torretes. El projecte va fer fallida, però es van acabar construint cinc cases.
Una de les Cases dels Carters del carrer Palamós, antigament, carrer dels Carters.
Trobarem una altra torre gairebé centenària a prop de les cases dels Carters. El Xalet havia de ser l’inici d’una ciutat jardí. El projecte, un de tants d’aquella època, no va tirar endavant, potser per que el barri estava massa lluny de la ciutat, o mal comunicat. Avui en dia, el Xalet està en ruïnes, i l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris en demana la restauració.
El Xalet, als anys 1920. Font. Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.
Pocs anys més tard (que la construcció de la Carretera Alta de Roquetes, l’any 1909), en terrenys que eren vinyes i camps de conreu en bona part, s’anaren instal·lant algunes petites torres d’estiueig de gent de Sant Andreu que volien, a escala més modesta, repetir el que feia la burgesia de Barcelona respecte a Sarrià i el Putxet. (1)
El Xalet i les Cases dels Carters tenen alguns trets en comú. Es tracta de projectes relativament ambiciosos d’imitar –a escala no tant modesta- la ciutat jardí que eren el Putxet, Sant Gervasi de Cassoles o els barris de Nena Casas i Gironella, avui Tres Torres.
Fragment del mapa parcel·lari de Barcelona, de 1933. Encerclats en vermell, els primers petits nuclis de la Trinitat Nova. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
El d’Alhucemas és un d’aquells carrers que semblen el vestigi d’un antic camí que feia de partió entre dos camps. Aprofitant l’existència d’aquest camí, relativament ample, es van començar a construir casetes i torretes, disperses però força properes.
El carrer d’Alhucemas. Hi veiem les restes d’una altra casa antiga, avui mig enderrocada i reconstruïda. Un exemple més que el barraquisme i la manca crònica d’habitatge, segueix sent un problema endèmic de Barcelona. Mentrestant prop d’un centenar de miler de pisos de la ciutat resten buits.
Aquí hi trobarem una altra casa antiga, primigènia, de la Trinitat Nova. Si m’he parat a explicar el Xalet i les Cases dels Carters és, en realitat per aquesta casa. Què hi fa una torre gairebé centenària enmig d’un barri de blocs pisos dels 60?
No ho sé. El que és segur, però, és que no va ser l’única. Formava part d’un petit conjunt de cases que es van enderrocar amb la construcció dels blocs de pisos, a partir de la dècada de 1950. És probable que al mig dels blocs s’hi projectés una placeta que no es va arribar a enjardinar mai ja que hi havia aquesta casa.
La torreta del carrer Alhucemas.
La torreta del carrer Alhucemas ha conservat un petit descampat que avui s’ha convertit en un aparcament improvitzat de cotxes. Molts d’aquests aparcaments són, de fet, el darrer vestigi rural, d’urbanisme no-ordenat, no planificat, de Barcelona.
D’alguna manera, la torreta d’Alhucemas ha estat sempre un element estrany, aïllat de l’entorn. Es va construir sobre un camp i avui està envoltat d’una altra realitat urbana. Segueix sent un element extemporani, excepcional dins de la ciutat que no acaba de ser-ho del tot (per sort).
En algun moment de les últimes dècades se li va afegir un cos que avui tapa la façana antiga de la torre. Aquest annex és avui un colmado, mentre que la torre n’és el magatzem.
Detall del coronament de la façana de la torreta del carrer Alhucemas.
Des de fa pocs anys s’han començat a dissenyar noves rutes històriques i turístiques pels barris de Nou Barris. Es posaven en valor certs elements històrics seleccionats de cada barri i es publicaven guies del barri. Els primers destinataris foren els mateixos veïns de Barcelona però de forma creixent també ho són els turistes.
Com tota ruta turística, també la de la Trinitat acaba sent una lectura necessàriament més o menys esbiaixada del lloc que es visita. Es fa un catàleg en que es decideix què es promociona i protegeix i què no. La torre d’Alhucemas –potser per l’annex construït davant de la façana- no va entrar a la llista. Potser per això encara hi segueixen aparcant els cotxes que no poden fer-ho als altres carrers de la Trinitat, modernament urbanitzats, al descampat a sota de la casa, segurament el vestigi d’un antic camp de vinya.
Detall d’un antic rètol publicitari de la cervesera Damm, en un bar molt proper a la torreta d’Alhucemas, a la cruïlla del carrer de la Fosca i el carrer Chafarinas. L’edifici del bar també és anterior a la construcció dels polígons de pisos dels anys 1950 i 1960.
—
(1) Fabre, Jaume i Huertas Clavería, Josep Maria, Tots els barris de Barcelona, Volum 7, Edicions 62, Barcelona (1977).