Se m’acumula la feina i m’és impossible complir amb tots els compromisos. No puc seguir publicant una entrada cada setmana, ja que no disposo d’hores suficients per a investigar i escriure.
Per sort es tracta només d’una situació temporal. Després de Santa Eulàlia pladebarcelona.cat tornarà a publicar entrades noves.
La casa del número 208 del carrer Major de Sarrià.
Per llavors ens espera una masia que és un monestir o un monestir que és una masia. Més tard, baixarem al pla, passarem per Sant Gervasi de Cassoles per capbussar-nos durant unes setmanes pels carrers més antics de Gràcia.
Tot i que la casa sembla construïda a mitjans del segle XIX, a la façana hi ha una porta, ara tapiada, amb una data de construcció: 1751 i una petxina, emblema de l’escut de Sarrià. La porta, però, queda força enfonsada, respecte el nivell del carrer. És possible que donés accés a un soterrani.
Fins aviat barcelonautes i barcelonòfils!
Entenc perfectament que la feina se t’amuntegui i calgui posposar per a més endavant les magnífiques explicacions que ens ofereixes. El síndrome d’abstinència dels posts ens el farà més portador la seguretat del retrobament.
Fins aviat i salut.
Joan!
Gràcies pel comentari! M’alegra molt saber dels lectors del blog com tu! Demà mateix hi torno amb un article sobre la masia de Can Cuiàs, al límit entre Sant Just Desvern i Vallvidrera, que podria acollir les restes d’un petit monestir del segle XII. M’ha sortit un text força llarg, però farcit d’informació força interessant!
Gràcies per seguir el blog!
Pere
Esperarem! El primer es el primer, pero torna aviat, eh? 🙂
Magda!
Demà hi torno amb un article sobre Can Cuiàs, al límit entre Vallvidrera i Sant Just Desvern. Era imperdonable no publicar res per Santa Eulàlia!
Gràcies pel teu l’interès barcelonauta!