El camí de Jesús

El Cinc d’Oros és una de les cruïlles més transitades de Barcelona. I també un dels llocs més cotitzats per immobiliàries i botigues de luxe. S’hi troben el Passeig de Gràcia, el carrer Còrsega i l’avinguda Diagonal.

Antic rètol carrerer de mitjans del segle XIX.

Just aquí s’hi troben, encara avui, en una cruïlla subtil dos antics camins. Fa tres segles hi passava l’antic camí ral de Collserola i de Sant Cugat. Amb el temps en aquest antic camí d’origen romà s’hi aneu fent la llera d’una riera. Les constants inundacions dels dies de pluja hi anaren cavant un clot que acabà per convertir el camí en torrent.

El carrer Carrer Doctor Rizal –com molts dels carrers que desemboquen a la Riera de Sant Miquel: Luís Antúnez, Sant Cristòfol, Esparraguera- fan baixada a l’arribar a la riera.

Quan, a principis del segle XVII es fundà el monestir dels carmelites, els Josepets, a l’actual plaça Lesseps, els manobres que participaren a la construcció de la nova església decidiren fer servir un trencall que feia via recta en direcció als Josepets. La construcció del monestir va acabar de donar fesomia al que fins llavors devia ser un petit camí carreter: el camí de Gràcia, l’origen de l’actual carrer Gran de Gràcia.

L’antic i estret carrer Santa Bàrbara (avui Esparreguera), urbanitzat des de la dècada de 1810, connecta la Riera de Sant Miquel –l’antic camí ral de Sant Cugat- amb el carrer Gran de Gràcia.  

Des de llavors, Gràcia va créixer al voltant dels dos camins, l’antic, de traçat sinuós, i el nou, força més recte, tot i que no recte del tot, com passa amb qualsevol camí amb segles història.

L’espectacular creixement de Gràcia, durant el segle XIX i la prohibició de construir en tot l’espai que quedava entre les muralles i la distància que podia dispara un canó des dels fortins de la muralla de Barcelona va convertir l’espai del futur Eixample en un territori gairebé deshabitat. S’hi succeïen petites casetes, camins, torrents fondos, camps i boscos, pinedes o antics alzinars.

Avui la Riera de Sant Miquel s’ha convertit en un petit carrer secundari al qual donen les façanes posteriors dels Jardinets de Gràcia.

Des del segle XIV hi havia a l’actual encreuament del Passeig de Gràcia i els carrers Aragó, Consell de Cent i Diputació el monestir franciscà de Jesús, al voltant del qual havia crescut un barri extramurs força important, el Raval de Jesús. Aquest raval fou destruït durant i després del setge de 1714. El monestir seguí existint de forma precària fins a ser definitivament enderrocat l’any 1823 (1). El mateix any començaren les obres per construir un nou monestir més amunt del camí ral, dins ja dins de l’incipient vila de Gràcia. El raval i el monestir, primer a tocar de la muralla i després a Gràcia, donà nom al camí que pujava a Gràcia, Collserola i Sant Cugat; i durant segle fou conegut com a camí de Jesús.

L’any 1821 el nou ajuntament liberal de Barcelona redactà el projecte d’un passeig, que substituís l’antic camí ral i enllacés amb el camí de Gràcia. El nou passeig, que s’inaugurà l’any 1827, era molt ample, tenia quatre fileres d’arbres, dues glorietes amb fonts d’aigua i escultures (2).

Fragment del mapa municipal de Gràcia, d’Antoni Rovira i Trias, de l’any 1863. Hi veiem el Passeig de Gràcia amb les fileres d’arbres i una de les glorietes. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.

El nou passeig fou un èxit. Es convertí en l’espai predilecte de la burgesia barcelonina. A la vegada suposaria la desaparició de l’antic camí de Jesús; que d’ésser un modest i antic camí de terra passava a ser el lloc per als passeigs i l’esbarjo burgès. El nou passeig era més recte, estava terraplenat i arbrat.

Detall del mapa d’Antoni Rovira i Trias. Hi veiem el passeig de Gràcia i al costat, ressaltat en vermell, el camí de Jesús. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.

L’antic camí de Jesús, però, no va desaparèixer. Com veiem en el mapa de Rovira i Trias, seguia existint, quaranta anys després de la construcció del passeig de Gràcia. El camí apareix per últim cop en un mapa de Jeroni Galí i Roca de l’any 1873, just abans que el Passeig de Gràcia s’omplís de torres i blocs d’edificis (3). Al mapa, de Galí i Roca, hi apareix el camí de Jesús, estret i sinuós, que puja en paral·lel al passeig de Gràcia, a poc metres del passeig, per acabar enllaçant amb la Riera de Sant Miquel, a l’entrar al nucli de Gràcia.

Fotografia del mapa de Jeroni Galí i Roca (4). Ressaltat en vermell el tram del camí de Jesús que apareix representat al mapa, just al costat del passeig de Gràcia.

Al mapa de Galí i Roca s’hi veuen, just a l’alçada de l’actual cruïlla de l’avinguda Diagonal, una filera de cases, situades en el petit espai que quedava entre el camí de Jesús i el passeig de Gràcia: els xalets de Salamanca.

El febrer de 1882 l’aristòcrata Robert Robert i Surís presenta una sol·licitud a l’ajuntament de Gràcia per a adquirir un terreny en “l’anomenat Camí de Jesús”, just on hi havia les cases que apareixien en el mapa de Galí i Roca. En els successius mesos i anys aniran ampliant i reconstruint les cases de l’indret fins a convertir-les en un palauet neoclàssic, el famós Palau Robert de la cruïlla del Passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal. Robert començarà vivint en un dels xalets de Salamanca per acabar enderrocant-los i construir l’actual Palau Robert, l’any 1903.

El Palau Robert vist des de la Riera de Sant Miquel. A l’esquerra, l’antiga seu de la Deutsche Bank, destinat a ser un bloc de pisos de luxe, que amenaça amb encarir, encara més, el preu dels pisos a Gràcia.  

Avui en dia, el Palau Robert acull el Centre d’Informació Turística de la Generalitat de Catalunya. El seu jardí és un petit oasi verd enmig de transitada cruïlla de l’avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia.

El jardí, però, hi és també per un altra motiu. Robert Robert va haver de cenyir-se a mantenir l’amplada de la casa per què hi passava encara l’últim rastre de l’antic Camí de Jesús. El terreny que havia adquirit donava al camí. Gràcies a això, el terreny sobrant no s’urbanitzà i s’acabà convertint, amb el pas dels anys, en el seu jardí privat, avui obert al públic.

La línia de la façana posterior del Palau Robert segueix el traçat de l’antic Camí de Jesús. Els jardins del Palau Robert són avui l’últim vestigi de l’antic camí ral que ha pogut sobreviure subtilment al passeig més famós, més visitat, més car i més luxós de Barcelona.

L’entrada als jardíns del Palau Robert estan encarats a la Riera de Sant Miquel.

Portem setmanes (re)descobrint la història antiga i més desconeguda de Gràcia. Avui aprofitem l’últim vestigi del camí de Jesús per emprendre el camí de sortida de Gràcia i tancar la sèrie d’entrades Gràcia abans de Gràcia. Marxem de Gràcia per trobar-nos a Collblanc, la setmana que ve.

 

—

(1) Font: web www.monestirs.cat.

(2) Portavella i Isodoro, Jesús, Els carrers de Barcelona: Gràcia, ed. de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona (2013) i l’article de Viquipèdia sobre el Passeig de Gràcia.

(3) Jeroni Galí i Roca, Plano geométrico del Ensanche de Barcelona del término municipal de la villa de Gracia, a l’Arxiu municipal Ciutat de Barcelona, citat al llibre de Ramon Grau i Carme Montaner (ed.), Estudis sobre la cartografia de Barcelona del segle XVIII al XXI: Les mapes d’una ciutat en expansió, Ajuntament de Barcelona, Barcelona (2014)

(4) R. Grau, C. Montaner (ed.), op. cit.