La Torre Barrina es troba en una de les cruïlles més importants del pla de Barcelona, en la frontera entre els municipis de Barcelona i l’Hospitalet, dels districtes de Les Corts i de Collblanc-Torrassa.
La façana de la Torre Barrina, avui un centre cívic de l’Hospitalet.
Es tracta d’una zona molt transitada, plena de persones que esperen els busos que els han als pobles i ciutats del Baix Llobregat i que tenen el punt d’arribada i sortida a Collblanc. Gent que surt i entra de l’estació del metro, on hi paren les línies 5 i 9sud. Per si això fos poc, Collblanc també té un mercat cobert, construït a principis de la dècada de 1930.
Les arcades de la part posterior de la Torre Barrina, amb l’annex modern, construït durant la reforma de la torre, a principis de la dècada dels 2000.
No se sap ben bé quan va sorgir el nucli de Collblanc. Si ens hi arribem avui, caminant des de Sans, ens semblarà una continuació del carrer de Sans. Com a Sans, la carretera de Collblanc és plena de botigues. Venint des de la plaça Espanya, el de Collblanc és el tercer mercat de l’eix Creu Coberta – Sans – Collbanc, després dels d’Hostafrancs i Sans.
Però Collblanc, amb les seves cases de cos antigues, el mercat, les botigues que venen tot tipus de productes, la Torre Barrina, l’avinguda, els passatges i l’església de Sant Ramon, l’antiga fàbrica de Ca n’Amadeu, els tallers i garatges, és el principi del final del gran eix comercial de Sans. Pocs metres després de la Torre Barrina, el carrer de Collblanc fa una pujada -el coll de Collblanc-. El carrer es fa més ample i deixa de tenir edificis a banda i banda. Perd el seu caràcter de carrer, d’eix urbà, per ser una, més aviat, una carretera.
Collblanc ha estat històricament un lloc d’arribada, de mercat. Des de l’any 1880 fins a l’any 1962 hi estaven instal·lats els burots, al límit del municipi de Barcelona, a la cruïlla amb la Riera Blanca. Just abans dels burots s’hi organitzava una fira de xais que permetia als ramaders estalviar-se pagar les taxes d’entrada a Barcelona (1).
Collblanc en un mapa del pla de Barcelona de l’any 1840. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
No sabem exactament quan va sorgir el nucli de Collblanc. Al mapa del pla de Barcelona de 1840, un dels primers mapes més o menys precisos del pla, ja hi apareix una filera de cases que acompanya la carretera reial a Madrid amb el nom Collblanc.
La construcció de la nova carretera reial a Madrid, a la dècada de 1760 va fer créixer un nucli de cases al llarg del nou camí, des de la Creu Coberta fins a Collblanc. Però, Collblanc ja feia almenys un segle que estava habitat, amb algunes masies disperses.
La capella de la Mare de Déu de la Mercè de Collblanc, del segle XVII, en una imatge de 1921. L’església de Sant Ramon, inaugurada l’any 1932, va substituir l’antiga capella, que va ser venuda i -probablement- enderrocada per sufragar els costos de la construcció del nou temple (2). Font: Arxiu Gavin.
A Collblanc s’hi trobaven dos antics i importants camins del pla de Barcelona. D’una banda, el camí de la Travessera, d’origen preromà. Aquest camí travessava tot el pla pels actals carrers de la Travessera de les Corts i de Gràcia, Freser i Concepción Arenal, que en segueixen el traçat.
De l’altra l’antic camí ral de Martorell, que passava per l’avinguda Mistral, la Creu Coberta, el carrer Sant Crist i d’en Blanco a Sans i el carreró de les Ànimes, al barri de Badal. Bona part de la traça de l’antic camí va desaparèixer amb la construcció de la carretera reial, però s’en van conservar alguns trams fossilitzats com a carrers.
La Torre Barrina i l’ascensor del metro des de la Travessera de Les Corts.
Els dos camins es troben i s’uneixen just davant de la Torre Barrina. La Travessera de les Corts desemboca en la carretera de Collblanc. Un cop creuat el parc de la Torre Barrina, però, comença la Travessera de Collblanc, que és la continuació del mateix camí, que d’aquí segueix en direcció a Pubilla Casas i Esplugues, on queda tallat per l’A2.
Mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Hi veiem marcat en vermell el traçat de la Travessera i de la Carretera Reial.
Amb la construcció de la Carretera Reial, Collblanc va passar a ser el punt d’unió de dos camins a ser una cruïlla: l’antiga Travessera i la nova carretera.
Es té constància de l’existència d’una masia a l’indret de la Torre Barrina des del segle XVII, almenys un segle abans de la construcció de la Carretera Reial. Tot i que l’edifici actual data sobretot del segle XIX, la línia de la façana segueix respectant el traçat del camí de la Travessera.
La façana de la Torre Barrina mirant cap a la Travessera de Collblanc, que comença darrere dels arbres.
La Torre uneix dos carrers que avui queden tallats per la Carretera Reial – carretera de Collblanc i pel la frontera municipal de Barcelona i l’Hospitalet: la Travessera de les Corts i la de Collblanc. Ambdues són un vestigi de l’antic Camí de la Travessera, que, segles enrere, creuava aquest indret sense cap interferència.
L’entrada de la Torre Barrina i del Parc de la Marquesa, des de la Carretera de Collblanc.
Amb la construcció de la nova carretera, a partir de l’any 1761, la Torre Barrina va passar a guanyar un gran espai, de forma triangular, davant de la casa. La nova entrada es va construir al peu de la nova carretera.
L’espai triangular format pel traçat de la Carretera Reial i el traçat de la Travessera.
Enlloc com aquí es veu millor la traça dels dos camins, l’un d’origen preromà i l’altre del segle XVIII. Durant les setmanes següents explorarem i passejarem al voltant de la Torre Barrina, pels barris de Sant Ramon, Collblanc, Sans, Les Corts i Esplugues.
El campanar de l’església de Sant Ramon, dissenyada per Enric Sagnier a principis de la dècada de 1930, i encara dins del municipi de Barcelona, des de l’entrada de la Torre Barrina amb la data de la reconstrucció de l’antiga torre: 1867.
—
(1) Lluís Maria Bou, La Maternitat i Sant Ramon: desenvolupament urbà d’un barri de les Corts, ed. Ajuntament de Barcelona, Les Corts (2009).
(2) Lluís Maria Bou, op. cit.
torrebarrina no es un centre civic
Gràcies per l’aclariment.