Molts dels pobles de la península (i d’arreu) van sorgir al peu d’un camí. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen sent l’agrupació d’un parell de cases, alguna masia, un hostal i una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella.
Collblanc en un mapa de 1840. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Collblanc és avui una continuació del carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d’Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s’utilitza i dóna nom a una parada del Trambaix.
El camí de dalt de Collblanc.
Collblanc és, per tant, un poble de camí. No va sorgir, però, amb la carretera reial sinó amb l’antic camí ral d’origen romà (o, possiblement, preromà) que, abans de la construcció de la carretera, a la dècada de 1760 seguia més o menys el mateix el mateix traçat.
Secció del mapa d’una part de Sans i del municipi de l’Hospitalet, aixecat als anys 1921 i 1922 i pintat, a mà, als anys 1923 i 1924. En vermell el traçat de l’antic camí ral en aquells trams que els carrers actuals –llavors i ara- en segueixen la traça, i en taronja el traçat probable. El mapa comença a Sans (al voltant de l’actual plaça de Sans, llavors el recinte fabril del Vapor Vell) i acaba a Ca n’Oliveres, ja dins del terme d’Esplugues. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
La carretera reial de 1760 es va sobreposar a l’antic camí per a substituir-lo. El seu traçat era recte mentre que l’antic camí, resultat d’almenys divuit segles d’ús, s’adaptava a les irregularitats del terreny (desnivells, turons, torrents) i era força ondulant.
A Sans, però, l’antic camí ja havia estat urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l’antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l’antic camí, ara convertit en carrer secundari: l’actual carrer Sant Crist. El mateix passà amb el carrer d’en Blanco, també a Sans i el carreró de les Ànimes, al barri de Badal.
A Collblanc, però, a l’arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l’hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l’antic camí va desaparèixer gairebé del tot.
Fins al segle XVIII l’antic camí de Collblanc es coneixa com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l’antic camí de Provençana, l’actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de l’Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera –avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme –potser, en origen, una fita més antiga.
L’Hostal de la Creueta
L’any 1684 Miquel Oliver de la Torre sol·licita un permís per a establir un hostal i poder vendre qualsevol mercaderia en un tram del camí de dalt al seu pas per Collblanc. El comú de l’Hospitalet li concedí el permís l’any 1693 (1). L’hostal va prosperar i ben aviat es va conèixer amb el nom d’Hostal de Collblanc o Hostal de la Creueta, per la creu de terme que hi havia prop de l’hostal.
El gratacels de Collblanc, contruït entre 1927 i 1930, dissenyat per Ramon Puig i Gairalt, situat molt a prop del lloc on hi havia l’Hostal de la Creueta..
L’hostal va continuar funcionant després de la construcció de la nova carretera reial i fins l’any 1852. Aquell any l’hostal, propietat de l’ajuntament, va sortir a subhasta. Va patir atacs greus durant el setge de Barcelona de 1714 i, especialment, durant la Guerra del Francès, l’any 1808.
A més d’hostal fou també botiga, taverna i fleca. Era un edifici senzill, amb un pati, un cobert, un menjador i un altell on s’hi dormia sobre la fusta o en la pallissa que hi havia al costa, on també hi havia les cavallerisses. El negoci de l’hostal va anar baixant en paral·lel amb la puixança dels hostals i tavernes de Sans i Hostafrancs i amb l’aparició de més oferta pels voltants. Segons sembla, l’any 1852 l’hostal oferia un aspecte ruïnós que no convidava a entrar-hi i menys a quedar-s’hi a passar la nit. (2)
El gratacels de Collblanc -des d’una altra perspectiva- i l’edifici del número 49 fan de cruïlla entre el carrer Collblanc i el carrer Progrés. En aquest indret hi havia l’Hostal de la Creueta.
Des de l’any 1852 l’hostal va passar per diferents mans i tenir difernets usos: va ser una fàbrica de fòsfors, habitatge, taverna, botiga o sastreria (3). Finalment, l’any 1922 va rebre el permís d’enderroc i es va acabar enderrocant alguns anys més tard. Segons sembla, l’hostal formava una renglera de cases que estaven enretirades de la carretera de Collblanc.
Segons algunes fonts, l’antic hostal estaria situat 47 o 49 de la carretera, a la cantonada amb el carrer Progrés. Tantmateix, es fa difícil seguir les traces de l’hostal, tant a peu de carrer com des d’un mapa. Quina parcel·la ocupava? L’edifici del número 49 ocupa la seva parcel·la o la seva forma ha estat canviada?
La capella de Collblanc.
Avui en dia, l’església de Sant Ramon, encara al municipi de Barcelona, és l’església de referència de Collblanc. Fou construïda entre 1927 i 1932 i dissenyada per Enric Sagnier.
La construcció de la nova església responia al fort creixement demogràfic que havien viscut els barris de Collblanc i Sant Ramon -que llavors no tenia nom ni entitat pròpia, sinó que formava (i en part encara ho fa) una unitat amb Collblanc-.
El campanar de l’església de Sant Ramon, des de l’entrada del jardí de la Torre Barrina.
Les dimensions que prenia el nou temple van suscitar les crítiques del veïnat, que el consideraven excessivament gran. El cost de la construcció va fer que la parròquia hagués de vendre la parcel·la de l’antiga capella que havia servit com a parròquia fins llavors. L’antiga capella es va vendre per a construir la nova.
L’antiga capella de Collblanc, l’any 1921. L’edifici del costat, a mà dreta, correspon probablement al que seria l’Obrador Lluch, històrica ebenisteria tancada i enderrocada l’any 1997. Font: Arxiu Gabin.
Es tractava d’una capella molt petita, que feia cinc metres d’ample i deu de llarg. La façana semblava tenir restes d’esgrafiats o decoració, on òcul i un petit campanar d’espadanya. Es tractava de la capella d’una masia, Can Saurí (4), de la que l’edifici que es veu a mà dreta a la imatge podria ser una part. La capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, apareix citada en documents des de principis del segle XIX, tot i que probablement fos construïda al segle XVII o XVIII.
Des de 1888 la capella havia estat oberta al culte, com també havia passat al segle XVIII. L’any 1920 va esdevenir tinença parroquia. Cinc anys després es posava la primera pedra del nou temple, més gran, de Sant Ramon Nonat. Tres mesos tard l’edifici, encara en obres esdevenia seu de la nova parròquia de Sant Ramon Nonat.
El núm. 29 de la carretera de Collblanc.
L’antiga capella de la Mercè era situada al número 29 de la carretera de Collblanc. Avui, hi trobem un edifici estret, igual d’estret que la capella, i que té pràcticament les mateixes mides que l’antic temple. La semblança de l’edifici amb l’antiga capella és un dels pocs vestigis del primer nucli de Collblanc, format només per una capella, una masia i un hostal.
La carretera de Collblanc abans de la carretera de Collblanc
Hi ha però quelcom que no quadra. Com és que l’edifici que substitueix l’antiga capella del segle XVII segueix el traçat de la Carretera Reial, construïda dècades després?
Detall de l’entrada del núm. 29, amb l’any de construcció, 1929.
L’antic camí ral, el camí de dalt de Collblanc, seguia més o menys el mateix traçat que la nova Carretera Reial. És possible que just en aquest punt els dos traçats, l’antic, d’origen romà o preromà, i el nou, de l’any 1761, coincidissin gairebé del tot en aquest punt.
La capella i l’hostal –recordem que probablement estava enretirat del traçat de la nova carretera-, construïts abans de la carretera, eren un vestigi de l’antic traçat que va sobreviure al nou traçat. Curiosament, la casa del número 29 manté encara la fesomia –i potser part de l’estructura?- de l’antiga capella i segueix el traçat de l’antic, mil·lenari, camí ral.
—
(1) Salmerón Vargas, Inocencio, Històries de Collblanc-La Torrassa, Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat (2009). El llibre es pot descarregar en pdf en aquest enllaç.
(2) jordà i Capdevila, Josep M., Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat, ed. de la Parròquia de Sant Ramon Nonat, Collblanc (1996).
(3) Salmerón Vargas, op. cit.
(4) Salmerón Vargas, op. cit.
Notifica’m per correu electrònic si hi ha entrades noves
Vicens, t’agraeixo l’interès pel meu blog. Vaig força enfeinat amb la preparació de noves entrades, que faig durant el meu temps lliure, així que no puc notificar-te cada nova entrada que publiqui. En faig tres o quatre al mes. Pots anar visitant el blog un cop per setmana per veure si hi ha alguna cosa nova.
Gràcies!