La resistència a l’imperi de l’actualitat ve de la memòria i de la imaginació.
Una i altra es resisteixen a l’operació de l’actualitat que consisteix a abandonar
el passat, a esborrar-lo, i a fer com si l’statu quo -ara flux brollant del futur-
ho fos tot. Que la memòria i imaginació passin pels seus pitjors moments
no fa sinó certificar l’eficàcia del domini. I què som, nosaltres, sense memòria?
La gent senzilla “sabia”, també, que hi ha quelcom de preuat en el record d’una vida.
La memòria no és memòria del temps passat, sinó ampliació i enriquiment
del present. Només a causa de la memòria el temps passat no està acabat
i el present (allò que ens “és present”) no es redueix a -ni es traeix en- l’actualitat.
La resistència comença inevitablement quan es mira enrere.
Josep Maria Esquirol, La resistència íntima
El carrer de la Cadena és un d’aquests carrers que a la vegada existeix i no existeix. Forma part d’un grup, més nombrós del que podria semblar, d’indrets urbans que sobreviuen, fantasmagòrics, gairebé simbòlicament.
A finals de la dècada dels anys 1990 es van enderrocar les illes de cases entre els carrers Hospital i Sant Pau, Sant Geroni i Cadena, creant la Rambla de Raval, que a diferència de les Rambles, la Rambla del Poblenou o la Rambla Prim no té l’origen en una riera, sinó en una reforma urbanística.
Enderroc de l’última casa del carrer de la Cadena, a l’actual Rambla del Raval. Font: Marc Javierre – Kohan.
Del carrer Cadena queda, per tant, menys de la meitat. Com descriu molt bé el blog Arqueologia del punt de vista: “El Carrer de la Cadena ja no existeix en el mapa dels carrers de la ciutat. Però sí que conserva la meitat de la via. És el costat senar.”
Fragment del plànol del terreny de la propietat de Josep Antoni Martí Creus i Cortés al carrer de la Cadena, de l’any 1805. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
La història del carrer de la Cadena és la història dels hortolans del Raval del segle XVII i XVIII, de les cases-fàbriques de la primera meitat del XIX, del Barri Xino, de les lluites obreres, l’assassinat del Noi del Sucre a la cantonada dels carrers de la Cadena i Sant Rafael.
Gent davant de les flors sobre el lloc on van ser assassinats Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i Francesc Comas Pagès, Perones, el 10 de març de 1923, per un pistoler a sou de la patronal catalana (1). Font: CGT.
La història del carrer, però, és també la història quotidiana, anònima, de molts veïns, sovint recordada només oralment. El seu mig enderroc l’ha fet estrany als veïns que hi van viure, els del costat que ha quedat dempeus, que ara tenen més sol, i els que van viure al costat que va ser enderrocat. Els pocs veïns que queden en una Ciutat Vella sobresaturada de pisos turístics, hostels i hotels.
Imatge del carrer de la Cadena a finals de la dècada de 1950. A la dreta de la fotografia s’hi veu la Bodega Cadena. Font: bdebarna.net.
L’autor del web bdebarna, que apareix a la foto, de nen petit, parla d’un record inesborrable. L’enderroc de la meitat del carrer i la desaparició del nom –ara Rambla del Raval- no podrà esborrar-ne el record, però podrà fer semblar la ciutat, el carrer de la infància d’aquest home un lloc estrany.
Rètol del local social de l’Atlanta FC amb que manté l’adreça antiga, Cadena, 10.
Hi ha dos llocs del carrer Cadena que es resisteixen a canviar de nom. L’un és el bar Cadena. L’altre, més discret, és el rètol del local social de l’Atlanta FC, un equip de futbol (l’únic del barri del Raval) de la 4a divisió catalana, que porta encara l’adreça antiga, Cadena, 13, ara Rambla del Raval, 13.
L’entrada de l’edifici del carrer de la Cadena, 13, al costat del local de l’Atlanta, amb la data de construcció i el número 13. L’edifici conserva el mateix número però ha canviat el nom del carrer.
És amb aquest petit vestigi, que trobo especialment emocionant i valuós, que tanquem aquest curs. Fent un homenatge a la ciutat que fa 80 anys va plantar cara a la sublevació feixista i va començar tres anys de guerra, fam, por i morts i que avui segueix plantant cara un cop i un altre.
80 anys després, la ciutat té una dotzena d’arxius històrics municipals, i almenys mitja dotzena més d’arxius veïnals, arxius privats, etc. Té almenys una dotzena d’associacions (que jo sàpiga) dedicades a l’estudi de la història de barris com el Clot-Camp de l’Arpa, Vallcarca o Nou Barris. I una multitud d’associacions de veïns que defensen, protesten i reivindiquen el patrimoni dels seus barris. En els últims anys s’han publicat dotzenes de llibres i han aparegut molts blogs que divulguen i estudien la història local de Barcelona, sovint de forma altruista.
Barricada a la cantonada dels carrers Aurora i de la Cadena, durant la Vaga general de l’agost de 1917. Font: Blog Vaixell blanc.
El patrimoni de Barcelona és per tant almenys doble. D’una banda hi ha el patrimoni físic, tangible en la fesomia urbana, densa i contradictòria. De l’altra, el patrimoni social de tot un exèrcit, pacífic, però eficaç i il·lusionat, de persones aficionades a la història de Barcelona. Aquesta història, la història a petita escala, veïnal, la de les classes populars, però, no és només recordada sinó reivindicada i reviscuda, per què sovint forma part de la pròpia memòria vital i veïnal, del paisatge col·lectiu de la ciutat.
L’Atlanta no ha volgut canviar l’adreça del seu local, 16 anys després de la desaparició oficial del carrer Cadena. A prop d’aquí, al número 16 del carrer Aurora, davant del bar restaurant Montse, ara tapiat, una taca vermella al terra i un text a la paret recorden que va ser en aquest lloc que els mossos d’esquadra van assassinar Juan Andrés Benítez. Al davant, un solar ha estat ocupat i enjardinat pels veïns, que l’han convertit en un espai veïnal, l’Àgora de Juan Andrés.
No m’agrada gaire el patriotisme de ciutat, fomentat des de gairebé tots els consistoris post-olímpics, i intento evitar pensar que Barcelona és la millor ciutat del món –no n’hi ha cap-. Però, ara per ara, és casa meva. I a vegades no puc evitar sentir-me orgullós (i afortunat) de viure en un lloc com aquest.
Bon estiu i fins ben aviat!
—
(1) Tríptic de la Ruta Anarquista pel Raval, organitzada per les catorzenes Festes Alternatives del Raval.
Enric H. March diguè:
Bon estiu, Pere!
@cancowley diguè:
Gràcies Enric! A tu també, bon estiu!
Ens veiem aviat!
Joan diguè:
Tens raó quan dius que ” Barcelona no és la millor ciutat del món” , però és la nostra i ens l’estimem.
Que tinguis un bon i merescut repòs estival!
@cancowley diguè:
Gràcies Joan!!
Bon estiu també!
Marcial diguè:
Yo viví en esa calle desde que nací (1971) hasta que derribaron el edificio por la construcción de la Rambla del Raval.
Me ha gustado mucho el artículo. Un saludo!
patricia sagarra diguè:
disculpa!!! recordes una impremta que va estar alla…a cadena amb aurora fins que van enderrocar-la??? allà estan els meus “origens”!! i estic cercant informació!!! gràcies!
Silvia diguè:
Mi padre era el dueño de la droguería cadena , en el número 9 . El señor Pepe hasta q empezaron las obras de la Rambla . Cuántos recuerdos de
carme diguè:
HOLA PATRICIA SEGARRA,
GRACIAS PER FERME RECORDAR QUE TAMBE TENIAM UNA IMPRENTA PER CADENA I AURORA!
ESTIC FEN UN PROYECTA DE LAS BOTIGAS DEL CARRER CADENA ! GRACIAS,CARME 🙂
Fran diguè:
Fantàstic! Al maig vaig estar mirant precisament això, fixant-me i fotografiant el local de l’Atlanta i el Bar Cadena!
Què tenen els carrers “semi-desapareguts” perquè ens atreguin tant?
He d’afegir, però, que si no vaig equivocat el bar ha perdut el seu rètol (i no sé si també el seu nom) fa poques setmanes.
@cancowley diguè:
Gràcies Fran! Acabo de descobrir un altre carrer semi-desaparegut a la Sagrera, el carrer Oliva, ara fusionat amb el de Garcilaso.
El proper cop que passi pel carrer Cadena m’hi fixaré. Seria una llàstima que l’haguessin tret.
Fran diguè:
Ara per ara et puc confirmar que, no només l’han tret, sinó que ja hi han instal·lat un negoci de restauració “asiàtic” (amb el seu rètol respectiu)
Miguel Manrique Ripoll diguè:
Desde Inglaterra muchas gracias por el articulo y las fotos. Yo viví en el carrer Cadena desde 1945 hasta 1949. Son muchos los recuerdos que conservo de aquella niñez mía. Me dio mucha pena cuando fui por allí y no vi “mi” calle.
Soy un madrileño enamorado de Barcelona a la que todavía voy todos los años. Desde aquí se siente uno más Mediterráneo cuando se recuerda Barcelona.
Abraham diguè:
Jo vaig viure al 7bis des del 79 fins al 2002, i vaig viure d’aprop la picabaralla que hi había, especialment per la farmacia que feia cantonada amb el carrer hospital, ja que l’equipament de la façana (un fanal modernista) habia estat disenyada per Puig i Cadafalc (diría, si no ell, n’altre de famós), i va haber-hi pressions per declarar l’edifici historic.
Un bon dia un camió, de nit (com diríen abans “con nocturnidad i alevosía”) va xocar amb el fanal, tirant-lo al terra, i l’ajuntament (i els amos de la tenda, que tenien una farmacia asegurada a la nova rambla, més gran i més maca) van decidir no colocar-lo, i es va acabar tota resistencia.
Després de l’apertura, poc a poc ens van anar fent fora a tots els veïns, que estabem amb lloguers protegits, i eventualment ja no quedà res del barri que recordaba.
Es curiós, pero, que tothom recordem el carrer cadena, pero pocs el de sant jeroni.
Gracies per recordar el meu carrer.
@cancowley diguè:
Abraham,
de nou (t’acabo de respondre el comentari del Mas Esparver), gràcies per explicar les teves històries. Aquesta és molt il·lustrativa de tot el procés de destrucció que va patir el barri, que, com dius, va ser fet amb “nocturnidad y alevosía”. Una autèntica llàstima, i una autèntica vergonya. Algun dia s’hauran d’esclarir els fets. No sé si el coneixes, però et recomano un llibre que en parla: “Matar al Chino”, de Miquel Fernández González. Gràcies!
Iolanda Mostaza diguè:
La meva besavia i el seu germà van neixer al Carrer de la cadena
@cancowley diguè:
Gràcies Iolanda! M’agrada que la gent que heu nascut i viscut al carrer m’escrigueu al blog.
Gemma diguè:
Bona nit, acabo de descobrir el teu blog i m’ha encantat! El meu avi i el meu tiet -avi eren els propietaris de la bodega La bordeta, del carrer cadena. Algú la coneixia? Me’n podríeu explicar coses?
Moltes gràcies!
@cancowley diguè:
Gràcies Gemma! Jo no en sé res, a veure si algú en sap alguna cosa! Sinó, podries preguntar al grup “Amics de Barcelofília”, del facebook.
Gemma diguè:
Moltes gràcies per respondre!! A veure si hi ha sort i algú en sap alguna cosa. La meva mare em diu que la bodega es trobava al carrer cadena 30.
M’agradaria molt poder saber-ne mes coses. Sobretot dels qui els van conèixer.
Gràcies!!
Fran diguè:
Has provat a l’Hemeroteca de la Vanguardia?, buscant “cadena 30”
Part dels resultats són més aviat tristos (oferta del 1998 per l’enderrocament de l’immoble, juntament amb 15 més de Cadena i Sant Jeroni)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1959/09/13/pagina-36/34613448/pdf.html
o la mort, al 1959 i per causes naturals, d’una veïna d’un dels pisos:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1950/10/18/pagina-32/32738010/pdf.html
però en d’altres casos, com aquí (1927, “meritori per a naixent societat industrial i comercial. Raó: Cadena 30, botiga” qui sap si pots trobar quelcom d’interessant o relacionat
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1927/08/28/pagina-31/33248886/pdf.html
carma diguè:
hola Gemma,
i tant que als cuneixia! 🙂 persones seriosas , currectas i amaples
eran dos germans al quiment i no recordu al altre nom ara …la bodega estaba sota del pati de la meva tia que vivia al 30,
tenian uns vins molt bons…quins records…
sempre als i cumpraba una cerveceta tambe per menjar al pa amb tomacat i pernil…estaban al custat de la peluqueria de laTresina i al Miquel…jo vaix neixa al numbru 32, la meva merceria perfumeria (feia cantonada amb al carre san antoni abad)
avui presisament i estat fen memoria de totes las botigas que habian al carre cadena ,
es la primera vegada que donc amb aquet bloc
estic recullin info.sobras al carre cadena i me es molt difficult trobarne,
estic escribin las mevas memorias,
pots escriurem si vols..
salutacions
Gemma diguè:
Hola Carme,
Acabo de llegir el teu missatge! No sé perquè no l’havia vist abans! Em sap greu haver trigat tant en respondre.
La bodega “La Bordeta” era del meu avi Antonio i del seu germà Quimet. Dos treballadors incansables!
La meva mare segur que coneix la teva perfumeria. Si vols li pregunto.
No sé quina informació necessites per les teves memòries. Però li puc preguntar.
(Si és que encara t’interessa, és clar)
M’ha fet molta il·lusió que recordessis la bodega.!!
Gràcies!
Carma diguè:
Hola Gemma
Dons a na mi tambe amb fa ilusió, an Antonio i an Quimet segu que amb cuneixian! Sempre i anava a cumpra per cuan feian al Berna de pa amb tomàquet i pernil y tenia que anar acumpanyat de una cerveseta o per qui li apetits un gotet de vi que ancara que jo no venia pro si feia un tastet … recordu que tot era molt bo als seus vins …quins temps…amb va sabé molt greu que tiressin al barri a terra dons era un barri de la història se Barcelona dels traballadors +
cla que li pots cumenta segurament s’enrecorda de la perfumeria del 32 cantonada a san Antoni abad , la meva tieta vivia al n 30, osigui a sobre de la bodega y al seu pati tenia al magatzem de la bodega a sota, entre la bordeta i la perfumeria habia la escala del 32, la perruqueria del Sr. Miquel y la dona Trasina, i la porta del n 30,…jo mes tard man vaix anar del barri dons vaix tenir que anar a Madrid per la feina de volar en els avions de IBeria… no se si pot ser se’n recordi millo per aquet detall…tinc una foto del carrer Cadena amb la festa majo…. si teniu alguna foto del carrer o la bodega, algú que sigui o tingui interès sobre al barri, que pugui posar amb les mevas memorias que estic escribin per la meva família tho agrairé molt… si t’enteresa la foto del carre digamo rocatwo@gmail.com
Ah! També estic fen la informació de totas las botigues que habian al carrer cadena, dons amb sap molt de greu que es parli avegades dels carrers del barri posan mala reputació per gent que mai i va viure i no tenen idea i tot u tractan com a barri chinu …era un carrer 100% traballado i no i habia mes res que al casi tocan al carrer hospital i habia una casa de barrets molt discreta dons ni ho semblava …i nosaltres ho sabíem dons Sabina exactament per avon pasar o pasar lo mes rapit millo, en fi espero poguer sentir las tebas noves molts de records per la teva àvia i per a tu Carma 👍🏻😊
Gemma diguè:
Hola Carme,
Vaig llegir el teu post, i em va quedar oblidat, tot i que en vaig parlar amb la meva mare.
No sé si encara estàs interessada en fotos o en documentació.
Fes-m’ho saber, si és així. I t’envio un mail per parlar-ne.
Moltes gràcies!
Carles diguè:
Vaig viure al carrer de la cadena, desde l´any 56 en que vaig neixer fins l´any 74.
Els meus avis tenien una bacallaneria al nº 38. a costat de la pollería.i en front d´un safareig. Fa temps busco imatges per internet pero no en trobo. Si algu te alguna vista del carrer m´agradaria que me la envies.
Gracies
Carles
carm diguè:
hola Carles, al safreix era del senyo Agusti, de la bacallaneria ya no men recordaba pro si recordu avon venien ous, pullastres i cunills, dons de petita un pullastre que tenien sobre unas gabias lligat amb un curdill voltant per sobre, amb va pica al mitg del front! ara amb fa riure pro aigis va ser…jo era petita tindria potser uns 4 o 5 anys seria als anys 1951/2 ; tambe al 38 vivia una amigueta del colegit rosa maria roig al germa es deia salvado; tambe i habia aprop de la bacallaneria la lleteria de la sra Margarita i al Pep amb las dues fillas; putse amb balla pel cap que la teba avia potser es deia Pilar?; jo estic escribin les memorias mebes desde que i vaix neixa fins que vaix anarmen sobres al 1970/71 … tinc una foto de la festa majo del carrer cadena que la varaix fer cuan tenia uns 11 anys que amb varen regala la primera camara de fer fotos…me es molt dificil trobar info del carrer cadena si vols pots escriurem.ok salutacions
David Vallès diguè:
Jo vaig vivr la meva enfantesa al nombre 38, Era un edifici un tant peculiar, jo viva al que estava al interior, m’agradaria moltíssim saber que tipus d’edifici era abans, per que el meu avi deia que era un convent, però jo crec que era un la casa- fabrica, per la seva forma. Tenia un pati interior amb dos portes, una era una fabrica de barrets de paper i confeti i demés coses de festa, i l’altre era un almacen de mimbre.
El meu pare era el que repartia el butà al barri, el diuen Mario.
Tinc molta anyorança d’aquella època de la meva vida, no vaig anar per el barri en tants anys que ecara existia el nostre carrer.
Moltes gràcies i salut a tots.
David Vallès diguè:
Jo vaig vivr la meva enfantesa al nombre 38, Era un edifici un tant peculiar, jo viva al que estava al interior, m’agradaria moltíssim saber que tipus d’edifici era abans, per que el meu avi deia que era un convent, però jo crec que era un la casa- fabrica, per la seva forma. Tenia un pati interior amb dos portes, una era una fabrica de barrets de paper i confeti i demés coses de festa, i l’altre era un almacen de mimbre.
El meu pare era el que repartia el butà al barri, el diuen Mario.
Tinc molta anyorança d’aquella època de la meva vida, no vaig anar per el barri en tants anys que ecara existia el nostre carrer.
Moltes gràcies i salut a tots.
manel diguè:
Henrich
el de la foto sóc jo Manel Aisa amb la Nuria
manel diguè:
radera es veu la Bodega Cadena de la familia Pons, el Pare i 4 o 5 germans
manel aisa diguè:
referent a Cadena / Aurora Barricada
aquesta barricada no es de la Setman Tràgica
sinó de la Vaga general de 1917
manel aisa diguè:
referent a Cadena / Aurora Barricada
aquesta barricada no es de la Setmana Tràgica
sinó de la Vaga general de 1917
@cancowley diguè:
Manel, moltes gràcies pels teus comentaris. Perdona, d’entrada, per trigar en respondre’t. He tingut el blog parat durant uns mesos i ara, aprofitant el confinament, l’estic tornant a revisar.
Ja he esmenat l’error en la data de la barricada. T’està bé que mantingui la foto en que apareixes de petit o prefereixes que la tregui?
CARLES BOSCH MOYA diguè:
Hola,
He vist que hi ha una magnífica foto d’una barricada entre el carrer de la Cadena 6 bis i Aurora 2. A la foto surt un forn fent cantonada.
A l’ “Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración. 1899, núm.1, pàgina 1.005.”
Veig: Masclans ( J , ) , panadería, .Aurora, 2 , y Cadena. n ú m 6 bis
A l’Anuario-Riera. 1899, pàgina 399 posa: Masclans (Pedro), Cadena, 6 bis.
Puc donar per fet que aquest forn que surt a la foto és/era dels germans Jeroni o Jaume (els dos forners, fills d’en Rafael Masclans Solà, forner del carrer Riego 11) i d’en Pere Masclans Pascual?
El dubte entre (J) Jeroni i Jaume és degut que al morir en Rafael Masclans i Solà, El Jeroni es va fer carreg del forn de Riego i els altres fills, van sortir de Sants. El Jaume va acabar a Sant Just Desvern i En Pere, besavi de la meva dona va anant muntant forns per diferents llocs de Barcelona.
També he vist que el carrer Aurora 19, hi havia una casa d’espardenyes, d’un tal Miquel Masclans.
On puc trobar més informació d’aquests comerços?
Gràcies.
Molt i molt interessants tot el que publiques
Carles Bosch
Lluis Alarcon galán diguè:
Hola yo nací en el número 40 en 1947 y de los comentarios que he leído conozco a todas las personas con respecto a la bodeguita conocí muy bien a ambos hermanos el Quimet y el Antoni, con la hija del Antoni la Nati fuimos amigos y salimos durante mucho tiempo con una colla, la mitos, la choni el pepito el costa y otros menudos guateques y verbenas. El matrimonio de la pesca salada era el Ton y la Catalina, la pollera del sr. Prat y sus hijas y su sra., los hermanos Roig también íbamos al colegio del collaso y gil, frente a la lechera estaba un bar que lo regentaba el sr. PEPE Y LA DAMIANA, AL lado estaba la panadería de la sra. Enrriqueta, también al lado los de los mimbres y el lavadero del sr. Agustín en el 53 en interior de la escalera larga y angosta había un pulidor de metales en el patio de la escalera del 38 hacíamos partidos de fútbol en mi escalera siempre hubo un quiosco de novelas, más hacia arriba había también un quiosco que vendían Dicos de segunda mano Ramón se llamaba el dueño allí compre la mayoría de miscos. Éramos un pandilla de chavales muy guapa y os lo pasamos muy bien. Me dio mucha tristeza cuando un paciente mío del barrio que habían derrocado mi casa, fui y todavía pude ver las paredes que linabancon el 38bueno ha sido muy grato entrar y contaros, a me faltaba un detalle, debajo de casa había el restaurante Can Viñeta que tanto los padres como los hijos el Joti y el Salvador y la Rose, la cual se caso con el ramón hijo del sr. Ramón de la farmacia la cual sigue abierta en la Rambla del Raval. Hasta la próxima
Gemma diguè:
Hola Lluis,
Sóc la Gemma la filla de la Nati, de la bodega La Bordeta. Ara mateix li comento el teu missatge! Segur que li fa molta il·lusió, i òbviament a mi també! Sobretot que recordis amb carinyo al meu avi, a la meva mare i al meu tiet.
Seguim parlant.
carme diguè:
hola Lluis ,
per tot al que dius deus de ser de la meva epoca osigui edad similar i fins i tot crec que si tens una germana que es diu Blanca o be la teva mare es diu Blanca o be amb falla la memoria…crec que ella era de galicia,…al Lluis era morenet amb cabell risat y la germana Blanca tenia al cabell molt llarc…si es aixis segu que ans cuneixiam, i jo tambe varaix anar a collaso y gil! y tambe tenia una amiga del colegit rosa maria Roig y al seu germa es diu Salvado, vivian al 38 crec que era, y si ets al Lluis que jo cuneixia viviau a la sera del frente al n.38 .
recordu al numeru 38 tenia al fondu un pati gran avon avegadas jugaba la canalla,
si es ets aquet Llus amb una germana que jo cuneixia aixis magradaria amb posis una nota al meu email, crec que tinc fotos de llavors que pot ser t’agradaria teni, al meu email : rocatwo@gmail.com habiam si es que veus aquet post…salutacions…
Nuria Martín diguè:
La meva àvia vivía al carrer de la cadena, número 23. La meva mare em parla de que, per anar a l’escola, havia de passar per un cuartel de la Guàrdis Civil, i li feia por. Tenien a banda i banda del portal: un drapaire i una tenda de grà, i al davant la fruiteria de la Señora Herminia.
Parlo del Barrio Chino dels setanta.
Si algú coneixía a l’Herminia, al drapaire o recorda aquell espai, m’encantaria llegir-ho i per suposar, veure-hi fotos seria una autèntica meravella.
. diguè:
Bona nit, jo vaig neixer l’any 1966 al costat de Casa Leopoldo i recordo l’estanc, la botiga de la Sra. María, les mongeteres, la pastiseria Lys i el bar Patri … Continueu explicant més coses si us plau!!!
Ramón Vilardell diguè:
un avantpassat francesc codina vivia a cadena 9 cap a 1900
tenia negoci de gorres
algu te referencies¿
gracies
manel aisa diguè:
al Carrer Cadena 9 a dalt de tot vivia la senyor que tenía els ocells de la sort al final de la Rambla a prop de Colón., no recordo com es deia de nom.
Carma diguè:
Hola Gemma
Dons a na mi tambe amb fa ilusió, an Antonio i an Quimet segu que amb cuneixian! Sempre i anava a cumpra per cuan feiam al brena de pa amb tomàquet i pernil y tenia que anar acumpanyat de una cerveseta o per qui li apetits un gotet de vi que ancara que jo no bebí a pro si feia un tastet … recordu que tot era molt bons als seus vins …quins temps…amb va sabé molt greu que tiressin al barri a terra dons era un barri de la història socialista, republicana, anarquista de la Barcelona dels traballadors + emigrants de la peninsula tota,…
cla que li pots cumenta segurament s’enrecorda de la perfumeria del 32 cantonada a san Antoni abad , la meva tieta vivia al n 30, osigui a sobre de la bodega y al seu pati tenia al magatzem de la bodega a sota, entre la bordeta i la perfumeria habia la escala del 32, la perruqueria del Sr. Miquel y la dona Trasina, i la porta del n 30,…jo mes tard man vaix anar del barri dons vaix tenir que anar a Madrid per la feina de volar en els avions de IBeria… no se si pot ser se’n recordi millo per aquet detall…tinc una foto del carrer Cadena amb la festa majo…. si teniu alguna foto del carrer o la bodega, algú que sigui o tingui interès sobre al barri, que pugui posar amb les mevas memorias que estic escribin per la meva família tho agrairé molt… si t’enteresa la foto del carre digamo rocatwo@gmail.com
Ah! També estic fen la informació de totas las botigues que habian al carrer cadena, dons amb sap molt de greu que es parli avegades dels carrers del barri posan mala reputació per gent que mai i va viure i no tenen idea i tot u tractan com a barri chinu …era un carrer 100% traballado i no i habia mes res, numes que al casi tocan al carrer hospital i habia una casa de barrets o mople, molt discreta, dons ni ho semblava .pro tothom o sabía,.. era la única taca que había al Carrer cadena I quedaba totalmente al marge i deban de una pared sensa finestres, o sigui que apenas era visible, Aixos sirecordu que cuan tenían que pasa per allí pasaban molt rapit ! 😂
en fi espero poguer sentir las tebas noves
Gràcia diguè:
Hola!
Tinc una carta del meu besavi que anava dirigida a Salvador Mas, calle Cadena 47, algún coneix aquest senyor? M’ha costat trobar la calle cadena i mira que ara paradójicament treballo al carrer Aurora.
Pel que posa a la carta sembla que és un almacén de artículos para cestería i que el meu avi li hauria venut algun producte. Algú els recorda?
Fran diguè:
El magatzem d’articles de cistelleria era l’actual Cafè de les Delícies (Rambla del Raval 47, que hereda el nº que tenia al c. Cadena)
Passa’t pel Cafè i pregunta allà, perquè podria ser que tinguin informació sobre la família propietària de l’antic magatzem.