La frontera dels noms

L’autoescola Hostafrancs forma part d’Hostafrancs per pocs metres; podríem dir que gairebé és dins d’Hostafrancs per poc més de vint centímetres. El final del carrer de la Creu Coberta i el principi del carrer de Sans (o a l’inversa) passa de forma discreta. El canvi de nom s’esdevé sense estridències. Un edifici, el número 130 forma part encara del carrer Creu Coberta i el següent, el número 2 ja és dins del carrer de Sans.

El núm. 2 del carrer de Sans i el 130 del carrer de la Creu Coberta.

Comencem el curs al quilòmetre zero de Sans. D’aquí surten molts camins que ens portaran a molts indrets d’aquest antic municipi. Enguany aprofitarem per revisitar alguns llocs que ja han aparegut al blog en entrades passades. Una nova dada, una nova mirada, un nou punt de vista fa que sovint, un indret que ja havíem estudiat i conegut ofereixi noves històries.

Un d’ells és justament aquest quilòmetre zero. Al maig del 2014 havíem visitat aquest punt en que el carrer de la Creu Coberta canvia de nom, tot resseguint les traces de la riera de Magòria. La riera marcava, entre d’altres, la frontera entre el municipi de Barcelona i el de Sans, fins que l’any 1897 la capital s’annexionava aquest i d’altres municipis del pla de Barcelona.

La fita que marcava la frontera entre Sans i Barcelona, que encara es conserva l’any 1932.

Quan l’any 1839 es van voler definir les fronteres municipals del pla de Barcelona, la manca de referències físiques van fer que es triés la riera de Magòria com a frontera. Tant li feia que Hostafrancs i Sans fossin gairebé un continu d’edificis, separats de Barcelona per camps i un turó. Des de llavors el barri d’Hostafrancs va passar a formar part del municipi de Barcelona. Aquest fet va deixar la seva petja al barri, però d’això ja en parlarem en una alta ocasió.

La imatge que apareixia a l’entrada de ‘Magòria’ el maig de l’any 2014.

La fotografia de l’any 2014 és feta al mateix indret que la d’ara, però des de l’altra banda del carrer. La imatge d’enguany és feta des del cantó mar mirant cap al cantó muntanya i la del 2014 és feta des del cantó muntanya mirant cap al cantó mar.

A la imatge de fa dos anys, ara ja històrica, apareixia encara el cartell de la botiga “Regals El Puente”. Aquell nom feia referència al pont que hi havia hagut en aquest lloc per poder passar per sobre de la riera de Magòria. La botiga que va obrir l’any passat ha canviat el nom, ja que forma part d’una franquícia.

Fragment del mapa parcel·lari de 1933 en que encara es conservava el pont, almenys per la banda muntanya. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Aquest estiu hem girat la càmera cap a l’altra banda del carrer i hi hem descobert el punt on canvia de nom el carrer. Sempre fa certa gràcia fer una foto d’un carrer amb dos rètols amb noms diferents, tot i que el carrer segueix en línia recta.

La carretera de la Bordeta, que passa per Hostafrancs, canvia de nom i passa a anomenar-se carrer de Gavà, just a l’entrar al barri de la Bordeta.

L’any 2014 ens havíem –permeteu-me que us inclogui fent servir la primera persona del plural, tot i que el qui es va despistar vaig ser jo- centrat en la banda mar del carrer de la Creu Coberta / Sans, per què allà la riera de Magòria pren entitat física, es converteix en carrer. A la banda muntanya, però, també es pot intuir fàcilment per on passava la riera.

A la imatge, la mateixa que al principi, hi veiem, ressaltat en groc, el lloc per on passava la riera. Amb la urbanització de l’entorn, l’edifici del número 2 del carrer de Sans, de planta baixa i dos pisos, va optar per ocupar l’espai de la riera amb una galeria, de planta i pis.

Detall del número 10 del carrer Noguera Ribagorçana.

La riera de Magòria també fa canviar el nom de l’altre eix viari de Sans, la carretera de la Bordeta. Just al lloc per on passava i que el carrer entra al barri de la Bordeta, el carrer passa a anomenar-se carrer de Gavà, un record al fet que el carrer està construït a sobre de l’antic camí de Provençana, que es dirigia al sud, a Sant Boi i Gavà, entre d’altres.

Com que la carretera anava a la Bordeta es deia així, se li va acabar donant aquest nom al tram que no passava per la Bordeta sinó per Hostafrancs. Un cop arribats a la Bordeta, el carrer canvia de nom, tot cercant un nou destí, més llunyà, potser una subtil metàfora de la permanent insatisfacció dels humans, que sempre abastem més enllà del que ja hem aconseguit.

Més que un vestigi de la riera de la Magòria, les humitats del mur del número 10 del carrer de la Noguera Ribagorçana, són un recordatori que, per molt que intentem domar la natura, domesticar i urbanitzar el territori, mai ho podrem aconseguir del tot.

El punt on comença el carrer de Gavà i per on passa la riera de Magòria. L’espai entre la casa i el cobert, l’antiga llera de la riera de Magòria, l’ocupa ara un lloc de venta de materials de construcció. 

Sempre que recorro el carrer de Sans en bici noto que fa baixada fins a arribar al lloc per on passava la Magòria. D’allà, ja dins d’Hostafrancs, torna a fer pujada fins a la plaça Espanya, construïda a sobre del Turó de la Vinyeta. També fa una mica de baixada la carretera de la Bordeta, mentre que el carrer Gavà torna a fer pujada. Un bon lloc per canviar el nom d’un carrer, de barri i d’antic municipi.