Quan ens mirem fotografies antigues, sovint costen de localitzar o de datar. S’ha de buscar algun element que podem identificar com una muntanya o un edifici. Ens hi poden ajudar mapes antics, que, a poder ser, siguin de la mateixa època que la fotografia que tenim.
La feina de detectiu, consisteix llavors en comparar els mapes que tinguem a l’abast, amb les fotografies antigues, i amb el que hi ha avui en dia en aquell indret. I, finalment, esperar que tot plegat coincideixi o tingui alguna, mínima, coherència
Les grans masies de Sans
A la dècada de 1760 el govern de Madrid emprenia un projecte ambiciós. La creació d’una nova xarxa radial de carreteres per tot el regne, amb Madrid com a centre. El motiu era, és clar, el progrés del país; però la raó principal que hi havia al darrere era augmentar el control militar i polític sobre les zones més allunyades de la capital.
Can Mengala, en una fotografia del primer terç del segle XX. La masia estava situada als voltants del carrer Jaume Roig, a l’actual barri de Badal. Font: Estudi de la Masia Catalana, Centre Excursionista de Catalunya.
Pel poble de Sans, la construcció de la nova carretera va suposar un canvi radical. La nova via travessava tot el territori del municipi en diagonal. La construcció de cases a banda i banda de la carretera no es va fer esperar, i quaranta anys després ja hi havia moltes cases al llarg de tot el recorregut. Sans havia passat dels 385 habitants de l’any 1763 als 800 de l’any 1791 (1).
Però darrere de la nova carretera les coses seguien més o menys igual que abans. Pel territori de Sans s’estenien els camps separats per rieres i camins i més d’un centenar de masies més o menys grans escampades arreu. A la zona de la Marina i la Bordeta i als voltants de la Riera Blanca i la Riera de Magòria hi havia masies més petites. Eren zones d’agricultura més intensiva, amb un accés més fàcil a l’aigua.
Cal Nicasi, a principis del segle XX. Estava situat al carrer de Sant Joan, l’actual carrer Miquel Àngel.
A la banda de muntanya, en direcció a Les Corts, hi havia menys masies, però a la vegada masies més grans. Can Mengala, Cal Nicasi, Can Mantega, Cal Bruixa o Ca Fisas tenien extensions de terreny més grans, però conreaven sobretot agricultura de secà.
Can Fisas, 1925
Amb la construcció de la nova carretera l’antic camí ral que feia el mateix recorregut es va convertir en un camí secundari, més o menys paral·lel a la nova via. Encara avui se’n conserven traces en diferents punts de Sans. Una d’elles és el carreró de les Ànimes, al barri de Badal. Can Fisas i Can Mengala estan situades al voltant de l’antic camí ral. Aquest fet demostra que probablement van ser construïdes abans de la construcció de la carretera o que, si més, no, l’antic camí va seguir sent una via de comunicació d’una masia a l’altra.
El carreró de les Ànimes, avui.
Les masies de Can Fisas i Can Mengala estaven força aprop, situades a la banda de muntanya, a sobre de l’antic camí ral. Can Mengala va ser fotografiada a l’Estudi de la Masia, impulsada per Rafael Patxot a les dècades de 1920 i 1930. Can Fisas, tot que també fou una masia (2), havia perdut la seva fesomia rural, i s’assemblava més a un palauet. Potser per això no va aparèixer a l’estudi de Patxot.
Tot i això, es conserven dues imatges de Can Fisas a l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, fetes l’any 1925.
L’entrada i façana principal de Can Fisas, l’any 1925. Font: Arxiu de la Unió Excursionista de Catalunya de Sants a l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.
Les dues fotografies ens mostren un edifici de grans dimensions, de planta i pis, amb una torre al mig de l’edifici. La masia tenia almenys dos balcons tancats, i una galeria a un costat de l’edifici.
Can Fisas, des d’un costat de l’edifici. Font: Arxiu de la Unió Excursionista de Catalunya de Sants a l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.
Can Fisas estava envoltat d’un gran jardí. A la fotografia de la façana principal hi veiem una escultura davant de l’entrada principal i, probablement tenia també un gran jardí al darrere de l’edifici.
Can Fisas, 1933
A la fotografia de 1925 s’hi veu, a l’entrada de l’edifici, un número de carrer, el 10. Per tant, Can Fisas estava al número 10 d’algun carrer, fos o fos. La fitxa de la fotografia proposa el carrer Roger (tot i que amb un interrogant), a l’actual barri de Badal.
El següent pas per a localitzar la masia és cercar-la en un mapa de l’època. Per sort, l’any 1925 ja es feien mapes prou acurats del pla de Barcelona. Un d’ells és el mapa parcel·lari elaborat entre 1931 i 1935.
Fragment del mapa parcel·lari de Barcelona, del 1931. Hi veiem, ressaltat en vermell, la masia de Can Fisas. Font: Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya (IGCC).
Al mapa parcel·lari es veu un edifici i el nom de Can Fisas. A més s’hi veu tot el recinte enjardinat que hi ha al voltant de la masia, amb una doble filera d’arbres que porta cap a la masia.
Al mapa parcel·lari dels anys 1930 hi veiem que Can Fisas efectivament estava situat al carrer Roger, a l’encreuament amb el carrer Fisas. Segons el nomenclàtor de l’ajuntament, aquest carrer està dedicat a Francesc Fisas i Torns (1803-1843), pagès i propietari dels terrenys i de la masia del seu nom. Més clar, impossible. Can Fisas, que apareix al mapa dels anys 1930, està situat a la cantonada dels carrers Roger –com deia la fitxa de la fotografia de 1925- i Fisas, que, segons el nomenclàtor pren el nom del pagès i de la masia.
Can Fisas, 2016
Si avui anem a l’indret on hauria de ser Can Fisas, a la cantonada dels carrers Fisas i Roger, hi veurem que tot segueix gairebé exactament igual que al mapa parcel·lari dels 1930. L’edifici de Can Fisas té la mateixa forma que el del mapa de fa vuitanta anys.
Can Fisas al mapa parcel·lari actual. Font: IGCC.
L’últim pas de la recerca és anar a l’indret i constatar que Can Fisas segueix sent allà, amb sort, amb un bon estat de conservació, fer-ne moltes fotografies, per llavors tornar a casa i escriure’n un article pel blog.
Can Fisas, avui.
El problema és que Can Fisas no s’assembla en res a la masia que havíem vist més amunt. No es tracta però, que l’edifici actual sigui nou i que pogués ser posterior a la fotografia de 1925. L’edifici de la cantonada dels carrers Roger i Fisas és antic. És l’edifici que apareix al mapa parcel·lari amb el nom de “Can Fisas”, i, que probablement ja estava construït l’any 1925, quan es va fer la fotografia de Can Fisas.
Hi ha dos Can Fisas, o un no ho és i l’altre sí? Podria ser que l’edifici fotografiat l’any 1925 no fos Can Fisas o que no fos fotografiat l’any 1925 o que els cartògrafs posessin el nom de Can Fisas allà on tocava. O podria ser, és clar, que tant un com com l’altre tinguessin raó.
Mapa de la proposta d’eixamplament del carrer Roger, entre els carrers Fisas i Portbou, del maig de 1933. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
A la dècada de 1930 es va plantejar l’eixamplament d’un tram del carrer Roger, entre els carrers Fisas i Portbou, que era més estret que la resta del carrer. L’eixamplament, però, no es va fer, fins a la dècada de 1950. En una imatge aèria de l’any 1949, es veu encara el tram estret del carrer Roger. La imatge també mostra un paisatge de naus industrials i magatzems, l’obertura de l’avinguda Madrid o, a l’extrem superior dret, els camps de Can Mantega, envoltats de carrers.
Imatge aèria de 1949. Font: IGCC.
El carrer sense número 10
Recordeu el número 10 de la fotografia de 1925, que ens havia d’ajudar a situar la masia de Can Fisas? Resulta que l’any 1931 ni el carrer Fisas ni el carrer Roger tenien una casa al número 10. La numeració del carrer Roger anava del 244 al 319, amb la previsió, segurament, d’estendre el carrer fins a un hipotètic número 1, al qual mai es va arribar.
Detall del mapa de Josep Maria Serra, de 1891. A l’indret del carreró de les Ànimes i de Can Fisas, hi veiem diferents edificis aïllats, però cap amb la forma allargada que tenia la masia en la fotografia. Font: IGCC.
Mapes anteriors, com el de Josep Maria Serra, de 1891, o els d’Ildefons Cerdà, de mitjans del segle XIX, tampoc ens ajuden a localitzar la masia. Can Fisas podria ser qualsevol o cap dels edificis que apareix a la zona. Al lloc web del cadastre no apareix cap referència a l’edifici.
Detall de Can Fisas. A l’edifici, de forma quadrada que dóna al carrer Roger, se li va afegir un petit cobert aprofitant triangle que sobrant entre l’edifici i el carrer Fisas.
En tot l’article he fet servir Can Fisas per parlar de l’edifici de la cantonada dels carrers Fisas i Roger. És evident: no sabem del cert on era Can Fisas. Però sabem que pel mapa de la dècada de 1930 aquell edifici era Can Fisas.
Podria ser que aquell edifici, avui en mal estat, sigui part de l’antiga masia? Que una part de l’edifici s’enderroqués i es convertís en un bloc de pisos? Que Can Fisas perdés la seva fesomia per convertir-se en aquest edifici i que alguns dels murs dels fossin encara de l’antiga masia?
Can Fisas, amb una palmera escapçada, des de la cantonada del carreró de les Ànimes i el carrer Juan de Sada.
Can Fisas, sigui o no el vestigi d’una antiga masia, és avui un edifici en mal estat, amb un jardí abandonat. Es tracta d’un lloc de pas d’un camí amb almenys dos mil anys d’història, que ha canviat radicalment d’ús i d’importància amb cada cop més rapidesa durant els últims segles. Encara que pugui semblar poca cosa, el desori de Can Fisas és el resultat de molts segles d’activitat humana, agrícola, industrial, social, urbana.
Tornem a ser al principi, sense saber ben bé res. I és que a l’article d’avui, més que intentar trobar Can Fisas, volia parlar de les contradiccions que trobem sovint als arxius, on arriben imatges mal datades o localitzades que arxivers desbordats de feina hauran d’intentar datar i localitzar de nou. De com, sovint, la recerca històrica no dóna fruit. Perduts en un munt d’imatges i mapes antics, d’informacions i textos, haurem de sortir al carrer i mirar-nos i reivindicar allò que realment queda. Buscant, potser no trobarem allò que cerquem, però almenys haurem caminat per indrets desconeguts.
—
(1) Enrech, Carles, Entre Sans i Sants. Història social i polítcia d’una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897), Ajuntament de Barcelona (2004).
(2) Peres Balada, Concepció, “Aspectes de la toponímia dels carrers de Sants (Barcelona)”. Font: lloc web de la Societat d’Onomàstica.
Hola, soc en Ferran Fisas i, com podeu imaginar, els meus origens son d’aquesta casa avui inexistent.
Els primers Fisas van arribar a Sants procedents d’Alsacia a finals del segle XVII fugint de les guerres europees i les persecucions religioses. Sabem de tres germans i que un d’ells va morir sense descendència a Puigcerdà abans de arribar al pla de Barcelona. En aquell temps aquells germans es deien Visses que en fonètica alemanya sona molt semblant a Fisas. Hi ha documentació al Arxiu parroquial de Sants que en fa referència. Els Fisas es van insta-lar a la vila i ben aviat es van fer notar i van ocupar càrrecs al Ajuntament de Sans al menys per tres generacions. Eren pagesos i tenien casa a on ara es el carrer que porta el seu nom. Però en el segle XIX van abandonar la vila per traslladar-se a Les Corts. Una de les branques, la de Joan Fisas va fer fortuna i molt patrimoni immobiliari de forma ràpida i amb dubtosa moral (feia de prestamista). Els Fisas que van quedar a Sans eren els “Fisas pobres”, les altres branques de classe menestral i gaire be tots van marxar cap a les comarques del Llobregat (Corbera, Molins, El Prat..) a la primera meitat del segle XIX. Però no tots. El meu besavi va néixer al carrer Nord i morir al carrer Galileu sense mudar-se mai de casa (Nord era l’antic nom del carrer Galileu). El seu fill, el meu avi, fa ser un home d’aquells que es fan a si mateixos i encara que va comprar una casa prop de la del seu pare (al carrer Alcolea) va acabar fent fortuna suficient per anar a viure a la Casa de les Punxes primer i a la Rambla del Prat, ja com propietari d’una finca sencera, desprès a on va néixer el meu pare en el 1927. A casa sempre s’ha comentat que la casa original estava al carrer Fisas i que en els Fisas rics la van tirar a terra per fer-ne una de millor (en realitat deien “mes pretensiosa”) quan ja no hi vivien. Suposo que aquesta versió encaixa amb el relat que aquí s’explica i que la casa de la foto be podria ser aquesta “mes pretensiosa” que hi surt. També sabem que en els anys 20 es va enderrocar per fer-hi pisos i que hi viure algun Fisas fins aquella època.
Moltes gracies.
Ferran, moltíssimes gràcies per escriure! M’ha encantat llegir i conèixer la història de la família Fisas, els Fisas pobres i els Fisas rics. Et faria res si incloc aquesta història a l’article?
I tant, cap problema!
Un aclariment. Els Fisa de Corbera de Llobregat crec que no tenen res a veure amb aquests, almenys de moment. Els Fisa de Corbera provenen d’Occitània:
JOAN FISA (*v1575 Montbernard -Alta Garona- + Corbera 21-01-1629), àlies Derets, pastor i pagès. Era natural de Montbernat, bisbat de Comenges (Occitània, França); T. a Corbera, 28-12-1628 = Corbera 12-12-1600 Joana Bes (*Occitània, França – + Corbera 29-07-1618). fill:
Domingo (* Corbera 09-11-1603), que segueixen, anys després, diverses línies fins l’actualitat a Corbera i en poblacions veïnes i no tan veïnes.
Felicitats per l’article i comentaris.
Ramon, moltes gràcies per l’aclariment. Quan pugui, inclouré els vostres comentaris a l’article, són molt interessant per conèixer la història de la família.
Que l’edifici del carrer Roger cantonada carrer de Fisas era la masia de “can Fisas”, us ho puc confirmar jo. Aquest edifici i els patis dels voltants era propietat del meu besavi, Francesc Fisas on hi va viure fins que va morir. El va heretar el meu avi, Lluis Fisas, i hi va viure fins a la guerra civil, després va anar a viure a Sarrià (no perqué fos ric, si no perqué era el barri de la seva mare). Can Fisas va ser llogat, i amb els anys un plà urbanístic de l’ajuntament el qualificà com a zona de serveis (plaça, zona verda, etc..) pel que els meus oncles van optar per vendre-ho a una immobiliària. Ara sembla que la pressió popular farà que finalment es faci la plaça.
A casa sempre han dit que la familia Fisas de Sants eren pagesos, i que conreaven una finca que anava de la carretera de Sants (l’antiga carretera que ara es diu carreró de les ánimes) fins a can Bacardí, era una finca de reg on hi feien hortalissa que venien a mercat.
Pel que fa al Can Fisas amb el número 10, desconec absolutament la seva situació i procedència, ara bé, el que diu en Ferran Fisas es cert, hi va haver una branca de Fisas menestrals que van fer fortuna. Tinc entés que en el negoci del tintat de teles, i precisament la fàbrica que al planol de 1931 al nord de can Fisas apareix com a Regordosa, era d’en Onofre Fisas i en un moment determinat van formar societat en comandita. Aquests eren segurament els Fisas rics, que tenien l’esplèndida casa del numero 10, de ves a saber de quin carrer.
Hola Bernat. D’entrada, moltes gràcies pel teu comentari i tota la informació i perdona per trigar tant en respondre’t. He tingut el blog parat durant uns mesos.
El que dius esvaeix molts dubtes. Proposes, per tant, que la casa de la foto no estaria situada a la cruïlla de Fisas amb Roger. Ara només quedaria situar la casa de la fotografia, del número 10… a on creus que podria estar situada? A Sarrià? A Les Corts? A l’Eixample? Hi ha arbrat al carrer, cosa que indicaria que es trobava en un carrer urbanitzat.
Gràcies per tota la informació!
Pere