Font d’en Conna

Article fet en col·laboració amb Enric H. March.

La Font d’en Conna era una de tantes fonts que hi havia a Montjuïc. Fonts que rajaven aigua directament dels aqüífers de la muntanya. La qualitat d’aquesta aigua, molt més fresca que la que es podia trobar als pous de la ciutat emmurallada ja compensava la forta pujada des del Portal de Sant Pau, a la sortida de la muralla.

Barcelonins dels anys 1910 pujant als berenadors o a les fonts des del final del carrer Nou de la Rambla, al Poble-sec. Font: Arxiu Nacional de Catalunya.

Però la Font Trobada era la font que tenia més anomenada històrica. Era a primera que s’havia trobat –urbanitzat i popularitzat-, l’any 1778. En parla per primer cop, al seu dietari, el Calaix de Sastre, Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà. Fins llavors, la font devia ser un doll d’aigua que sortia de la muntanya, com tants n’hi ha encara a Collserola, que devien conèixer els pagesos i traginers que passaven per l’indret.

Mapa del projecte d’urbanització de la Font Trobada, de l’any 1817. Font: Ministeri de defensa.

Després d’una primer petita urbanització, a finals del segle XVIII, es presenta un segon projecte, l’any 1817, que implica la construcció d’un nou camí d’accés. El mapa del projecte es troba a l’arxiu virtual del ministeri de defensa, ja que Montjuïc va estar sota jurisdicció militar fins l’any 1840. (1) Es tracta d’un document molt interessant, que mostra el traçat de torrents i camins o l’existència d’una pedrera (anomenada Calvit) al costat mateix de la Font Trobada (2). Ni al dietari de Rafael d’Amat ni al mapa de 1817, però, hi trobem la Font d’en Conna. Va ser descoberta dècades després, segurament, a mitjans del segle XIX.

La Font d’en Conna i el camí a la Font Trobada, entre 1910 i 1920. Fotografia de Josep Brangulí. Font: Arxiu Nacional de Catalunya.  

El fet que la Font d’en Conna estigués tant a prop fa pensar que compartissin una mateixa deu d’aigua amb la Font Trobada o que, si més no, formessin un conjunt. La Font d’en Conna es trobada enclotada, prop de la llera del Torrent dels Tarongers, mentre que la Font Trobada estava més elevada i oferia bones vistes sobre la ciutat.

El fet que la Font d’en Conna quedés amagada va fer que hi vingués un altre tipus de públic. Va ser molt popular entre els soldats que baixaven del Castell de Montjuïc i entre les noies que pujaven de la ciutat (3).  El mateix nom “Conna” podria haver vingut del mot “cotna”, la part greixosa del porc, o, com suggereix en Jordi Marin, que vingués del mot “conya”. En tot cas, Conna era un nom menys elegant que el de la Font del Gat o la Font Trobada.

Una cançó popular deia això sobre la Font d’en Conna, en que, precisament hi apareix la paraula “conya” (4):

Per ballar a la font d’en Conna
porta’t sempre la parella.
Malgrat ser l’aigua fluixeta
els mansos fan poca conya
amb questions de bragueta.

La Font Trobada l’any 1916 o 1917. Fotografia de Josep Brangulí. Font: Arxiu Nacional de Catalunya.

Així, probablement, les dues fonts, la Trobada i la d’en Conna es van especialitzar en dos tipus de públics diferents. La Trobada diríem que atreia un públic més familiar, mentre que la Font d’en Conna tenia fama de ser un lloc de trobada per a activitats menys decents.

El Funicular de 1928

Sortir de les muralles de la ciutat era també escapar dels impostos que es pagaven dintre de la ciutat. Sortir de les muralles era també anar a un espai sense urbanitzar, sense masses lleis, sense el perill constant dels soldats que vigilaven la ciutat. Sortir de les muralles significava, d’alguna manera escapar de les normes morals que a la ciutat eren vigilades de forma més estricta. El que es feia fora de la muralla es quedava fora de la muralla.

Aquest espai d’excepció en que s’havia convertit l’espai fora muralles va seguir existint encara dècades després de l’enderroc de les muralles. La manca d’enllumenat públic a la nova Eixample, per exemple, feia més fàcil la feina dels lladres; la llunyania de la Ciutadella feia la resta. L’aparició del Paral·lel, com a extensió del Barri Xino va aglutinar gran part de l’espai de llibertat moral de la ciutat de principis del segle XX, que s’estenia muntanya amunt fins a la Font d’en Conna.

El funicular de Montjuïc, l’any 1928.   

La construcció del recinte de l’Exposició Internacional de 1929 va urbanitzar gran part d’aquella muntanya descontrolada. La nova línia del Funicular de Montjuïc passava per l’indret on hi havia el Torrent dels Tarongers i la Font d’en Conna. En gran part, el funicular va significar el final d’aquella porció de territori moralment lliure. L’any 1928 també van desaparèixer els Encants de la Creu Coberta, el mercat a l’aire lliure que s’havia fet a les portes de Barcelona des de l’edat mitjana (la Fira dominical del Llibre segueix aquesta tradició). El costum de les fontades i de les trobades furtives, es va traslladar a la Font del Gat, on encara segueix avui en dia.

Fragment del mapa parcel·lari de Barcelona de 1931. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

La Font d’en Conna va seguir existint després de la construcció del funicular, a tocar de les vies. Va quedar, però, separat de part de l’antic jardí, que va quedar a l’altra banda del funicular. La Font Trobada va sobreviure, els últims anys com a bar gallec, fins als jocs olímpics, quan l’ampliació de la piscina municipal de Montjuïc la va fer desaparèixer.

La persistència de l’aigua

Un veí de Montjuïc explica (5) que encara avui surt aigua d’una de les parets de les Piscines Picornell, a on hi havia hagut la Font Trobada. Moltes de les fonts de la ciutat, que han desaparegut del carrer, tant a Montjuïc com a Collserola i a tot el pla de Barcelona, no han desaparegut com a tals sinó que han estat canalitzades i ara desguassen l’aigua a la xarxa del clavegueram.

El carrer Nou de la Rambla (el carrer que va cap a la dreta), entre els anys 1910 i 1920. Font: Arxiu Nacional de Catalunya.

La construcció del funicular i la urbanització del tram final del carrer Nou de la Rambla i del Passeig de l’Exposició van fer desaparèixer gran part de l’espai de la Font d’en Conna. Però l’edifici que apareix al mapa parcel·lari de 1931, a sobre del qual s’hi pot veure escrit el nom de Font d’en Conna, encara existeix. Es tracta d’una torre centenària, segurament anterior a la construcció del funicular, i que probablement havia format part del recinte de la Font d’en Conna, al primer terç del segle XX.

La Torre de la Font d’en Conna, avui, des del final del carrer Nou de la Rambla. Avui és un meublé.

Al costat de la torre s’hi conserva l’edifici del Berenador de La Primavera, tot i que avui en dia és un habitatge particular. Entre la torre i l’antic berenador hi ha un petit passatge. Avui en dia és un cul-de-sac, tallat per les vies del funicular, però abans de 1928 devia ser un dels camins que pujaven muntanya amunt, cap a la Font Trobada.

El passatge entre la torre i el berenador.

Darrere de la torre encara s’hi conserva una font antiga, tot i que no s’hi pot accedir, ja que forma part de la torre i un guarda de seguretat en vigila l’entrada. La part posterior del berenador és avui un espai boscós, que forma part de l’habitatge, però podria haver format part del conjunt de la Font d’en Conna. A primer cop d’ull, però, queden pocs vestigis del que podria estat la Font d’en Conna en aquest indret.

El bosc del darrere del berenador, l’estiu passat.

El berenador sembla un edifici força modern, amb sostre d’uralita. Tot i això, conserva una paret antiga, de pedra, i una finestra amb enreixat de ferro, a la part posterior de l’edifici. Es tracta de les restes d’una construcció antiga, reaprofitada per al nou edifici?

La finestra i part del mur antic del berenador.

Associacions de veïns del Poble-sec i l’Ateneu La Base volen recuperar l’espai que queda per sobre de l’Escola Carles I, a l’altra banda de les vies del funicular, per fer-hi un hort, que s’anomenarà Hort de la Font Trobada. De moment s’hi ha construït una taula i uns bancs.

Segons un veí de Montjuïc (6), és aquí que encara es conserva la Font d’en Conna. Hi hem trobat fins a tres fonts d’aigua que surten de la muntanya. El primer surt per un tub, i té un bon doll d’aigua, fins i tot a l’estiu. El segon, amb un doll menys abundant, surt de terra, a pocs metres del primer.

La primera de les fonts.

Tant la primera com la segona font creen un petit rierol al voltant de les quals ha crescut força vegetació, molsa, herba, etc.

El rierol, a l’agost passat.

La tercera font d’aigua està més allunyada de les altres dues. Surt del que sembla l’entrada d’una mina d’aigua. La mina –si és que és una mina- està construïda dins de la paret d’una antiga pedrera; potser la pedrera que sortia al mapa de 1817 amb el nom de Calvit.

La tercera font. De l’entrada de la mina en surt un rierol d’aigua.

També s’han conservat algunes estructures. D’una banda una terrassa que queda uns dos metres per sobre de les fonts i l’esplanada a on es faran els horts. Hi ha una escala que hi puja i es conserven també parts de murs de pedra antics.

L’escala que puja a la terrassa.

Al costat de la via del funicular hi ha les restes d’una font, que passa gairebé desapercebuda. Dóna a la paret del túnel del funicular, en direcció a la Font Trobada, que es trobaria a l’altra banda de les vies, més o menys a la mateix altura d’aquesta font. Podria ser que hi ragés aigua de la Font Trobada?

Les restes de la font.

Molt a prop de la font malmesa es conserven dos esgraons que tracen un camí que devia anar cap a la Font Trobada, però que ara queden tallat pel pas del funicular.

Els esgraons que es dirigeixen a la Font Trobada.

Tot l’espai és ple de vestigis del que havia estat un indret de fontades, berenars, excursions, festes amb vistes sobre la ciutat. A quina font pertanyia aquest indret? A la Font d’en Conna? Segons el mapa parcel·lari de 1931, la font estava a on ara hi ha la torre del meublé, a l’altra banda –la banda dreta, mirant cap a la ciutat- de les vies del funicular, just a sota de la Font Trobada.

El carrer Nou de la Rambla (el carrer que va cap a la dreta), entre els anys 1910 i 1920; la mateixa imatge que hem vist més amunt, però amb alguns dels elements (fonts, berenadors) ressaltats a la fotografia. A la fotografia no s’hi pot veure, almenys a primer cop d’ull, la Font d’en Conna. Font: Arxiu Nacional de Catalunya.

On era i on és la Font d’en Conna?

El més probable és que la construcció del funicular desplacés la Font d’en Conna cap al lloc a on ara hi ha la torre-meublé, però que abans estigués localitzada en un altre lloc.

Fragment d’un mapa del pla de Barcelona, de 1903, i, per tant, anterior a la construcció del funicular. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 

A les imatges que tenim de la Font d’en Conna, s’hi veu un indret amb bosc, molt enclotat, i un camí que puja cap a l’esquerra, en direcció a la Font Trobada. Al mapa de 1903, veiem un espai així, amb arbres, un camí que vira cap a l’esquerra, i força enclotat, força per sobre de la lloc a on apareix la Font d’en Conna, segons el mapa de 1931.

La Font d’en Conna, entre els anys 1910 i 1920. Font: Arxiu Nacional de Catalunya.

Segons el mapa de 1903, la Font d’en Conna estaria situada a on ara hi ha l’escola Carles I, just a sota de l’esplanada on hem vist les fonts i la mina d’aigua, la terrassa i els vestigis de la font i les escales.

L’esplanada de la Font d’en Conna, des de la Satalia.

Si fos així, l’espai a on els veïns planegen conrear-hi horts es podria rebatejar com a Horts de la Font d’en Conna. Les fonts d’aigua es podries recuperar i fer servir, almenys, per a regar els horts. I, en un futur, fer-hi una recerca més exhaustiva de l’espai i dignificar-lo.

 

—

(1) Revista Retalls d’Història, CERHISEC (Centre de Recerca Històrica del Poble-sec).

(2) Als mapes i imatges d’aquest article la Font Trobada apareix força allunyada de la futura línia del funicular. En fotografies i mapes dels anys 1960 a 1980 la Font Trobada apareix, però, molt més a prop del funicular. Podria ser que els mapes no seguissin la mateixa proporció que els mapes moderns, o que la Font Trobada també canviés d’ubicació.

(3) Blog Història de Barcelona, Article sobre la Font d’en Conna.

(4) Vull agrair-li a la Maria José González, que m’hagi enviat la lletra d’aquesta cançó.

(5) El veí de la Carretera Antiga de Montjuïc, 5, que porta quaranta anys vivint a la zona, explica que encara surt aigua de l’espai que queda a sota de les piscines Picornell.

(6) El mateix veí relatava que la Font d’en Conna era situada aquí.