Tot i no tenir ni cent cinquanta anys d’història, el carrer Garcilaso ha tingut almenys cinc noms diferents. En primer lloc, hi ha almenys una meitat del carrer que s’havia anomenat carrer Oliva. Possiblement estava dedicat a Jaume Oliva, pagès i propietari dels terrenys on es construí el carrer. Un altre nom que va rebre fou Estevanez, del quan no s’en sap l’origen (1).

El carrer Oliva, poc abans de la seva desaparició, l’any 2004. Font: El Punt-Avui.

Dos dels noms que va tenir el carrer Garcilaso van ser Carretera de la Sagrera a Horta (tot i que, segurament, els veïns l’anomenaven senzillament Carretera d’Horta o només Carretera) i Carretera nova d’Horta.

La Carretera Nova d’Horta sorgí amb la construcció d’una via de tramvia que connectava el poble d’Horta amb la via del tren de la línia de Barcelona a Granollers, Girona i Portbou. El juliol de l’any 1854 s’inaugurava el tram entre l’Estació del Nord i Granollers. Una de les estacions de la nova línia era la d’Horta. L’estació, de fet amb prou feines una andana, estava situada prop de l’actual cruïlla del carrer Pare Manyanet (l’antiga Riera d’Horta) amb la via del tren de la línia R2 . El poble d’Horta que donava nom a l’estació, quedava a més de dos quilòmetres de distància de l’estació. Molts passatgers optaven per pujar-hi per la Riera d’Horta, el camí més directe cap al poble, que, però, resultava impracticable els dies de pluja. La majoria dels hortencs, però, van preferir seguir viatjant a Barcelona en tartana, que era més econòmica, o directament anar-hi peu (2).

El juliol de l’any 1883 s’inaugurava una línia de tramvia entre la Sagrera i Horta. La línia començava a la cruïlla de l’Avinguda Meridiana amb el carrer Garcilaso, just a sobre de les vies del tren de la nova línia de Barcelona a Ripoll, inaugurada l’any 1877 (i que, al seu torn, és l’origen de l’actual avinguda Meridiana), oferint una bona alternativa per anar a Horta des de l’estació del tren. La construcció dels rails del tramvia fins a Horta van ser l’origen del carrer Garcilaso.

El primer tramvia de vapor de la Sagrera a Horta. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó – Centre de Documentació de la Sagrera. 

Però avui no us vull parlar de la Carretera Nova d’Horta. Si hem començat aquest article parlant del carrer Garcilaso és, només, per l’adjectiu que portava l’antic nom del carrer. Si el nou carrer, sorgit de la construcció de la línia del tramvia, s’anomenava Carretera Nova, deuria haver-hi un camí més antic, que convertia la nova carretera en nova.

El passatge del Camí Antic d’Horta.

Tampoc parlarem del passatge del Camí Antic d’Horta, que travessa la illa entre els carrers Ausiàs March – Alí Bei – Roger de Flor – Nàpols, al barri del Fort Pienc, un vestigi extraordinari conservat al mig de l’Eixample, d’un camí que torna a reaparèixer fins al barri del Poblet (Sagrada Família).

Fotografia de restes romanes al terra de l’església vella de Sant Martí de Provençals segons Josep de la Vega i Gómez (3).

El camí del que parlarem és el que connectava el nucli de la sagrera entorn a l’església de Sant Martí de Provençals amb Horta. Com tots els nuclis del pla de Barcelona, el de Sant Martí va sorgir en una cruïlla de camins. O potser va ser el nucli de Sant Martí qui va originar la cruïlla de camins? En tot cas, les restes romanes trobades a la base de l’església gòtica de Sant Martí donen testimoni de la continuïtat del poblament d’aquest indret, almenys durant els últims vint segles.

Fragment del mapa del llibre de Josep de la Vega i Gómez (4). Ressaltat en vermell, el camí vell de Sant Martí de Provençals a Horta, proposat per de la Vega i Gómez. En taronja la variant que apareix als mapes de Rovira i Trias, Cerdà i Josep Maria Serra.

Un dels camins que creuen la sagrera de Sant Martí el Camí Fondo de Sant Martí, que surt des del carrer Clot (l’antiga carretera de Ribes) en direcció a Sant Martí i el Besòs. L’altre és el camí que connectava el pla amb la muntanya, Sant Martí amb Horta. Segons Magí Travesset (5) aquest camí sortia del Camí Antic de València o Camí de la Marina, el camí d’origen romà que anava més ran de mar. Comunicava un gran nombre de masies que s’havien construït al voltant del camí: Can Canals, Can Juliol, Ca l’Augustí o Can Tranquil.

La masia de Can Canals, l’any 1920, que avui estaria situada a la cruïlla de la Rambla Guipúscoa i el carrer Cantàbria. Era una de les masies situades al costat del camí de Sant Martí a Horta. Font: Centre Excursionista de Catalunya – Estudi de la masia catalana.

Els antics camins, al pla de Barcelona van paral·lels a la línia de la costa, mai de mar a muntanya. Els camins que segueixen el traçat de muntanya a mar acaben convertint-se en rieres els dies de pluja. És per això que en alguns mapes del segle XIX l’antic camí de Sant Martí a Horta s’anomena rambla o riera.

Fragment del mapa d’Antoni Rovira i Trias i Ildefons Cerdà, de l’any 1861. Ressaltat en vermell hi veiem el traçat de l’antic, amb el nom “Rambla o Riera”. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Fins fa pocs anys, a l’encreuament de l’antic camí o riera amb el carrer Gran de la Sagrera hi havia hagut una font, la Font del Gaig o de Can Gaig (marcada amb un punt blau al mapa). La font va ser urbanitzada l’any 1865 a instàncies de Antoni Rovira i Trias, autor del mapa de 1861, i llavors arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals. Tot i això, és molt probable que la font fos més antiga.

La Font del Gaig, molt malmesa, poc abans del seu enderroc, l’any 2004.

L’any 2004 l’ajuntament enderrocava la font, tot i les protestes veïnals, dins del pla de reformes urbanístiques de la zona, que va comportar, també, la desaparició del carrer Oliva, per a eixamplar el carrer Garcilaso, com a tram final del Primer Cinturó de Ronda. La promesa del consistori de mantenir el nom del carrer Oliva tampoc es va complir.

La Font es trobava en una triple cruïlla. La del carrer Gran de la Sagrera, un tram de l’antic camí de Barcelona al Clot i Sant Andreu i cap a l’interior del país, el camí vell d’Horta, del que parlem avui, i el Rec Comtal i el camí de Bofarull (o Camí de Sant Sever o Via Molinaria, que anava paral·lel al Rec). Segons Enric H. March, l’aigua de la font vingués del rec, però també és probable que vingués del camí vell d’Horta, que a més de camí era una riera, segons els mapes del segle XIX, com el que vèiem més amunt.

L’indret on es trobava la Font del Gaig, avui. La font es trobava al costat de l’arbre.

L’associació de veïns de la Sagrera va incloure una proposta per a recuperar la Font de Can Gaig al procés participatiu endegat per l’ajuntament l’any passat, Decidim Barcelona.

La casa del número 44 del carrer Garcilaso. Tot i no canviar de numeració, la finca sí que ha canviat d’adreça i de carrer. Fins l’any 2004 la seva adreça era la del carrer Oliva, 44.

Vestigis del Camí Vell de Sant Martí 

Com ha passat sovint a la història de Barcelona, la construcció de la nova carretera va fer desaparèixer alguns trams de l’antic camí. Així, la urbanització de la carretera nova va fer desaparèixer el tram inicial del camí vell.

L’any 1877 Josep Enric Coll i Masadas heretava les terres de Can Masadas, per part del seu tiet, Pacià Masadas. El mateix any presentà un projecte per urbanitzar l’entorn, creant carrers nous paral·lels a l’antic carrer de la Sagrera, que ja estava urbanitzat, i entorn d’una plaça central, la plaça Masadas. La nova urbanització es va estendre fins a l’actual carrer Garcilaso, esborrant la traça de l’antic camí d’Horta.

Detall de les cases de la banda de mar dels Jardins d’Elx, al costat de l’església del crist rei.

Tot i això, s’en conserva un tros minúscul, amagat entre un bloc de pisos, a la cantonada dels Jardins d’Elx i el carrer Oliva/Garcilaso i un botiga de caramels. Com es pot veure, el bloc de pisos té una forma estranya, que segueix el traçat de l’antic camí, i no un traçat perpendicular a línia del carrer.

Can Ros o Ca n’Armera, a principis del segle XX.

El camí seguia en direcció al barri de Can Ros (avui en dia, Congrés), i creuava l’antic Camí de la Travessera (l’actual carrer Concepción Arenal), la continuació de les Travesseres de Gràcia i Les Corts, just pel costat de la masia de Can Ros. La masia, per tant, es va bastir en una cruïlla de camins.

Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1891. Hi veiem el camí de Sant Martí a Horta anomenat “Riera de Sant Martí”. Font: ICGC.

Tot i que el camí ha desaparegut com a carrer, algunes illes de casa dels barris de la Sagrera i Can Ros en conserven la traça, visible clarament des l’aire. És el cas de les illes de cases entre els carrers Cienfuegos, Concepción Arenal (antic Camí de la Travessera), Cardenal Tedeschini i i Olesa.

Imatge aèria de la zona de Can Ros. Font: ICGC.

D’allà pujava fins als Quinze, a l’actual cruïlla de les Avingudes de Borbó i el Passeig Maragall, i passava pel costat de la Torre Llobeta, a on enllaçava amb la Riera d’Horta, l’actual carrer Cartellà, fins a arribar al poble d’Horta.

 

—

(1) Pallarès-Personat, Joan, El quilòmetre sagrat. Història de la Sagrera a través dels seus carrers, Editorial Dux, Gràcia (2012).

(2) Informació extreta de l’article “El antiguo apeadero ferroviario de Horta”, del blog eltranvia48.

(3) de la Vega i Gómez, Josep, Els primers batecs històrics de Sant Martí de Provençals. Aproximació als orígens, Barcelona (1993).

(4) de la Vega i Gómez, Josep, op. cit.

(5) Travesset i Queraltó, Magí, “Estudi de la xarxa viària de tradició romana a l’àmbit geogràfic del pla de Barcelona”, Revista Finestrelles, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (1994).