El matí del dijous 26 de gener de l’any 1933 la Comissió de l’Eixample de l’ajuntament de Barcelona visitava el barri del Poblet i els carrers adjacents a la Sagrada Família. Els havia convidat un grup de propietaris de la zona, que volien acabar d’urbanitzar el barri, encapçalats per Manuel Martínez Marqués, gerent de l’empresa Manufacturas Iberia de Industrias Químicas S.A. Com explica la notícia de La Vanguàrdia els membres de la comissió van ser obsequiats amb un exquisit lunch a la seu de l’empresa.
Segons explica el rotatiu, els propietaris estaven interessats, entre d’altres, en l’arranjament de l’avinguda Gaudí, on s’estaven construint moderníssims edificis. Una de les propostes urbanístiques que van generar més interès entre els propietaris i els membres de la comissió va ser l’obertura del carrer Lepant entre Còrsega i Rosselló. L’obertura del carrer, però, implicava, com explica el diari, l’expropiació d’una antiga finca, coneguda com a Cal Notari. (1)
Imatge aèria del barri del Poblet, l’any 1930. Al requadre vermell, Cal Notari.
L’expropiació de la masia de Cal Notari implicava, és clar, el seu enderroc. Tot i així, no Cal Notari no va desaparèixer del tot i va quedar dempeus almenys un dels edificis secundaris. Fins als anys 1970 hi havia encara una granja amb cabres i, pel que sembla, una vaqueria. Els veïns del barri expliquen que la masia es trobava elevada, a sobre d’un petit turó, que al veïnat es coneixia com el turó de les cabres. L’Eixample va tenir, per tant, una masia en actiu fins a la dècada de 1970.
Com totes les masies del pla de Barcelona, Cal Notari, estava situat en un indret proper a un torrent, per poder tenir una font d’aigua: el Torrent de Lligalbé. En el recorregut que fem pels torrents que travessen el barri del Poblet ens toca, avui, resseguir el torrent de Lligalbé.
Fragment del mapa parcel·lari de l’ajuntament de Barcelona de l’any 1931, amb el traçat del Torrent de Lligalbé. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Molts veïns encara recorden l’antiga masia -el tros de la masia que no havia estat enderrocat als anys 1930- però la coneixien com la granja o la vaqueria, una de tantes vaqueries que havien existit a la ciutat (2). La notícia de la Vanguardia li posa el nom: Cal Notari. És per això que el tram inferior del torrent era conegut com a Torrent de Cal Notari o Torrent del Notari.
Durant bona part del seu recorregut per la trama de l’Eixample, el torrent coincidia més o menys amb el carrer Lepant. Molts veïns grans encara parlen del carrer Lepant com el carrer del torrent (3). Per sota del carrer València, el camí d’Horta en recollia les aigües, en direcció a la Riera d’en Malla.
El barri de Lligalbé
El juliol de l’any 1849 Antoni Morera presentava una instància a l’ajuntament de Sant Martí de Provençals informant de la seva intenció per a edificar dues casetes en un indret anomenat Camp de Cusó, en el lloc on el Torrent de Lligalbé creua la Travessera, llavors un camí rural.
La part posterior del número 19 del carrer Bergnes de las Casas, que impedeix que el carrer Rosalia de Castro arribi al carrer Lepant. Tot i així, els dos blocs de pisos 392 i 396 fan xamfrà, preparats per que s’hi obri un carrer. Al número 394, just en l’espai de l’antiga llera del torrent, hi trobem un petit passatge.
És molt probable que aquelles dues casetes fossin les primeres dues del futur carrer Bergnes de las Casas, el primer carrer que va tenir el barri del Baix Guinardó. L’indret, encara plenament rural, començava a poblar-se per influència de Gràcia, que en poc més de quaranta anys havia multiplicat per vuit la seva població.
Plànol del passatge Bergnes de las Casas de l’any 1922, amb el traçat del torrent. Font: Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.
Les dues cases d’Antoni Morera estaven molt ben situades. El torrent proporcionava aigua, i el Camí de la Travessera servia de via de comunicació amb Gràcia i Sant Andreu. Estaven situades entre dues masies importants: Can Delemús, a la cruïlla entre la Travessera i el carrer Sardenya i Can Milans, que va ser enderrocada per a la construcció de l’Hospital de Sant Pau.
El passatge Casanovas, des de la Travessera de Gràcia, un dels pocs vestigis del torrent de Can Casanovas, un dels torrents afluents del torrent de Lligalbé.
En d’altres documents posteriors la barriada torna a aparèixer, ja amb el nom de Lligalbé. Segons Carlota Giménez (4), Lligalbé és el topònim més antic del Guinardó: el nom de Lligalbé és més antic que el del Guinardó. Però la urbanització de l’entorn de la masia de Can Guinardó, a partir de finals del segle XIX, va acabar imposant aquest nom, en detriment del de la petita barriada de Lligalbé.
L’angle de Lligalbé
Hem fet el recorregut de l’inrevés, remuntant el traçat del torrent des del seu tram baix, al Poblet, fins a la seva capçalera. Avui, el nom de Lligalbé, un dels noms més curiosos de la ciutat, només dóna nom a un petit espai, en forma d’angle gairebé recte, a prop de la Ronda Guinardó i el carrer Lepant.
El Torrent de Lligalbé des de la cruïlla de Mas Casanovas i Lepant.
Es tracta, a més, d’un dels pocs carrers que no tenen el denominatiu carrer davant del nom, com en el cas del Torrent de l’Olla, el Torrent d’en Vidalet o el Torrent de les Flors. Tots tres són, oficialment, carrers, amb el nom del torrent, torrents que, per tant, han estat plenament assimilats a la realitat urbana. El de Lligalbé segueix, almenys nominalment i oficial, sent un torrent.
L’angle que dibuixa el torrent de Lligalbé.
L’angle, gairebé recte, que dibuixa el torrent és insòlit per a un curs d’aigua que normalment fa el camí més directe possible cap al mar, esquivant els obstacles que es troba. Segons alguns autors (5), el torrent fou un antic camí d’origen medieval que per l’erosió i la pluja s’acabà convertint en torrent.
El torrent s’escola un cop creuat el carrer Padilla, en l’espai minúscul entre els dos blocs de pisos dels números 384 i 386 del carrer Padilla.
No pot se casual que de tot el traçat del torrent només s’hagi conservat físicament el tram en que el torrent dibuixa l’angle recte, el seu tret més distintiu. Hi sobreviu fins i tot la casa que fa l’angle recte.
La casa de l’angle recte, a mà dreta. Al davant s’hi conrea un hort. El torrent s’ha convertit en un aparcament improvitzat.
Ja havíem parlat del torrent de Lligalbé en un article de l’any 2013. En aquella ocasió dins d’un cicle sobre passatges de la ciutat. Avui, dins d’un altre cicle, resseguint els torrents que travessen el barri del Poblet baixant des del Guinardó.
Fragment del mapa parcel·lari actual, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Indrets com aquest no poden ser explicats en una sola visita, en un sol article. Per què aquest nom? Què amaga aquest angle, gairebé recte? Preguntes que, de nou, no acabaran de trobar resposta. Convé per tant revisitar-los tot sovint, mirant-los des d’una altra perspectiva.
Pedra situada a l’angle de la casa, al punt on el torrent fa el gir brusc en direcció al mar. La pedra sembla tenir restes d’una inscripció a la part superior.
L’espai manté certs vestigis rurals, com un tram de mur de pedra centenari del que creix vegetació. Hi trobem també, com passa sovint en l’espai dels antics torrents, els murs i façanes del darrere de cases i tallers.
No és, però, un indret solitari, ja que molta gent del barri el fa servir com a aparcament, drecera, tot evitant el primer cinturó de ronda, o lloc on anar a passejar el gos o seure i parlar, tot i no tenir bancs.
El tram del torrent de Lligalbé que es dirigeix cap al carrer Mas Casanovas i el mar.
L’últim vestigi d’aquesta nova visita a Lligalbé el trobem al final del petit tram descobert del torrent. Com tants altres torrents de la ciutat, el de Lligalbé no arribarà al mar.
Enreixat al terra, al final del torrent, just abans d’arribar al carrer Mas Casanovas.
Un enreixat al terra, a la cruïlla amb el carrer Mas Casanovas s’empassa la seva aigua –la poca que ha pogut arribar a recollir en un tram tant breu- i el seu nom cap al subsòl de la ciutat.
—
(1) Vaig saber de l’existència de la masia gràcies a les fotos i la informació de la Magda Mateu, veïna del barri del Poblet i gran coneixedora de la història de Barcelona.
(2) De la Vega i Gómez, Josep, Els primers batecs històrics de Sant Martí de Provençals. Aproximació als orígens, Barcelona (1993). Proposa que aquesta masia que fins als anys 1970 funcionava encara com a granja i vaqueria podria ser Can Xipó.
(3) Conversa realitzada durant una passejada que vam fer amb l’Antoni, veí del barri del Poblet, el 21 d’abril amb l’Enric H. March.
(4) Giménez i Compte, Carlota, Rieres, torrents i fonts als barris d’Horta-Guinardó, Ajuntament de Barcelona, Barcelona (2009).
(5) Travesset i Queraltó, Magí, “Estudi de la xarxa viària de tradició romana a l’àmbit geogràfic del pla de Barcelona”, Revista Finestrelles, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (1994).
Magnífic, Pere! Estàs en un territori especialment fascinant, ple de racons que són vestigis que encara no han estat empassats per la trama urbana moderna, com el munt de passatges dels quals ja en vas parlar fa uns anys.
Gràcies Enric! Tens raó, el Guinardó, el Camp de l’Arpa, el Poblet, en resum, el districte de Muntanya de Sant Martí, manté moltes excepcions a la trama moderna. És un luxe poder passar-hi, escriure’n, que la ciutat no els hagi engolit i que els veïns comencin a reivindicar-los.
Bona feina! Tots aquests vestigis del torrent de Lligalbé que encara queden tenen els dies comptats. Els d’EL POU tenim especial debilitat per aquest indret, sobretot el nostre company Carles que ho coneix molt bé quan encara era un espai viu i rural. Ja fa temps que està en contacte amb l’Ajuntament per intentar que en l’actuació urbanística que es vol fer no engoleixi l’únic tram del torrent que queda, l’hort i la casa que dona a Mas Casanovas. I que almenys no es perdi l’hodònim i que quedi algun testimoni que ho expliqui. La pedra amb la inscripció sempre ens ha intrigat i voldríem que no se l’endugués l’excavadora.
Gràcies Carlota! Tant de bo tinguin la sensibilitat de preservar aquest indret! Me n’alegro que estigueu en contacte amb l’ajuntament. Si fes falta, en algun aspecte, teniu el meu suport.
M’agrada veure que ens fixem ens els mateixos detalls. No sé com es podria saber què hi posa en aquesta pedra?
La feina que feu des d’El POU és molt interessant i m’és molt útil pels articles que estic fent al blog, resseguint els torrents que travessen aquesta part de Barcelona. Per molts anys!
Moltes gràcies per tanta i tan bona documentació. Els pares i dos germans vàrem viure al carrer del Mas Casanovas, 30, del 1964 fins al 1976 i per anar a Gràcia fèiem aquest itinerari que donava als horts on ara hi ha el conjunt sud de la Ronda del Guinardó. Anàvem a sortir al carrer de l’Encarnació.
Recordar és tornar a viure i així ha estat. Magnífic treball que m’ha arribat via un amic de la feina, antiga.
Moltes emocions, des de Cardedeu – El Vallès Oriental. Salut!.
Josep, me n’alegro molt que el meu article t’hagi portat aquests records. Vaig descobrir aquest indret en les meves passejades per la ciutat, fent el camí a l’inversa, des de Gràcia.
Si et sembla, t’escriuré un correu. M’agradaria parlar amb tu sobre la història de la zona.
Salut!
Pere
Gràcies Pere pel teu treball i els teus esforços per recuperar la memòria d’aquests torrents. Soc del Baix Guinardó i membre del Grup d’Estudis El Pou. Els terrenys del torrent de Lligalbé són els de la meva infantesa. Tot aquest vestigi anirà a terra properament, estic en converses amb l’Ajuntament i l’empresa Bargusa (responsable de les expropiacions) per intentar que resti alguna cosa i que com a mínim els jardins, que estan projectats, es diguin de Lligalbé, sino perderem aquest nom per sempre en el nomenclator de la ciutat. Tinc treballs publicats sobre el Cami de la Llegua i també sobre el torrent/camí de Lligalbé. Així com jo m’he aprofitat dels teus treballs m’agradaria també passar-te informació i material. Carlota m’ha passat el teu correu o sigui que ja em posaré en contacte per quedar. Salut. Carles
Carles, gràcies pel comentari. Quina notícia més trista!
Hi ha alguna cosa que es pugui fer? Es pot parlar amb l’associació de veïns del barri?
Si et sembla t’escric un mail i seguim parlant per allà!
Bona tarde, Gracies per els vostres comentaris que ajuden a seguir el dia dia del futur del Torrent..
Recientment an netejat el espai embrutit de fa temps de rradera de la residencia entrant per Lepant a ma esquerra. ¿ Vol dir potser que hi a algun moviment ?
Salutacions. Frederic.
Bon dia, Frederic,
de moment, que jo sàpiga, no hi ha cap moviment previst, almenys de moment. Els membres del Grup d’Estudis del Pou es reuniran amb tècnics d’urbanisme aquest mes per mirar de salvar almenys una part de l’espai. Tant de bo tinguin sort!