Més enllà de Barcelona

L’interès per la història de la pròpia ciutat no s’acaba al riu Llobregat. Aquí teniu un parell de propostes molt diverses, innovadores i reivindicatives.

Catalunya. Conèixer Catalunya. Aquest blog publica una o dues entrades cada dia, sobre el patrimoni arquitectònic i natural del país. Segurament és el blog que més entrades publica cada any; el 2013 van ser més de 400!

L’organització SOS Monuments s’ha convertit en un mitjà imprescindible per a la defensa del patrimoni. Protesta, publica i crida, si fa falta, cada cop que es pretén enderrocar o restaurar amb poc respecte alguna part del patrimoni de Catalunya; un patrimoni tant popular com culte, del gòtic al segle XX.

Sabadell. Com Barcelona, Sabadell es va annexionar el poble de la Creu Alta, que, però, encara manté la seva fesomia diferenciada. Sabadell, no té carrer Major, però sí que en té la Creu Alta. Com Barcelona, també a Sabadell és possible trobar vestigis del seu passat rural, com la masia de Ca n’Oriac o la Riera de Vilareta. Un dels espais més interessants de la ciutat és la ribera del riu Ripoll, amb el molins de Sant Oleguer o d’en Torrella, el Vapor de Cal Sec, l’Horta Vella i la Sèquia Monnar. De tot això en parla el blog Espais de Sabadell.

Abans de deixar Catalunya, us proposo un blog que busca la història dels antics hostals que van anar sorgint al voltant dels camins rals. També hi surten hostals de Barcelona, com l’Hostal de la Farigola, a Vallcarca, o l’Hostal de la Bona Sort, que encara es conserva al carrer Carders, al barri de Santa Caterina.

Detall d’un carrer del Cabanyal, València.

València. El Cabanyal i el Canyamelar són dos barris costaners de la ciutat de València. Una part es veu amenaçada per l’ampliació d’una avinguda fins al mas, que comportaria l’enderroc de molts edificis, a més del fet que el barri es partiria en dos i, previsiblement, s’iniciaria un implacable procés de gentrificació i especulació immobiliària. El lloc web cabanyal.com s’oposa a aquest projecte urbanístic.

Palma de Mallorca. El blog Ciudad latente busseja per la ciutat, pel seu patrimoni menys conegut i valorat i sempre amb un punt reivindicatiu.

Casa Museu de Lope de Vega, Madrid. És un exemple típic d’una “casa de malicia” del segle XVI. Són cases construïdes amb un sol pis per estalviar-se l’obligació que hi havi d’allotjar un funionari reial per a les cases de dos o més pisos. Font: Blog Pasión por Madrid.

Madrid. Si a Barcelona la blogosfera, el conjunt de blogs, que parla sobre la història i el patrimoni de la ciutat, es diu barcelonaesfera, a Madrid existeix la madroñosfera. Un dels blogs que parla sobre la història de la ciutat i els pobles del voltant és Pasión por Madrid. També teniu a l’abast un bon nombre de mapes que ensenyen el creixement urbà de la ciutat al llarg dels segles a la pàgina Madrid Histórico. Potser us passarà com a mi; l’afició per la història d’una ciutat no s’acaba a Barcelona, a la meva ciutat, sinó que s’estén de forma incontrolable per tot arreu.

Carabanchel l’any 1936. Font: Carabancheleando.

Carabanchel. Alguns historiadors diuen que Carabanchel va sorgir fins i tot abans que Maderit, el Madrid àrab del segle IX. Juntament amb Vallecas és un dels grans barris obrers al sud del Manzanares. Va ser annexionat a Madrid l’any 1949. Carabancheleando és un blog excel·lent que combina història -la història obrera, social, de la perifèria- i reivindicació social i política.

Paris. Aquest lloc web (és en castellà) parla d’un dels temes més fascinants i desconeguts de Paris: el seu subsòl. Catacombes parla de les festes alternatives que s’hi organitzen per reivindicar un espai propi, fugint de la massificació del turisme, o dels sis milions de parisencs que hi ha enterrats.

Arc en un carrer del casc antic de Gaza.

Gaza. Com moltes ciutats àrabs, Gaza també té un patrimoni arquitectònic impressionant. Tanmateix, Gaza ha patit greus atacs i bombardejos, primer durant la primera guerra mundial, quan Palestina va passar a ser una colònia britànica. I avui, per part d’Israel. Comparteixo dos enllaços de sobre Gaza. La primera pàgina parla de la desaparició del casc antic, l’any 1918. En segon lloc, un blog que busca el patrimoni, mig enrunat per la part més antiga de la ciutat.

Un “farm“, una antiga masia, al número 121 de Charles Street, a Greenwich Village, a la illa de Manhattan, a Nova York.

Nova York. Una ciutat com Nova York té moltíssims vestigis, des del seu passat més remot, quan era una illa poblada pels Lenape, i de l’antic camí que creuava tota l’illa, que després es va convertir en l’avinguda més famosa de la ciutat, Broadway. Quan va passar de ser un poble holandès, Nieuw Amsterdam a ser una ciutat, amb el seu particular patró urbanístic, el Grid, i l’únic barri que no segueix la pauta urbanística del grid, Greenwich, per què abans de ser barri era un poble als afores de la petita ciutat de Nova York.  De tot això, de l’únic bosc de vegetació originària que queda a la illa de Manhattan, d’un farm (una masia) del segle XVII que s’ha conservat enmig de Nova York, d’una antiga taverna que va passar a ser el primer ajuntament de la ciutat, de centenars, milers de vestigis urbans, en parlen blogs com Ephemeral New York, el blog Off the Grid, de la Greenwich Village Society for Historic Preservation, o el web de la Bronx County Historic Society.

La història urbana no només interessa i s’estudia a Barcelona. Arreu, grups de veïns de ciutats de tot el món dediquen molt d’esforç en estudiar, divulgar i defensar el seu patrimoni i en explicar la seva pròpia història.