Abans de començar, us demanaré que pareu un moment. Deixeu de fer el que estigueu fent. Tanqueu totes les finetsres de facebook, twitter, instagram i companyia. El lloc que avui us proposo és realment excepcional, i necessita tranquilitat.

Imagineu-vos un carrer de fa cent cinquanta anys. Com devia ser? Sense asfaltar, amb rajoles de terrissa al terra, horts, pous. Doncs, per un cop, no haureu d’esforçar-vos en imaginar-vos-ho. Aquest lloc, amics, existeix. És el carrer d’Aiguafreda.

Em deleixo descrivint aquest lloc, i ara mateix sento un cert orgull pensant que jo hi he estat i vosaltres encara no. Us convido a anar-hi.

Us deixo una foto. Però ho faig a contracor. Com sabeu, les fotos desvirtuen el lloc que retraten. No en són un substitut. Són una mirada esporàdica del que hi ha allà. Un retall, minúscul, d’aquell indret. Aquí la teniu.

13. aiguafreda

Ens trobem a l’antiga barriada de les bugaderes d’Horta. De totes les barriades que hi havia hagut aquí, aquesta és l’única que ha sobreviscut. Aquí barriades senceres es dedicaven a rentar la roba de les famílies riques de Barcelona.

El carrer, construït a mitjans del segle XIX no és un carrer. És més aviat un passatge, que separa les entrades de les cases dels seus jardins, horts i pous. No és l’únic exemple d’aquest tipus que encara hi ha a Barcelona però si el que resta més intacte. Algun dia n’ensenyaré d’altres.

Estem al mig de la ciutat, a sobre, la Ronda de Dalt, el Carmel, Horta. Però aquí s’hi respira una calma increïble. És un bocí d’història viva. Això no és un museu, és un lloc habitat, viscut. Tot allò antic de Barcelona hauria de ser així: deixar de ser museu, monument, i passar a ser un indret on la gent hi fa vida. I so fos possible una vida envoltada d’horts, de tranquil·litat. Els veïns estan en lluita amb l’Ajuntament, que –si no m’erro- vol convertir els horts en un parc públic.

Aneu-hi a l’hora del dia que vulgueu. És bonic de nit, al capvespre o al migdia. A cada hora del dia canvia un xic de color (pel fet que les cases són pintades de colors clars). A mi m’agrada més de bon matí.

S’hi pot arribardes de la parada d’Horta, L5. Des d’allà, són com a molt 10 minuts caminant. I és que la vall d’Horta és un indret increïble per als que som aficionats a la història barcelonina.