Santa Eulàlia de Vilapicina és el nucli històric més antic de Nou Barris. Havia format part del municipi de Sant Andreu del Palomar, tot i estar molt a prop d’Horta.

DSCN7182
Detall de la façana de Santa Eulàlia de Vilapicina.

Segons Joan Clapés (1872-1939), un dels primers historiadors andreuencs, històricament, Vilapicina, sempre s’havia considerat “un barri de les afores de Sant Andreu”, més que no un poble independent. El cert és que mai va tenir un municipi independent. A la dècada de 1870 es projectà un passeig i un eixample que havia d’unir Sant Andreu amb Vilapicina. S’anomenava “passeig de Santa Eulàlia”, avui, passeig Fabra i Puig.

DSCN7177
Rectoria i església de Vilapicina

Tot i la vinculació històrica de Vilapicina amb Sant Andreu, i amb el permís de Clapés, em referiré a aquest indret com a “poble”. Avui sabreu per què; i no és per que en sàpiga més que Clapés, ni tingui fonts d’informació noves.

DSCN7181
Hostal de ca n’Artés

De l’antic poble de Vilapicina encara es conserva l’església barroca de Santa Eulàlia, la rectoria, del segle XVI, l’hostal de ca n’Artés, amb una magnífica finestra gòtica, la masia de Can Basté, unida a l’església per un pont del segle XVII i tota una filera de cases del segle XIX. És un dels millors conjunts arquitectònics de la ciutat.

DSCN7174
Conjunt de Sant Eulàlia de Vilapicina, amb Can Basté a la dreta, l’església al centre i ca n’Artés a l’esquerra.

Però avui no ens quedarem aquí; aquest indret ja és prou conegut, i més encara des que es va obrir el passeig de Fabra i Puig, i el mercat que es troba just al costat, a la dècada de 1950. Anirem més enllà i ens endinsarem en els carrers més desconeguts d’un barri ja de per si massa poc conegut. Ens hi esperen dos carrers que val la pena rescatar de l’oblit, fer públics i posar en valor, abans que a algú se li acudeixi enderrocar-los.

DSCN7140
Detall del carrer Vilapicina

Som al carrer de Vilapicina. D’entrada és un carrer amb blocs de pisos dels anys seixanta. Però ben aviat apareix una filera de cases de planta i pis de perfil sinuós i irregular. Murs de pedra.

DSCN7155
Carrer Mare de Déu de les Neus. En primer terme, una de les cases més antigues, del segle XVIII o fins i tot anterior. Encara conserva l’arrebossat original.

El carrer, de cop, es torça i fa un gir brusc de noranta graus que ens porta al carrer Mare de Déu de les Neus. Allà descobrirem un carrer rural,  amb horts i petits jardins. Edificis dels segles XVIII, XIX i principis del XX. Es disputen el carrer torretes modernistes i senzilles cases de cos, tant típiques dels nuclis rurals.

DSCN7146
Carrer Mare de Déu de les Neus, des de l’altre extrem

El que és extraordinari d’aquest conjunt és la seva ubicació. Fa cinquanta anys, el conjunt estava connectat a l’església de Santa Eulàlia. Amb l’obertura del tram final de l’avinguda Fabra i Puig, però, en va quedar separat. Ara apareix de cop, aïllat, entre edificis dels anys seixanta.

DSCN7151

DSCN7152
Cases de finals del segle XVIII, algunes tapiades i en mal estat. Als carrers Vilapicina i Mare de Déu de les Neus n’hi han almenys quatre. 

Nou Barris és en un districte que, d’entrada no és conegut pel seu patrimoni històric. Tanmateix, a més de tenir un patrimoni molt ric, Nou Barris té una població que el valora i ha lluitat molt per conservar-lo. Que el seu patrimoni no sigui conegut arreu, pot ser un avantatge. Així, no podrà ser explotat per a fins lucratius i privatius, sinó que podrà seguir sent viscut pels seus veïns. D’altra banda, però, és un perill, ja que conjunts com aquest poden ser víctimes d’un procés d’especulació urbanística.

DSCN7158
Casa de 1920, amb una senzilla però efectiva decoració amb rajoles grogues i verdes

El nom de Vilapicina té un origen incert. El que és segur és que el nucli és d’origen romà, segurament per una villa romana. El carrer de Vilapicina sorgeix per connectar el nucli de l’església amb el camí de Barcelona a Horta, l’actual carrer Cartellà.

DSCN7166
Cases del carrer Sant Ferran, entre els carrers de Vilapicina i Cartellà.

El conjunt dels carrers de Vilapicina i Mare de Déu de Núria apareix al catàleg de patrimoni arquitectònic però de la pitjor manera. Dels quatre nivells de protecció que contempla el catàleg (A, B, C i D), rep el nivell més baix, el D. La qualificació D és, de fet, fictícia, ja que no obliga ni a conservar l’edifici; només a fer-ne un estudi fotogràfic, històric i planimètric abans d’enderrocar-lo. Més d’una tercera part del patrimoni arquitectònic de Barcelona té aquest nivell de protecció fictici.

DSCN7148

DSCN7153
Horts i patis posteriors dels edificis del carrer Vilapicina, des del carrer Mare de Déu de les Neus. 

Molt allunyat de la ciutat, el poble de Vilapicina sempre va ser rural fins que, gairebé de cop, es va urbanitzar a la dècada de 1950. Les antigues edificacions van quedar inserides dins d’un barri residencial modern, fins l’extrem que ara sembla impossible imaginar-se que aquelles mateixes cases, fins fa poc estaven enmig de camps. Vilapicina mai va formar un poble consolidat, sinó més aviat un nucli dispers o, millor dit, una agrupació de petits nuclis.

Sta. Eulàlia de Vilapiscina
Santa Eulàlia de Vilapicina a la dècada de 1920.