Si Paco Candel baixés anés al barri de la Marina del Prat Vermell, no reconeixeria ni tant sols el lloc on va viure de petit. Casa seva i tot el seu barri, les Cases Barates, o Eduard Aunós, va ser enderrocat a principis dels anys 1990, i ara és, bàsicament, un immens i trist descampat.
Imatge aèria del barri de les Cases Barates.
Si un pescador de la Marina de 1920 volgués anar al lloc on va viure, probablement es posaria a plorar. Ni tan sols podria arribar a la platja, una platja magnífica.
Platja de la Marina, principis del segle XX
Ambdós reconeixerien tan sols un parell de carrers antics. I segur que reconeixerien la Colònia Bausili.
Tot i tenir nom de carrer, es tracta d’un petit passatge peatonal, paral·lel a l’avinguda de la Zona Franca i amagat (i pràcticament encastat) darrere d’una benzinera. El carrer està enfonsat ben bé dos metres per sota del nivell de l’avinguda.
Benzinera amb la Colònia a mà esquerra.
Entrar al carrer de la Colònia Bausili és retrocedir 90 anys en el temps. Les cases dels obrers van ser construïdes als anys 1920, aprofitant l’estructura de la fàbrica fundada per l’industrial Andreu Bausili Abadal (1833-1890). Viatjar en el temps i descobrir vestigis del passat pot ser relativament fàcil a d’altres barris de Barcelona, però resulta gairebé impossible a la Marina.
La Colònia Bausili és un dels pocs vestigis industrials i obrers de la Marina, una zona que havia acollit moltes industries, a més de centenars d’horts, camps i masies. Tots van desaparèixer a partir de la dècada de 1960 i en nom d’un progrés econòmic que va comportar tanta misèria, explotació i destrucció del patrimoni i del medi natural.
Les cases, blanques, de planta baixa i pis. Quan hi vaig anar el carrer era ple de joguines, i sovint s’hi pot veure veïns amb taules i cadires, fent vida al carrer. Un autèntic tresor. Antigament hi havien viscut 140 persones, ara hi viuen 40. Tothom es coneix. Algunes cases, però, estan deshabitades i tapiades.
Fàbrica de Gabriel Boada, una de les fàbriques de la Marina, especialitzada en productes químics.
Habitatges d’obrers de la fàbrica de Bertrand i Serra.
El conjunt, evidentment, no està catalogat ni protegit. Els edificis estan en bon estat de conservació dels edificis, reformats fa tant sols sis anys. Malgrat les reivindicacions del Centre d’Estudis de Montjuïc i la voluntat dels veïns de quedar-se a viure al lloc on han viscut tota la vida (ells i els seus pares, i els seus avis), sembla que l’ajuntament vol enderrocar la Colònia.
Rètol que anuncia la construcció d’un nou barri.
S’hi ha de construir un barri nou de trinca, això si, ecològic i sostenible. Les obres avancen molt lentament; no hi ha diners ni promotors. Just al darrere hi ha un descampat immens, a on fins la dècada de 1990 hi havia hagut el barri de les Cases Barates, construït a la dècada de 1930 i molt semblant a Can Peguera.
Edificis del barri de les Cases Barates
El carrer de la Colònia surt del carrer d’Ulldecona, que està patint la força dels enderrocs i s’ha omplert d’edificis mig derruïts i descampats. Al costat, als carrers Amposta i Tortosa, hi ha un grup d’edificis construïts per reallotjar alguns dels veïns que van perdre casa seva amb l’enderroc de les Cases Barates.
Carrer d’Ulldecona
Una cosa que hem d’aprendre a la Marina és que aquí els barris realment són barris. Són petits i abastables i tenen sovint tres o quatre carrers i menys d’un miler d’habitants; sovint menys d’un centenar. Segurament, el barri de la Colònia Bausili és el més petit dels barris de la Marina. La Colònia ocupa un espai mínim. Amb prou feines 30 metres de llargària de carrer i 20 d’amplada.
Amb aquesta entrada comencem un viatge pel territori de la Marina. Dedicarem unes quantes entrades a conèixer i reivindicar el seu patrimoni humà i arquitectònic.
Us deixo amb quatre enllaços sobre la Colònia Bausili i la Marina en general.
– L’enllaç dels articles sobre la Marina del blog d’història de l’Hospitalet de Llobreegat; que m’han ajudat i m’ajudaran a escriure els articles sobre la Marina. Fins a finals del segle XIX, la Marina havia format part del municipi de l’Hospitalet.
– Un article d’El País, del 2008.
– Un breu reportatge de Barcelona Televisió.
– Un article del Centre d’Estudis de Montjuïc, publicat a la Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials de la Universitat de Barcelona que analitza els projectes urbanístics i la construcció d’un nou barri a la Marina.
No deberiamos pertimitir que estos pequeños barrios de Barcelona desaparezcan sobre todo en éste de la Marina que está siendo uno de los más castigados .yo naci en una de las casas baratas que ya no existen y los mejores recuerdos de mi niñez son los que vivi en el barrio y puedo asegurar que si mi infancia fue tan feliz como recuerdo fué gracias porque creci en él.
Margarita, muchas gracias por tu comentario. Me honra que gente como tu lea y comente mi blog. La verdad, es una lástima que desapareciera tu barrio, yo no lo llegué a ver. Es un poco por eso que hago el blog; para evitar que pase más veces, o al menos para concienciar un poco a la gente.
Un abrazo!
Molt interessants, aquest i l´article sobre la colònia Santiveri.
Llegint un dels articles enllaçats (el del CEM, el de J.O.Granados) em queda un dubte: l´autor hi diu:
“Aquest territori deltaic pertanyé, des del segle X, a l’antic domini del Senyor Port, i constituí part del territori municipal de Sants –l’anomenada Marina de Sants–, fins l’agregació d’aquest municipi a Barcelona el 1897”
com si la Marina hagués estat sempre a Sants i no hagués format mai part de l´Hospitalet… queda gairebé la sensació que en el fons fos ‘terra de ningú’.
bé, dubte resolt; he llegit l´article de Ferrer i Pumareta (http://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/206222) i hi explica molt bé la situació: fins al 1920, la Marina va ser part de l´Hospitalet (i abans una petita porció de terra part del Prat). A partir d´aleshores, Barcelona…
M’agradat molt trobar aquest bloc. Jo vaig néixer a la Colonia Bausili. Us faré una mica de historia si em permeteu. Els meus avis paterns van vindre de Teruel a treballar. Primer sé que van estar a la Colonia Canti ytrballant de pagesos i vivien amb una masia. Despres ja van passar a la Colonia Bausili on van néixer la meva tieta i el meu pare. Però no a les cases que es veuen, sinó amb una masia que hi havia, on s’enxample el carrer una mica cap al final. Quan els meus pares es van casar van anar a viure . El meu pare va rehabilitar la part de la masia que era el corral . Van tenir 4 fills i bem viure fins que a l’any 80 bem tinguer que marxar perquè hu va comprar el propietari de la benzinera. No eren 22 vivendes con he lleixit amb altres puestos, sini, que eran 23. Quan vem tinguer que marxar, jo tenia 15 anys. Va ser traumàtic, la meva infància està plena de recors de aquell petit barri tant entranyable. Erem una gran família. Quan veig aquestes fotos sento anyorança d’aquells temps. Les comunios dels nens es celebraban al carrer, tothom estaba convidat. Les verbenes de Sant Joan eren una passada.El costat de casa meva ,per la part d’el darrera, mirant Z.F. on el meu pare tenia el hort, fèiem la foguera perquè l’espai era més ample i el meu pare desde allà podia tenir una manguera preparada per si d’acas. Nhi han tantes histories per contar, que no acabaria mai. Les fotos que sempre he trobat, son agafades desde el carrer Ulldecona, mai per la part de la Zona Franca. Ojala n’hi hagués alguna que fos d’abans del 80, perquè així sortiria casa meva. Salutacions.
Núria,
m’ha encantat llegir i conèixer històries de la teva vida. M’ajuda a imaginar com deuria ser la Colònia fa 30-40 anys, ja que sóc jove i no vaig conèixer la Barcelona dels 1970 i 80. Moltíssimes gràcies per compartir els teus records!
Només una pregunta: com es deia la masia on havia viscut la teva família? Tens alguna imatge de la masia o de la Colònia dels anys 1980, on aparegui casa teva?
Gràcies!
Pere