1966
Plànol del metro de Barcelona, encara sense colors. Any 1966.

Us heu plantejat mai per què les línies del metro de Barcelona tenen aquests colors? Mirant el plànol del metro, pensarem potser que tot es va triar de forma arbitrària. O que sempre ha estat així. O, senzillament, no tindrem temps per pensar-hi, per que tenim pressa per a arribar a on volem anar. Aquí teniu la resposta.

Fins als anys 1970 el metro tenia relativament poques parades i, bàsicament, només dues línies. Per tant, no feia falta ser enginyós cercant colors per a les línies. Però, comencem pel principi.

1905
Plànol del metro de Londres, 1905. Font: A History of the London Tube Maps.

Per trobar una resposta a aquesta pregunta haurem d’anar a Londres, la primera ciutat en crear un servei de tren suburbà, des de 1863. Els primers mapes del metro eren, de fet, mapes de tots els trens que passaven per Londres. Com podeu veure, eren molt poc clars.

Casa línia era operada per una companyia diferent i editava els mapes i els horaris de la seva pròpia línia. Amb prou feines existia la idea de metro, tot i que, de fet, ja existia. Senzillament eren trens que passaven per dins de Londres.

El 1908, però, sis de les set companyies de trens suburbans de la ciutat van decidir editar un plànol conjunt de les seves línies. Cada línia va triar un color. Els trens de mitja distància i la línia de Waterloo (que no va participar d’aquest projecte) eren pintats de negre. Per primer cop, a més, les línies triaven un nom comú: Underground.

400px-Tube_map_1908-2
Plànol del metro de Londres, 1908.

Com veieu, aquest plànol ja s’assembla als que coneixem nosaltres. Però, encara li faltava un últim tret distintiu, que el fes més clar i concís.

Figura 2 Croquis Harry Beck 1931
Croquis del plànol del metro de Londres de Harry Beck, 1931.

L’enginyer Harry Beck va pensar que el traçat de les línies sobre el mapa no havia de seguir exactament el traçat que feia cada línia, sinó una versió esquemàtica i simplificada. A més, va eliminar el traç dels carrers de la ciutat. A partir de llavors, el plànol del metro només havia de mostrar les línies de metro. És així que va sorgir el plànol del metro que coneixem avui en dia.

Figura 4 Plano de Harry Beck de 1933
Plànol del metro de Londres, 1933, segons el disseny de Harry Beck.

Tornem a Barcelona. Quan es va començar a ampliar el metro de la ciutat, a la dècada de 1970, es va adoptar el model dels mapes de Londres, però no els de Harry Beck sinó els de principis del segle XX.

planol-metros-bcn-1974
Plànol del metro de Barcelona, amb els projectes d’ampliació, 1974. A més de es línies s’hi veuen els carrers i accidents geogràfics, cosa que entorpeix la lectura del mapa.

1973
Plànol del metro de Madrid, de 1973, que segueix el mateix disseny que el mapa de Barcelona.

No va ser fins l’any 1980 que es va editar un plànol del metro de Barcelona seguint el disseny simplificat de Harry Beck.

Barcelona1980 (1)
Plànol del metro de Barcelona, 1980. En aquell moment, Barcelona tenia només quatre línies, que es van poder atribuir als colors primaris: vermell (L1), verd (L3), groc (L4) i blau fosc (L5). Les que s’hi han afegit més tard, tenen colors secundaris. 

Comparant el mapa del 1980, amb el que tenim ara, potser veurem algunes diferències. S’han afegit línies i parades noves. Però el mapa de 1980 segueix sent, bàsicament, el que tenim avui en dia. És aquesta la virtut del disseny de Beck: fer-nos pensar que el nostre plànol sempre ha tingut l’aspecte que coneixem.