En un registre del 25 d’abril de 1924 efectuat al domicili de Társida Ródenas Cucurella, al carrer Casals, número 3 de la barriada de Charlot es van set cartutxos de dinamita, pistons i molts metres de metxa.
Imatge de la notícia publicada a La Vanguardia, el 26 d’abril de 1924. Font: Hemeroteca de La Vanguardia.
En aquella notícia breu apareixia per primer cop a La Vanguardia el nom de barriada de Charlot. Segurament, també era un dels primers cops que apareixia publicat el nom de Charlot lligat a un barri.
El torero Carmel Tosquellas es va començar a conèixer com a Charlot l’any 1916, quan protagonitzava espectacles humorístics durant les corrides de toros. L’any 1924 Tosquellas va anar a viure a l’actual barri de Verdum, on s’hi va construir una torre.
La torre de Carmel Tosquellas, Charlot. Font: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris.
Per això sorprèn que a l’abril d’aquell mateix any La Vanguardia publiqués una notícia situada al barri de Charlot. Com pot ser que pocs mesos després de l’arribada de Tosquellas, el barri ja es conegués amb aquest nom?
Fragment del mapa de Barcelona de 1922. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Al mapa de 1922, però, no hi apareix cap carrer del que pocs anys més tard seria el barri de Charlot, ni del Verdum ni de Roquetes. Tampoc en parlen geògrafs i historiadors com Francesc Carreras Candi o Joan Clapés (1) que van publicar monografies sobre Barcelona i Sant Andreu de Palomar a finals de la dècada de 1910 i principis de 1920.
Detall d’una de les primeres cases del barri de Verdum, al carrer Joaquim Valls, amb la data de construcció: 1923.
El barri de Charlot sorgeix, per tant, cap a l’any 1922, quan s’hi comencen a traçar els primers carrers, a parcel·lar les primeres finques i a construir les primeres cases. En molt poc temps, el barri ja té prou entitat per ser considerat justament això: un barri amb nom propi. Però com és possible que l’any 1921 ni tant sols existís el barri del Charlot, i que l’any 1924 ja aparegués a les notícies de La Vanguardia?
Detall d’una de les dues cases més antigues, construïdes a la dècada de 1920, al número 32 del carrer Casals.
D’una banda, pel ràpid creixement urbà que va experimentar Barcelona als anys 1920. L’estat espanyol s’havia enriquit durant la Primera Guerra Mundial, la indústria creixia i l’any 1929 s’havia d’inaugurar l’Esposició Universal. Per primer cop Barcelona atreia immigrants de fora de Catalunya (Múrcia, València, Aragó) de forma massiva.
La casa del número 32 del carrer Casals, amb un curiós altell de fusta. Actualment es troba deshabitada.
Segons el llibre Masies a Sant Andreu de Palomar (2), a tota la zona dels actuals barris de Verdum, Charlot, la banda de muntanya de Prosperitat i Roquetes no hi havia una sola masia. Es tractava d’una zona de camps de secà, sobretot de vinyes, el conreu més habitual de la zona de muntanya de Sant Andreu (l’actual Nou Barris).
Aquest fet va facilitar el sorgiment de tres barris nous en pocs anys. Al no haver-hi cap construcció prèvia va ser relativament fàcil construir-hi de nou, sense haver-se d’adaptar a cap estructura urbana més antiga.
L’altra casa dels anys 1920 del carrer Casals. No sabem si va ser en una d’aquestes dues cases que va viure Társida Ródenas, que va acabar sent jutjada per tinença d’explosius.
Es tracta d’una de les poques cases de planta i pis que es van construir al barri. La majoria de la cases eren només de planta baixa.
Tal i com va passar a d’altres zones del pla de Barcelona, com Gràcia o Sants, l’estructura i els límits dels camps i de les finques agràries van servir per traçar els nous carrers transversals: Casals, Charlot i Casals i Cuberó. Els carrers que baixaven o pujaven de cap a la muntanya seguien el traçat d’antics camins-torrents.
Camps al barri de la Prosperitat des de la cruïlla de la Via Flavència i el carrer Fenals als anys 1950. El paisatge deuria ser força semblant als barris de Charlot i Verdum. Font: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris.
Com explica el blog de l’Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, a l’actual Verdum hi havia arribat a haver fins a vuitanta barraques de camp. La crisi de la fil·loxera va fer que s’abandonessin moltes vinyes, que van acabar sent urbanitzades per poder treure algun profit del terreny. Segons el blog, a més, algunes de les barraques es van reconstruir per convertir-se en cases, les primeres que hi van haver als barris de Charlot i Verdum.
Detall d’un dels edificis més antics del Verdum (a la cruïlla dels carrer Joaquim Valls i Via Flavència) del que abans hem vist la data de construcció. A la base de la casa hi veiem una barreja de pedres i, a sobre, maons. Aquesta podria haver estat la forma en que algunes –o moltes- de les primeres cases van aprofitar les construccions de les barraques de vinya; aprofitant la base de pedra que ja hi havia. Avui la casa està en ruïnes i només en queda dempeus la façana.
El que més sorprèn del Charlot és la rapidesa amb que sorgeix el nom del barri. És probable que en part la fama del còmic i el fet que fos un dels primers veïns a la zona, ajudessin a batejar el nou barri. A més, però, la torre de Carmel Tosquellas destacava al barri i segurament es va convertir en emblema del barri. Es tractava d’un dels edificis més singulars de la zona, i l’únic que tenia una torratxa. Això va fer que es podés veure des de tot el barri.
Dos nens a sobre d’un carro al costat del Torrent de Can Borràs (avui carrer de la Font d’en Canyelles) probablement a la cruïlla amb el carrer Casals, als anys 1940 o 1950. Al fons, a l’esquerra hi veiem la torratxa de la casa de Charlot. Font: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris.
Charlot i Verdum
Avui en dia el barri de Charlot forma part del barri de Verdum. Hi ha poca gent que encara tingui consciència de formar part del barri. Quan sorgeix, però, ho fa de forma ben diferenciada al barri de Verdum. Els dos barris són dos nuclis aïllats, separats pel torrent de la Font de Canyelles (avui carrer Almansa) i a més d’alguns camps.
Fragment del mapa parcel·lari de 1933. A mà esquerra hi veiem el barri de Charlot i a mà dreta el de Verdum. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Els límits del barri estaven ben definits pels torrents de Can Borràs (carrer Font d’en Canyelles) i Font de Canyelles (avui carrer Almansa). Més tard, el barri arriba al carrer Artesania (Riera dels Garrofers o de Sant Andreu). Com es veu al mapa, el barri està format per tres carrers horitzontals, amb algunes cases i moltes parcel·les buides.
Casa del carrer Charlot (avui Pare Rodés), 29, una de les primeres en ser construïdes al barri i carrer.
A la banda muntanya del carrer de Charlot, avui carrer Pare Rodés, hi trobem quatre cases originals (és a dir, les primeres que es van construir en aquest carrer), als números 29 i 57, 59 i 61. Si mirem al mapa de 1933 veurem que només hi apareixen precisament aquestes quatre cases, a més d’una altra, al centre, que ha desaparegut.
Les cases dels números 57, 59 i 61 del carrer Charlot. A l’extrem dret de la imatge, el carrer Almansa, l’antic torrent de la Font de Canyelles, el límit del barri del Charlot. A l’altra banda comença el barri del Verdum.
Tot i haver canviat molt la seva fesomia, no s’han enderrocat tantes cases originals com ens podríem imaginar. Si n’hi ha poques és per que també n’hi havien poques als primers anys del barri.
El número 57 del carrer Charlot.
Les portes de Charlot
Un dels elements més interessants de les cases antigues del barri el trobem a les portes. L’entrada mai està a peu de carrer; sempre veurem un, dos o fins a quatre graons que pugen del carrer.
Detall de l’entrada del número 57 del carrer Charlot.
Totes les cases construïdes a les dècades de 1920, 1930 i 1940 tenen una entrada alta, elevada respecte el nivell del carrer. Només a partir dels anys 1950 i sobretot els 1960 veiem que les portes es construeixen a peu pla.
Les entrades, és clar, ens parlen de com era el barri als primers anys. Els carrers no estaven asfaltats i s’enfangaven sovint. Al Charlot destaca, per exemple que només hi haguessin carrers horitzontals. Els verticals, que seguien l’eix muntanya – mar, eren torrents.
Detall de l’entrada d’una casa del carrer Casals i Cuberó.
El barri, a més, està construït sobre una zona de força pendent, que s’enfila cap al Turó d’en Segarra, a Roquetes, en dels punts més alts de la serra de Collserola. Construir les cases per sobre del nivell de carrer era un element clau per evitar el fang i les humitats.
Placeta de Charlot
La placeta de Charlot.
A mitjans de la dècada de 1940 les autoritats franquistes van endegar una reforma a gran escala dels noms dels carrers de Barcelona. Pocs anys abans, al final de la guerra civil, s’havien canviat els noms més evidentment republicans. A mitjans dels 1940 es van canviar aquells noms que de forma més subtil qüestionaven l’autoritat del nou govern feixista.
El carrer de Charlot no només homenatjava al còmic Carmel Tosquellas sinó també l’actor Charles Chaplin, molt crític amb el bàndol de l’eix durant la segona guerra mundial, i, en especial amb els governs feixistes d’Alemanya i Itàlia.
El carrer va ser rebatejat amb el nom de Pare Rodés i el nom de Charlot va desaparèixer del nomenclàtor oficial. Casualment, però, hi havia un solar, primer, i després un jardí davant de la torre de Charlot, que, però, no formava part de la mateixa finca. Al ser enderrocada, a la dècada de 1960, el solar va quedar sense urbanitzar, probablement, per que es tractava d’una peça de terreny massa petita. Aquell fet va acabar fent sorgir una placeta que va acabar sent batejada amb el nom de Charlot als anys 1980.
D’aquesta manera, Charlot ha acabat sent un d’aquells barri que segueixen existint amagats dins d’un altre barri. Ha perdut la seva identitat confós primer pel creixement urbà dels anys 1960 i 1970 i per la desaparició del nom del carrer que donava nom al barri. Avui és un barri subtil, un de tants que fan impossible saber quants barris té realment Nou Barris i Barcelona.
—-
(1) Clapés i Corbera, Joan, Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, Volum I, Casal Catòlic de Sant Andreu, Sant Andreu de Palomar (1976).
(2) Capdevila, A., García, A., Gómez, L. I diversos autors més, Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques, ed. Llop Roig, Sant Andreu de Palomar (2014).
Excel·lent article i molt ben documentat. L’enhorabona!
Moltes gràcies Pau! Me n’alegro que t’agradi!