Acabem l’any a Collserola. Som a quatre passes del carrer Perafita, a Ciutat Meridiana, la Meri com l’anomenen els veïns. Acabem aquí el nostre recorregut per Nou Barris. Durant dos mesos hem recorregut els barris de Vilapicina, Porta, Verdum, Roquetes i Trinitat.
Detall de la Font Muguera (1).
La Font Muguera és una de tantes fonts –el web Fonts de Collserola n’ha trobat i inventariat 325- que hi ha a la serra de Collserola. La gran majoria són fonts d’aiguaneix, és a dir, fonts en que hi brolla aigua de la muntanya, no l’aigua d’una canalització.
Les ruïnes d’un edifici antic, just a sobre de la Font Muguera, i dos xiprers. No he trobat cap informació de la funció o la història d’aquestes ruïnes.
Som al costat del barri més pobre de Barcelona. El que pateix més desnonaments i el que té més abstenció en jornades electorals com la d’abans d’ahir. La font va ser urbanitzada i restaurada fa vint anys pels alumnes de l’Escola Massana. És un lloc tranquil, emboscat, ombrívol. Una bona excusa per anar a veure el barri –força laberíntic, d’altra banda- que hi ha al costat un barri que cal visitar si s’és aficionat la història de Barcelona, fent veure, si podeu, que no sou turistes locals. Aquí també s’hi ha fet i s’hi fa historia.
El doll de la Font Muguera.
A diferència d’altres anys, aquest 2015 hem recorregut certs barris amb més calma que l’habitual, dedicant unes quantes setmanes a un sol lloc: Sants, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Agudells, Nou Barris. També hem passat, però, per La Mina, en una entrada que va costar hores de feina, i mitja dotzena de visites al barri, amb l’excusa de conèixer el seu passat rural i per començar a albirar tota la seva complexitat social i la seva misèria, que com la de Ciutat Meridiana, és també la misèria pròpia de la nostra ciutat.
L’any que ve el començarem recorrent Collserola per baixar a Gràcia i mirar-nos en profunditat la història que conten certs murs i buscar detalls que no encaixen. Hi hauran menys camins i més murs, finestres que estan fora de lloc, reixes forjades, pedres mal tallades. I, és clar, tornarem a Nou Barris, revisitarem el Poblenou i anirem a Esplugeus, de camí a Cornellà.
Les fulles esgrogueïdes que, a principis de novembre, contrastaven amb el color fosc i humit de la Font Muguera.
Ens acomiadem des d’aquí. Ciutat Meridiana i Nou Barris tenen dret a ser integrats en un nou relat de Barcelona, que deixi de fixar-se exclusivament en certs llocs i certes capes socials: el Passeig de Gràcia –on avui en dia no hi viu pràcticament ningú-, a l’Eixample, a certs llocs de Ciutat Vella.
Deixem de descriure la perifèria de forma pintoresca i paternalista, de narrar la nostra història amb autocomplaença. Un nou relat més ric, més profund i més plural. Sigueu crítics amb Barcelona i passeu una tarda a la Font Muguera, beveu-ne l’aigua (no potabilitzada, però ben bona), i perdeu-vos entre els blocs de Ciutat Meridiana i les vistes sobre la vall del Besòs i la serra de Marina. Revisitem la nostra ciutat.
—-
(1) Segons el web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, la Font Muguera s’escriu amb o, per tant Font Moguera, però nosaltres hem triat la grafia del web Fonts de Collserola.
Peter, esperarem amb ganes les noves entregues del 2016. Fins aleshores, que tinguis unes bones festes i un bon any!
Gràcies Enric! Igualment, que tinguis unes bones festes i bon any! L’any que ve seguim!
He descobert fa poc el teu blog i és fabulós, m’encanta… Visc a Reus i quan visito Barcelona m’agrada anar on no hi van molts turistes ni massa gent, la Barcelona ‘desconeguda’… Fa uns mesos vaig visitar el mateix dia el cementiri de Sarrià, el carrer Vidal Quadras i vaig passar sense saber-ne res per no haber trobat encara el teu blog per la part de Gràcia per on havia de passar la Via 0 que no es va fer i per on es trobava la Travessera Vella… Gràcies pel teu treball i que sàpigues que fins i tot els que no som de Barcelona et llegim i ens serveixen de molt les teves recerques… Bon Nadal!
Gràcies Daniel! M’alegra saber que també em llegiu fora de Barcelona! Gràcies al blog vaig caminant per la ciutat amb els ulls ben oberts per descobrir detalls interessants, i sovint acabo xocant amb algú o creuant el carrer quan passen cotxes. Tinc un amic que al treball de recerca de Batxillerat va fer un inventari de totes les masies de Reus i m’explicava que no hi havia massa recerca feta sobre la seva ciutat. Segur que també hi ha molts indrets i moltes històries per explicar en un blog!! 😉
Bon nadal!!
Molt bo lo de fer veure que no sou turistes…és cert. Aquest indret mai ningú el visitaba, només els que vivim a torrebaró y la meri. Era el nostre gran refugi. I mirem amb recel tothom que be ara. Sobretot quan hem sigut joves i nens. Fa dos diumenges vaig veure uns que portaven una barbacoa portàtil i carbó vegetal potser pensant que encara és un lloc on ningú vol venir- ( per la fama que teniem anys enrere) No et preocupis, de seguida vaig trucar els agents rurals. …Però està clar que les noves tecnologies han fet que el nostre indret preferit l’hagi conegut tothom i fins i tot baixen del tren per venir a aquest marevellòs indret.
Conserveu-lo tant com pogueu. Per sort encara, de dilluns a dijous es pot trobar la sol.litut en aquest indret i veure alguna guineu (no et pensis que a la mateixa font, je je) i disfrutar com anys enrere ho feiem.
Gràcies pel teu comentari, Rosa. I perdona per trigar en respondre’t. De fet, jo també hi vaig a vegades, tot i no ser del barri, fugint del meu propi barri (Gràcia), sovint força massificat. I potser també sóc una mica responsable de fer conegut aquest indret amb aquesta entrada del blog… És complicat trobar un equilibri a Collserola entre els barcelonins que vivim a la ciutat i us “invadim” als caps de setmana, i les veïnes i veïns que hi viviu… Suposo que tot passa per tenir més respecte per l’entorn.