L’Acera Alta, al carrer Gran de Sant Andreu. 

El que s’esperaria d’una ciutat ben construïda és que les cases estiguessin a l’alçada del carrer.

Entrada del carrer Veneçuela, a la cantonada amb Selva de Mar.

Barcelona però té canvis respecte les rasants del carrer i nivells de carrer contradictoris; una infinitat d’excepcions urbanístiques que es mantenen -per sort- malgrat l’esforç d’arquitectes i urbanistes municipals, que lluiten per homogeneïtzar la ciutat.

Un dels casos més visibles el trobem a Sant Pau del Camp. Segons el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’entrada de l’església es troba a 5,16m sobre el nivell del mar, mentre que el tram del carrer Sant Pau que passa pel monestir és a 6,54m. Sant Pau del Camp es troba a més d’un metre per sota del nivell de carrer.

Fotografia de la inundació a Sant Pau, a l’agost de 1982. Font: Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella.

La causa principal per aquesta diferència de nivell és l’antiguitat del monestir. Sant Pau del Camp va ser reconstruït al segle XII, mentre que la majoria dels edificis del carrer Sant Pau daten de mitjans del segle XIX. Amb el pas dels segles, els edificis es van enfonsant, i els edificis nous que es construeixen per sobre, empenyent les estructures més antigues cap avall. És en part gràcies a la profunditat en que es troben restes arqueològiques que els arqueòlegs poden datar objectes i estructures arquitectòniques.

Alguns dels edificis del carrer Veneçuela, prop de la cruïlla amb el carrer Selva de Mar.

Hi ha certs llocs de la ciutat en que s’hi agrupen molts edificis que es troben per sota del nivell del carrer -sovint, més d’un metre per sota-. N’és un exemple el tram del carrer Selva de Mar, entre Pere IV i l’avinguda Diagonal. Les diferències respecte la rasant del carrer, però, també s’estenen pels carrers del voltant, com el carrer Veneçuela i el passatge del Treball.

El passatge del Treball des del carrer Selva de Mar.

Tot el passatge es troba més d’un metre per sota del nivell dels carrers del voltant. Al mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hi podem veure l’altura dels dos carrers. Mentre el carrer Selva de Mar es troba a 4,80 metres sobre el nivell del mar, el passatge del Treball es troba a 3,70 metres. Una rampa salva el desnivell entre el carrer i el passatge.

Fragment del mapa de l’ICGC.

A primer cop d’ull, però, ja veiem que els edificis del passatge del Treball no són del segle XII, com el monestir de Sant Pau del Camp. Entre la construcció del passatge i la urbanització del carrer no ha passat ni un segle.

Fragment del mapa parcel·lari del Servei Topogràfic de Barcelona, de l’any 1931. Font: ICGC.

Per sort, podem comparar el mapa actual amb el de 1931. Allà hi veiem que el passatge del Treball, l’any 1931, estava exactament a la mateixa alçada que avui (3,80m) però el carrer Selva de Mar, que era un camí que amb prou feines aconseguia resseguir una línia imaginària del plànol de Cerdà, estava fins i tot per sota del nivell del passatge, a 3,20 metres, convertit, probablement, en un torrent.

Fragment del mapa parcel·lari de 1931. Font: ICGC.

Si ens mirem aquest fragment més gran del mateix mapa, hi podem veure el carrer Pere IV. Segons el mapa, es troba a 4,5m, més o menys a la cruïlla amb Selva de Mar. El carrer, urbanitzat a la dècada de 1760, com la carretera de sortida de Barcelona cap al nord, es va construir lleugerament per sobre del nivell del terrenys dels voltants. Sembla que la carretera va fer de dic de contenció, fent que les terres de la banda muntanya acabessin gairebé al mateix nivell de la carretera mentre que les de la banda mar estaven un metre per sota, a 3,4 metres sobre el nivell del mar.

Al mapa també hi veiem un altre camí, ressaltat en vermell: el Camí de la Marina o Camí Antic de València. Aquest camí, més antic, d’origen medieval, es troba al mateix nivell que l’entorn (de fet, 30-40cm per sota) del passatge del Treball.

Fragment d’un mapa de l’ICGC de principis de la dècada de 2000.

A mesura que es van obrir els carrers projectats per Cerdà, a partir de la dècada de 1960, es van urbanitzar al mateix nivell que el carrer Pere IV, deixant els edificis i passatges construïts als anys 1920 i 1930 enfonsats.

El mur del Camí de la Marina

Darrere del passatge del Treball, però, hi ha un altre passsatge. Es tracta d’un passatge gairebé simbòlic, que ho és més de iure que de facto: el passatge de la Marina. Es tracta d’un dels darrers vestigis del camí de l’antic camí de la Marina i que avui és tan sols el pati del darrere de les cases de la banda mar del passatge del Treball.

El passatge de la Marina

Al mapa de 1931 hi veiem que ja llavors que el Camí de la Marina es trobava a només 3m i, per tant, força per sota del passatge del Treball que tant avui com al 1931, estava a 3,8m. Potser per això hi trobem, encara avui, el que sembla un mur de contenció.

Detall del mur, des de l’entrada del passatge, al carrer Selva de Mar.

La majoria del mur és fet de maó, però al primer tram, a la cruïlla amb el carrer Selva de Mar, s’hi poden veure grans carreus de pedra. Carreus com aquests són molt poc habituals en aquesta zona del Poblenou, construïda amb materials més senzills. Tant pel lloc on es troben -un camí de tradició medieval- com per estar per sota del nivell del carrer, podrien ser d’origen antic.

3 metres sobre el nivell del mar

3 metres sobre el nivell del mar són ben pocs metres, a més d’un quilòmetre de distància de la platja. Hi ha poques zones de Barcelona a tant poca alçada com el Poblenou. El mapa de 1931 ens torna a donar molta informació: tant llavors com avui, la zona del voltant del carrer Selva de Mar, del passatge del Treball i del Camí de la Marina es trobaven per sota que la zona de la platja, que estava a 4 o 5m i avui arriba als 6 metres.

Detall del mur del camí de la Marina.

Encara avui en dia el Poblenou segueix sent una gran depressió, una gran olla, ideal per a convertir-se en els aiguamolls que va ser durant segles. Vist de lluny, sobre un mapa, és fàcil de percebre. Vist de prop, haurem de buscar els edificis i carrers més antics, els canvis de rasants que destapen carreus d’origen incert.