Sovint, els aficionats a la història de Barcelona, ens hem d’esmerçar entrant en garatges, mirant per reixes, entrant mig d’amagat en camins particulars, perdre’ns per carrerons costeruts. És la nostra petita dosi d’aventura. Avui afrontarem el repte de cercar masies a Sants.
La gràcia de les masies és que generen un contrast molt gran amb el seu entorn. Sobreviuen, extraordinàriament. Quan es van construir estaven envoltades de camps. Ara, sovint estan enmig de carrers. Són autèntica història viva i palpable.
Segons el llibre Masies de Barcelona a Barcelona, encara hi ha 106 masies (jo diria que encara en són algunes més), de les més de 600 que han arribat a existir. N’hi ha a tots els districtes, excepte l’Eixample i Ciutat Vella. Són de molts tipus, grans i senyorials, petites i humils, de planta basilical, reformades, d’estil modernista o, algunes poques, mantenint inalterat, per art de màgia, l’aspecte que tenien fa més de 300, 400 o 700 anys. Algunes tenen històries tant extraordinàries que costa d’imaginar que poguessin ser reals. En alguns districtes, les masies són fàcils de trobar i fins i tot hi ha masies famoses, com Can Planes, a Les Corts, coneguda senzillament com La Masia, propietat del Futbol Club Barcelona.
Tanmateix, a la vila de Sants, trobar masies, fins i tot amb un mapa a la mà, és un repte força més interessant. Sense comptar les masies que hi ha a la zona de la Marina de Sants i a Montjuïc, la vila té sis masies, repartides en tres barris. He fet els deures i les he buscat i fotografiat per al blog. Comencem.
La primera la trobem al barri de la Font de la Guatlla, una zona encaixonada entre la Gran Via, plaça Espanya i la muntanya de Montjuïc.
Es diu Can Cervera, i es troba al bonic carrer de la Font Florida. És una masia petita, discreta, amb un jardí frondós. De totes les masies de la vila, és l’única sembla que encara s’utilitza com a habitatge. Fou construïda l’any 1801. Per tant, ja té 212 anys de vida.
Si aneu a veure Can Cervera, pugeu un xic pel carrer per veure les cases modernistes que ocupen gran part del carrer Font Florida, com també del carrer de més amunt, Font de la Guatlla.
Can Ros de Mayol , en canvi, mostra orgullosa la seva presència (tot i que molt reformada) al carrer Sagunt, 90-94 (al barri de Sants). Sagunt és un carrer estret, ple d’arbres, edificis centenaris, i amb molta història al darrere.
Aquí una imatge de Can Ros de Mayol, actualment una escola:
Can Cros es troba a l’encreuament del carrer Cros (que es diu així per la masia) i el carrer Sant Crist, un dels tres carrers més antics de Sants. Va ser construïda a mitjans del segle XVIII. Si aneu a l’encreuament d’aquests dos carrers com vaig fer jo, us trobareu amb una moderna escola (Institució Montserrat, una de les escoles més antigues de Sants). No patiu. La masia encara existeix, embolcallada per l’edifici de l’escola. Si mireu per la reixa de l’entrada de l’escola, al carrer Sant Crist, i veureu la masia.
Veieu la masia? Aquí una imatge de l’ajuntament de Barcelona.
Estem a la zona amb més densitat de masies de la vila, just entre dues de les places més emblemàtiques de Sants: la plaça Ibèria i la plaça Màlaga (oficialment, plaça Benet i Muixí). En el carrer que uneix aquestes dues places hi trobarem la Torre del Rellotge. És l’edifici més antic de la vila. L’origen del mas es remunta al segle XIV, tot i que l’edifici actual és del segle XVI. L’edifici que veiem avui és només una part del mas original. A la mateixa zona hi havia dues masies més, que, juntament amb Can Cros, van formar el primer nucli de Sants, al voltant de l’antiga església romànica. Aquí una imatge de la Torre del Rellotge:
Finalment, anem a veure La Petita Maria. La seva és una història trista, ja que, d’aquesta petita masia del segle XVIII només en queda la façana, això si, ben reformada. El 2010 només se’n va rehabilitar aquesta part, per manca de pressupost. La Petita Maria també està força ben amagada en un carreró sense sortida, tot i que molt a prop de la Plaça de Sants. De moment, la masia no té cap ús ni cap perspectiva de futur, tot i que moltes entitats del barri hi estan interessades.
La façana de la Petita Maria conserva la típica estructura de masia, i ens transporta cap a una època en que aquí només hi havia hortes i camps. Tot i que ja només hi sigui la façana, el fet d’haver sobreviscut tants anys li dóna un valor excepcional. Potser, algun dia, tornarà a tenir vida.
Ara, per recapitular, fem un repàs de les masies que hem descobert: Can Cervera, Can Ros de Mayol, Can Cros, La Torre del Rellotge i La Petita Maria. Això suma cinc masies.
Al principi de l’entrada us n’he promès sis masies. Sí, us he enganyat. Avui només us n’he ensenyat cinc. I és que la sisena es mereix una entrada per a ella sola. Té una història alhora temible i trista. Petita, amagada com cap altra masia de Barcelona. És una masia realment extraordinària. Per saber on és, com és i què amaga, us haureu d’esperar fins demà.
Us deixo amb un enllaç amb més informació sobre la Petita Maria i un altre sobre les biblioteques de Barcelona on podreu trobar el llibre “Masies de Barcelona”.
I que visqui la Petita Maria!